La competició per aconseguir una vacuna contra la COVID-19, que a la fi de juliol ja ha deixat 660.000 morts i més de 16 milions de casos en el món, continua. La setmana passada la Universitat d’Oxford i AstraZeneca, al capdavant en aquesta carrera, van publicar resultats prometedors del seu candidat AZD1222, que entra ara en fase III d’assajos amb milers de voluntaris en diversos països per a provar la seva eficàcia.
Segons les últimes dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hi ha 164 vacunes experimentals contra la malaltia causada pel SARS-*CoV-2, detectat per primera vegada en Wuhan (la Xina) el novembre de 2019. Entre ells, hi ha 12 projectes espanyols, que han rebut un finançament inicial de vuit milions d’euros per part del Ministeri de Ciència i Innovació, així com aportacions privades.
Alguns d’aquests projectes, com els liderats per Mariano Esteban, del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), i Vicente Larraga, del Centre de Recerques Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC), podrien començar a provar els seus candidats en humans abans de final d’any. A més, ja tenen acords amb empreses espanyoles del sector de vacunes veterinàries per a la seva producció, segons han confirmat a SINC.
D’altra banda, hi ha un debat obert sobre si val la pena dedicar esforços, investigacions i recursos per a aconseguir vacunes espanyoles quan ja existeixen unes altres en el món en fases molt avançades, com la d’Oxford o la de la biotecnològica estatunidenca Moderna. Per a la immunòloga del CIB-CSIC María Montoya, “la resposta és sí”.
“Crec que a Espanya tenim la capacitat investigadora per a desenvolupar vacunes i contribuir a la lluita enfront d’aquesta pandèmia”, diu la immunòloga María Montoya
“És important —diu Montoya— que tinguem les nostres pròpies vacunes per diversos motius. En primer lloc, perquè no és segur que hi hagi dosi per a tota la població quan s’aprovin els candidats internacionals. En segon, no sabem si tindran protecció parcial o total, per això, el que hi hagi diverses opcions pot ajudar a generar una protecció més completa de la població. I, a més, crec que a Espanya tenim la capacitat investigadora per a desenvolupar vacunes i contribuir a la lluita enfront d’aquesta pandèmia”.
Montoya creu a més que “el sector d’I+D+i espanyol té un enorme potencial social i econòmic que no s’ha desenvolupat plenament i que en aquesta crisi està resultant essencial”.
Per part seva, Mercedes Jiménez, bioquímica del CIB-CSIC, explica a SINC que valora “molt positivament que es faci un esforç per aconseguir vacunes espanyoles. S’ha invertit simultàniament diners públics i donacions privades per a prioritzar aquests projectes”. A més, destaca, “els grups implicats tenen experiència provada en projectes de vacunes, siguin d’ús veterinari o per a altres malalties infeccioses prèvies com SARS o MERS del 2002 i 2012”.
Jiménez diu que “la pandèmia per SARS-*CoV-2 ha estat tan impactant que necessitem molts recursos —no tots, la resta de la recerca també ha de continuar—. Però el fet que pugui haver-hi vacunes desenvolupades a Espanya significa que tenim potencial, talent i, quan es vol, finançament. Crec que ens situa en una posició important i significativa”, remarca.
La bioquímica opina que en els projectes espanyols “hi ha enfocaments molt interessants, que van des de vacunes d’ADN a vectors virals, virus vaccinia atenuat [MVA] i lentivirus, entre altres”. En SINC hem seleccionat cinc que es troben entre els més destacats, tres d’ells del CSIC.
1. Variant atenuada del virus de la verola
Equip de Mariano Esteban (CNB-CSIC)
El grup que lidera Mariano Esteban en el Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC) va ser un dels primers a Espanya a posar-se a la feina per al desenvolupament d’una vacuna enfront del SARS-*CoV-2. El treball va començar al gener, després que la Xina compartís la seqüència genètica del nou coronavirus.
Segons compte Esteban a SINC, el seu equip ja ha “comprovat l’efecte de la bovina MVA-COVID-19(S) en ratolins normals i demostrat que té un bon comportament immunitari, amb inducció d’anticossos i de limfòcits T, que són importants en protecció. Aquest estiu finalitzarem els assajos d’eficàcia en ratolins humanitzats i, si tot va bé, podríem iniciar els assajos clínics de fase I a la fi de 2020″, subratlla.
Mariano Esteban, director del Laboratori de Poxvirus i Vacunes en el CNB. / Xiomara Pedrera / Comunicació CSIC.
