Intervencions arqueològiques posen al descobert el jaciment del monestir visigòtic de Magrigul
Aquest dissabte va tenir lloc a l’església de Santa Maria de la Ciutadella, la presentació de la descoberta del jaciment del monestir visigòtic de Magrigul, un complex del qual fins ara només es tenien referències documentals, i que ara ha pogut confirmar la seva existència gràcies a la campanya arqueològica realitzada els darrers anys. La intervenció duta a terme al recinte del Mas de Montjoi de Baix, ha posat al descobert dues esglésies visigòtiques i diverses tombes.
L’acte de presentació va comptar amb la participació de Larry Williams Pi-Sunyer, propietari del mas; dels arqueòlegs Marcel Pujol, Xavi Aguero i Gemma Vieyra; de la directora del PN de Cap de Creus, Montserrat Pascual; de la directora dels Serveis Territorials de Cultura, Maria Isabel Bernal; i, tancant l’acte, de l’alcalde de Roses, Josep M. Martínez.
La informació històrica i arxivística parlava de l’existència d’un monestir en època visigòtica (entre els segles VII i VIII) al Mas de Montjoi, que ara ha pogut confirmar-se gràcies a la intervenció arqueològica realitzada.
Església 1. Es tracta d’una església amb una planta de nau rectangular i un absis semicircular afegit. Disposa a més d’un petit pòrtic a la façana de migdia i una petita sagristia.
Al voltant van aparèixer una sèrie de tombes, infantils junt al costat sud de l’absis i adults al costat nord. Els dos enterraments infantils han donat una datació del segle IX, per tant es tractaria d’una església preromànica del període carolingi i comtal. L’enterrament adult es data a primera meitat del segle VII i ens situaria cronològicament en època visigòtica.
Església 2. L’edifici està arrasat, gairebé fins a la fonamentació, i espoliat. La planta conservada permet veure clarament que es tracta d’una església, de nau rectangular i un absis en arc de ferradura o ultrapassat. Aquesta església es data en època visigòtica i no es va refer amb la conquesta carolíngia.
El Mas de Montjoi de Baix
L’any 2020 el besnet d’August Pi i Sunyer, Larry Williams Pi-Sunyer, comprà el Mas de Montjoi de Baix per a establir-hi la seva residència i recuperar el lligam familiar amb Roses.
El mas es trobava en ruïnes i encarregà un projecte de rehabilitació. Pel nivell de protecció del Mas i la Torre com a Bé Culturals d’Interès Local (BCIL), l’any 2021 va començar l’estudi de documentació gràfica i recerca històrica i posteriorment les intervencions arqueològiques fins al 2026, sota la direcció del Dr. Marcel Pujol i Hamelink, Xavier Aguelo i Mas, i de la restauradora Cristina Sánchez Jiménez, junt a un equip d’arqueòlegs, conservadors-restauradors i una antropòloga.
La informació històrica, a partir de documentació d’arxiu que fa referència al lloc del Mas es pot dividir en tres períodes:el període més recent del mas entre els segles XVII i el XX, amb funció agropecuària; el castell dit de Magrigul, Magrivil o Magirol, entre els segles XII i XV, amb l’existència d’una església junt al castell al segle XII; i més enrere en el temps, es tenia coneixement de la existència d’un monestir en època visigòtica (entre els segles VII i VIII).
Següents passos
Les intervencions arqueològiques i estudis seguiran ara per investigar si hi havia una tercera església del monestir visigòtic, tal i com figura a la documentació, així com més informació i quins usos tenien cadascuna de les que han aparegut.
(2)
