Els humans i altres primats no són els únics mamífers que usen gestos facials per relacionar-se.
Diversos experiments revelen que, en la nostra presència, els gossos produeixen més moviments facials quan els parem esment que quan no ho fem. Aquesta troballa confirma que aquestes expressions no són exhibicions involuntàries dels seus estats d’ànim, sinó clars intents de comunicar-se amb nosaltres.
La majoria de les espècies de mamífers generen expressions facials, però moltes s’han considerat simples respostes automatitzades d’un determinat estat emocional, i no una manera de comunicació. En primats no humans es va demostrar que, davant la presència d’una audiència, els mamífers usen els gestos perquè siguin vists per uns altres.
Ara, un equip de recerca de la Universitat de Portsmouth (Regne Unit) ha volgut comprovar si aquest intent de relacionar-se es produeix en altres animals que no siguin primats, i ha triat als gossos domèstics per la seva llarga història de convivència al costat de l’ésser humà.
“Els gossos domèstics són un model interessant per a aquest tipus d’estudi, ja que posseeixen una història única. Han viscut amb els humans durant uns 30.000 anys, durant els quals les pressions de selecció semblen haver actuat sobre la seva capacitat per comunicar-se amb els humans”, assenyalen els científics en el treball publicat avui en la revista Scientific Reports.
“Els gossos domèstics són un model interessant per a aquests estudis, ja que tenen una història única de convivència amb els humans”, diuen els autors
Gestos davant l’atenció humana
Els resultats revelen que els cans també generen expressions facials, com aixecar les celles, perquè són sensibles a l’atenció prestada per part de l’ésser humà. Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors van realitzar una sèrie d’experiments amb 24 gossos domèstics de diferents gèneres, races i edats, utilitzant com a únic estímul el menjar.
Els animals es van enfrontar a quatre situacions diferents en les quals una mateixa persona mirava a cadascun d’ells de front amb o sense menjar, o es posava d’esquena als gossos amb o sense aliment. Totes les reaccions dels cans van ser gravades en vídeo per ser analitzades.
Segons els experts, els gossos van produir significativament més moviments facials quan l’ésser humà es va mostrar enfront d’ells que quan estava d’esquena. A més, la presència d’aliments –un estímul no social però excitant– no va generar cap efecte en el comportament dels animals.
“Hem demostrat que les expressions facials en els gossos estan subjectes a l’efecte d’audiència. Aquestes poden adaptar-se segons l’atenció humana, la qual cosa suggereix alguna funció comunicativa i no simples estats emocionals basats en l’excitació dels cans”, conclouen els autors, pels qui els gestos són un sistema més flexible que combina processos emocionals i cognitius.
Font: SINC
(61)