Més de la meitat de les sardines i anxoves del Mediterrani occidental tenen microplàstics en els seus intestins
La producció i l’ús de microplàstics en el món ha anat augmentant exponencialment des de la dècada de 1950 fins a aconseguir més de 300 milions de tones en 2017. Es tracta de partícules i fibres de plàstic de grandària inferior a 5 mm, invisibles a simple vista i que afecten principalment petits peixos, organismes invertebrats i altres animals filtradors que tenen el potencial d’entrar en la cadena alimentària.
Una recerca de l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO), de l’Institut de Ciències de la Mar (ICM) del Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) i de l’Institut Francès de Recherche pour l’Explotació de la Mer (IFREMER) han detectat que el 58% de les sardines del Mediterrani Occidental ha ingerit microplàstics, mentre que en el cas de les anxoves aquest percentatge és d’un 60%.
“Els resultats de la recerca evidencien la importància del monitoratge continuat del medi marí, que ens permet avaluar la salut dels ecosistemes marins i el seu impacte sobre els éssers humans”, diu Marta Coll, investigadora del ICM-CSIC.
Són els peixos més comercialitzats i consumits en el nord-oest de la mar Mediterrània, representant aquests el 39% del total de les captures de la regió
D’entre totes les espècies de peixos pelàgics petits, la sardina (Sardina pilchardus) i l’anxova (Engraulis encrasicolus) són els peixos més comercialitzats i consumits en el nord-oest de la mar Mediterrània, representant aquests el 39% del total de les captures de la regió en els últims anys. A més, aquestes espècies juguen un paper clau en els ecosistemes marins, on són preses importants per a depredadors com les tonyines, els cetacis i els ocells marins.
Com més microplàstics, major nombre de paràsits
L’estudi, publicat en la revista Marini Pollution Bulletin, revela a més que els individus amb major contingut de microplàstics en el seu sistema digestiu també tenen més paràsits.
“Aquest és un dels primers estudis que troba aquest tipus de relació entre la incidència de microplàstics i paràsits”, afirma Maria Grazia Pennino, científica de l’IEO i autora principal de l’article.
En aquest sentit, els resultats del treball mostren que, en el cas de les sardines, els individus amb una pitjor condició corporal tenen més probabilitats d’ingerir microplàstics.
Els investigadors desconeixen encara el mecanisme concret pel qual els peixos pelàgics petits amb major incidència de microplàstics presenten també més paràsits intestinals.
Segons l’estudi, les àrees geogràfiques on els peixos tenen més probabilitats d’ingerir microplàstics són el Golf d’Alacant, en el cas de les sardines, i el Golf de Lleó-Delta de l’Ebre, en el de les anxoves.
En totes dues espècies existeix una relació positiva entre la presència de paràsits i la ingestió de microplàstics, la qual cosa posa de manifest que aquests factors poden afectar tant la salut de les espècies marines com la dels consumidors humans.
(55)