Esteban explica que la seva plataforma “es basa en una variant molt atenuada de la vacuna que es va utilitzar en el programa d’erradicació de la verola i que es diu virus vaccinia modificat d’Ankara [MVA], al qual se li han incorporat gens codificantes de proteïnes del SARS-*CoV-2 amb la finalitat d’induir respostes immunitàries àmplies i duradores contra la COVID-19”.
El viròleg detalla que “a l’ésser un virus ADN no relacionat amb el coronavirus, però que confereix una potent activació del sistema immunitaris després de la vacunació, té tots els indicadors per a protegir enfront del SARS-*CoV-2”.
El grup d’Esteban ha comprovat que el seu candidat té un bon comportament immunitari, amb inducció d’anticossos i de limfòcits T en ratolins normals, i ara el provaran en rosegadors humanitzats. Els assajos en voluntaris sans començarien a la fi d’any
A més, assenyala, “hem demostrat en assajos amb animals que bovines semblants de MVA però que expressen altres antígens de patògens com l’ébola, el zika i el chikungunya, confereixen entre el 80% i un 100% de protecció enfront d’aquests virus emergents”.
Abans de començar a provar la MVA-COVID-19(S) en humans el seu grup vol assajar-la amb macacos. El problema és que a Espanya no hi ha centres que disposin d’aquests primats. “Aquest tema encara no està resolt i desitgem que en el Centre de Recerca en Sanitat Animal [CISA], en Valedeolmos, Madrid, que té un nivell de seguretat BSL-3, s’habiliti una sala per a aquests animals, necessaris per als nostres assajos”.
Respecte al procés de fabricació, Esteban indica que ja han “passat la vacuna a l’empresa CZ Vaccines d’O Porriño [Pontevedra], del grup Zendal, que ha començat la producció que faci possible iniciar les fases I, II i III d’assajos clínics per a provar la seguretat, la immunogenicitat i l’eficàcia amb voluntaris sans”.
L’empresa gallega, dedicada fins ara a la fabricació de vacunes veterinàries, compta amb finançament del Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI) per a aquest projecte.
El científic aclareix que per a l’escalat de la seva vacuna, que es precisarà en la producció de milions de dosis, “requerirà la col·laboració amb altres empreses. A Espanya hi ha diverses companyies que podrien participar en aquest escalat, igual que altres europees, amb les quals caldria establir els corresponents acords”, conclou.
2. ADN recombinant
Equip de Vicente Larraga, CIB-CSIC
Un altre dels projectes espanyols més avançats és el de l’equip de Vicente Larraga, director del Laboratori de Parasitologia Molecular del CIB-CSIC, que desenvolupa una vacuna enfront del SARS-*CoV-2 basada en ADN recombinant.
El grup ja va desenvolupar una vacuna d’aquestes característiques enfront de la leishmaniasis canina que està en fase IV (sol·licitud de permís de fabricació i comercialització a l’Agència Europea del Medicament). Ara ha adaptat la tecnologia a la COVID-19.
Larraga explica a SINC que en aquests moments estan provant en el seu candidat “la inducció de la producció de la proteïna S [de l’anglès spike, espícula] i les seves subunitats S1 i S2, així com d’altres proteïnes del virus, en cèl·lules de mamífers”. Per a això, diu, “utilitzem una vacuna d’ADN sintètic que conté les seqüències necessàries perquè, en primer lloc, s’integri en els nuclis de les cèl·lules del receptor i, a continuació, es dugui a terme la producció de les proteïnes per les cèl·lules de l’individu que han rebut la inoculació de la vacuna”.
Aquestes proteïnes “són reconegudes com a antigen forà pel sistema immunitari de l’individu vacunat i confereix protecció enfront de la infecció del virus complet”.
Vicente Larraga, director del Laboratori de Parasitologia Molecular del CIB-CSIC. / César Hernández / CSIC
Per a la producció de les vacunes, l’equip de Larraga està també col·laborant amb el grup Zendal, que, segons aquest científic, “és la segona empresa d’Europa en producció de bovines animals”.
A més, subratlla que el seu grup compta amb l’avantatge de “tenir ja fet el procés d’escalat i determinades les condicions de la fabricació industrial de la vacuna, alguna cosa que no és fàcil i que sol portar mesos“.
Equip d’Isabel Sola i Luis Enjuanes, CNB-CSIC
La viròloga Isabel Sola dirigeix al costat de Luis Enjuanes, considerat el major expert espanyol en coronavirus, un altre dels equips espanyols líders en cerca d’una vacuna.
