La colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla en la península Ibèrica és molt més ràpida de l’esperat. Segons un nou estudi, les causes principals són l’abandó de la gestió forestal i el canvi climàtic. Els boscos del nord i de les muntanyes mitjanes de la Península són els més perjudicats per aquesta substitució, ja que podrien no resistir les sequeres previstes per a un futur.
Els arbres de fulla ampla (frondoses) de la península Ibèrica (alzines i roures principalment) s’han mantingut normalment en segon pla sota les copes de diferents espècies de pins. Malgrat això, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis –conseqüències del canvi climàtic– han fet que les frondoses agafessin protagonisme davant les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions.
Ara, un estudi publicat en la revista Global Change Biology adverteix que l’abandó de la gestió dels boscos mediterranis també decanta la balança cap als frondosos, especialment els encinaires, que estan colonitzant els boscos més ràpid del previst. L’estudi s’ha dut a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).
Aquesta substitució podria ser considerada, de fet, una reocupació: “L’alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la Península, però amb la gestió forestal i per raons econòmiques han afavorit als pins –en detriment de les alzines–, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l’autor principal de l’article, Jordi Vayreda.
Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per a l’estabilitat dels boscos, sobretot en el nord d’Espanya. En aquesta regió predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi silvestre.
“Amb la gestió forestal i per raons econòmiques han afavorit als pins perquè la fusta es pagava millor”, diu l’autor
En aquesta zona també s’està produint la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor de n’hi hagi. Les fagedes no estan adaptats a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions de aridez generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.
La resistència a l’ombra també afavoreix als encinares
L’estudi destaca almenys dos motius més, a part de l’abandó forestal, pels quals s’està donant la substitució dels pins per fajos, roures i alzines. El primer és que les llavors de les frondoses es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de frondoses poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins solament poden fer-ho sota condicions de molta llum.
La temperatura també té relació. S’ha vist que a més altura, on el clima és més fred, el ritme de colonització de les frondoses és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.
En definitiva, sense l’escalfament global també es produiria aquesta substitució d’espècies, encara que probablement no tan ràpid com ara. “Aquest estudi posa en relleu, una vegada més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda.
Font: SINC
(61)