Sola explica a SINC que el seu projecte, desenvolupat en el Laboratori de Coronavirus del CNB-CSIC, “es troba encara en la primera fase de generació i caracterització en el laboratori”.
“El nostre candidat consisteix en replicones d’ARN derivats del genoma del virus SARS-*CoV-2, que obtenim mitjançant enginyeria genètica per a eliminar les parts que causen mal i conservar aquelles que ens ajuden a immunitzar-nos —continua l’experta—. La seva caracterització en cultius cel·lulars implica comprovar que es repliquen, però no poden propagar-se d’una cèl·lula a una altra”.
La viròloga Isabel Sola en el laboratori de coronavirus del Centre Nacional de Biotecnologia . / Álvaro Muñoz Guzmán / SINC
En el procés, indica Sola, “eliminem gens que contribueixen a la virulència del virus, per exemple, a la inflamació exagerada i altres que li permeten propagar-se. D’aquesta manera, aconseguirem una vacuna molt segura”.
D’altra banda, “conservem tots els gens del virus que donen lloc a les proteïnes importants per a induir una resposta immunitària completa, equilibrada i, per tant, eficaç. Això diferencia la nostra vacuna de moltes altres que només expressen la proteïna S del virus. Se sap que, a més de la proteïna S, la principal inductora d’anticossos, altres proteïnes virals contribueixen a la resposta de cèl·lules T, important també en la protecció”, aclareix la científica.
Sola destaca que el seu candidat “manté la maquinària de replicació del virus i això augmenta la quantitat de proteïnes amb les quals s’immunitza. D’aquesta manera, no serà necessari utilitzar diverses dosis”
A més, Sola assenyala que el seu candidat “manté la maquinària de replicació del virus, que multiplica l’ARN. Això augmenta la quantitat de proteïnes amb les quals s’immunitza. D’aquesta manera, no serà necessari utilitzar diverses dosis”.
La científica no s’aventura a predir quan podran començar les proves de la seva vacuna en humans. “És complicat que el nostre candidat pugui començar a assajar-se en persones abans del final de 2020, ja que encara hem de començar els assajos preclínics en models de ratolí transgènic. El nostre candidat a vacuna utilitza la mateixa via d’entrada del virus SARS-*CoV-2 i, per tant, no pot assajar-se en rosegadors normals”.
L’equip espera que en les pròximes setmanes arribi al seu laboratori una partida de ratolins transgènics que es puguin infectar amb SARS-*CoV-2. Aquests animals “han estat modificats per la companyia The Jackson Laboratory, a partir d’esperma criopreservació, per la qual cosa s’han necessitat diversos mesos per a tenir una colònia d’aquests animals prou gran”, comenta.
D’altra banda, diu Sola, “a fi d’assegurar el subministrament de ratolins susceptibles al virus, estem col·laborant amb el servei de transgénesis del CNB i del CNIO per a generar noves línies de ratolins que s’infectin amb SARS-*CoV-2 i reprodueixin la malaltia d’humans”.
A més, abans de les proves en humans l’equip vol provar el seu candidat de vacuna en macacos. “El nostre grup, amb el suport de l’OMS, està en contacte amb investigadors del EMC de Rotterdam perquè siguin ells els qui facin els assajos en primats. Hem col·laborat amb aquesta institució durant molt de temps i té gran experiència en aquesta mena d’assajos per a avaluar vacunes”, afirma.
Alternativament, “també podria considerar-se l’opció que comenta Mariano Esteban de fer aquests experiments amb macacos en el CISA“, subratlla.
Respecte a la producció de la seva vacuna de replicons d’ARN, comenta que “amb el suport del CSIC i el Ministeri de Ciència i Innovació, s’estan explorant diferents possibilitats que inclouen utilitzar infraestructures disponibles a Espanya o incorporar nous sistemes de producció eficients i d’instal·lació ràpida”.
4. Virus recombinant de la vacuna de la verola
Equip de Rafael Blasco, INIA
En la llista de projectes destacats de vacunes espanyoles contra la COVID-19 està també el del grup de Rafael Blasco, de l’Institut Nacional de Recerca i Tecnologia Agrària i Alimentària (INIA). Es tracta d’una proposta similar a la d’Esteban del CNB-CSIC.
“El nostre objectiu —explica a SINC— és aconseguir un virus recombinant basat en el virus de la vacuna de la verola. Usem com a base el cep MVA, una variant altament atenuada d’aquest virus, incapaç de produir malaltia. Amb aquesta base, inserim dos gens del SARS-*CoV-2 amb els quals pretenem induir la resposta tant d’anticossos com de cèl·lules”.
Rafael Blasco, segon començant per l’esquerra, amb el seu equip. / INIA
Blasco assenyala en aquests moments estan “acabant d’aïllar diversos candidats vacunals que podran ser assajats en ratolins al setembre i, si tot va bé, es podrien començar les proves en humans abans de finalitzar l’any”.
Segons l’investigador, a l’ésser el seu vector “un virus vacunal, l’ús del qual ja està autoritzat en humans, seria relativament ràpid el pas dels assajos preclínics a les proves en persones“
Segons Blasco, “la possibilitat que hi hagi vacunes espanyoles contra el coronavirus és d’importància estratègica. Si no, estaríem sempre depenent d’uns altres, quan pot ser una necessitat urgent”
De totes maneres, aclareix, “només tenim finançament fins als assajos d’immunogenicitat en ratolins. Els passos posteriors no estan prevists en el projecte. Dependran del fet que els assajos en animals siguin positius i que alguna institució es faci càrrec. Per tant, queden incògnites per buidar abans d’arribar als assajos en humans”.
Blasco indica que estan “en contacte permanent amb el Ministeri de Ciència i Innovació i amb l’Institut de Salut Carles III per a mantenir-los al dia. En cas que els resultats dels assajos siguin satisfactoris, esperem el concurs dels agents públics i privats per a empènyer al nostre candidat a la següent fase”, ressalta.
Opina que la consecució de capacitat de producció de vacunes humanes a Espanya seria de gran interès, per la qual cosa “qualsevol acció del Govern en aquest sentit seria positiva”.
Segons Blasco, “la possibilitat que hi hagi una o diverses vacunes espanyoles contra el coronavirus és d’importància estratègica. Si no aconseguim aquesta capacitat, estaríem sempre depenent d’uns altres, quan pot ser una necessitat urgent per a Espanya. Encara que la decisió de portar la vacuna a terme excedeix al nostre grup, lògicament nosaltres hem posat la nostra capacitat de desenvolupament al servei del país”, afirma.
5. Lentivirus desenvolupats a partir del VIH
Equip de David Escors, Navarrabiomed
El projecte del grup de David Escors en Navarrabiomed, “seria la primera vacuna a utilitzar vectors lentivirals, que s’usen sovint com a agents de teràpia gènica. La nostra podria ser la primera a usar aquesta estratègia com a vacuna contra una malaltia infecciosa com la COVID-19″, diu a SINC aquest investigador.
Segons explica Escors, “els lentivectors són eines que permeten introduir gens en les cèl·lules i fan que aquesta fabriqui proteïnes virals. Curiosament, aquests vectors s’han ‘fabricat’ utilitzant el VIH, el virus que va causar una de les pandèmies més importants de la humanitat. El que hem fet és eliminar tota la informació del virus i l’hem reemplaçat pels components del SARS-*CoV-2 enfront dels quals volem vacunar”.
David Escors, responsable en Navarrabiomed del projecte de vacuna. / Navarrabiomed
Escors aclareix que els seus candidats de vacuna estan en fase preclínica. “Per a poder llançar-los a un assaig clínic, necessitaríem contractar una empresa que produeixi el producte en aquesta fase. Per tot això, com molt aviat, podríem començar els assajos en humans a mitjan any que ve”, conclou.
“Mantenim contactes amb fabricants per a estimular les capacitats de producció espanyola i facilitar així la interlocució dels diferents actors que intervenen en la producció de les vacunes”, assegura Sanitat.
Aquest ministeri assenyala a més que “en el procés de finalització i envasament és on Espanya té una major capacitat productiva. De fet, el passat 9 de juliol es va anunciar que Rovi Pharma Industrial Services proporcionarà capacitat d’ompliment i acabat de vials de la vacuna de l’estatunidenca Moderna per a proveir als mercats de fora dels Estats Units a partir de 2021″.
D’altra banda, el Ministeri de Ciència i Innovació confirma a SINC que el CDTI ha concedit subvencions de 2,8 milions d’euros a set projectes d’empreses biotecnològiques espanyoles perquè ampliïn infraestructures i desenvolupin capacitats de producció i envasament de vacunes contra la COVID-19 al nostre país.
(109)
