Lloguer de places de pàrking, trasters i garatges tancats

Home MAGAZINE CIENCIA Demà podrem veure l’eclipsi de Lluna més llarg del segle
Demà podrem veure l’eclipsi de Lluna més llarg del segle
0

Demà podrem veure l’eclipsi de Lluna més llarg del segle

Quan surti la lluna aquest divendres la veurem d’un color vermellós, una ‘lluna de sang’. A causa que el nostre satèl·lit creua l’ombra que projecta la Terra, el 27 de juliol de 2018 es produeix un eclipsi total de Lluna, el més llarg del segle XXI, amb una durada de 103 minuts en la fase de totalitat. L’espectacle es podrà gaudir a simple vista, encara que nombrosos museus, observatoris i associacions d’astrònoms han organitzat activitats paral·leles per a aquesta nit en la qual, a més, apareixerà Mart més brillant.

És un dels esdeveniments astronòmics de l’estiu, sobretot a Europa, on fa més de dos anys que no es produeix un eclipsi total de Lluna. Aquest divendres 27 de juliol podrem observar un quan es posi el sol i dirigim la nostra mirada cap a l’est: una lluna vermellosa eclipsada per la Terra apareixerà per l’horitzó.

Com es produeix un eclipsi lunar?

Aquest fenomen ocorre quan la Terra s’interposa entre el Sol i la Lluna, projectant una ombra que enfosqueix el nostre satèl·lit. Per a això és necessari que els tres objectes estiguin alineats, alguna cosa que no succeeix tots els mesos perquè l’òrbita de la Lluna al voltant del nostre planeta està inclinada pel que fa a la de la Terra-Sol.

En aquest cas l’eclipsi lunar és total perquè tota la Lluna travessa l’umbra, la part més fosca i central de l’ombra. En altres ocasions o moments és parcial si solament entra una part en l’umbra; o bé penombra, quan creua la penombra terrestre (part exterior de l’ombra on solament es bloqueja parcialment la radiació solar).

A diferència dels eclipsis solars, les pigues es poden observar des de qualsevol part del món, amb la condició que el nostre satèl·lit –sempre en fase de lluna plena– estigui sobre l’horitzó al moment de l’eclipsi i no hi hagi núvols que impedeixin la seva visió.

Diagrama d’un eclipsi lunar i noms que reben les etapes o contactes amb la penunbra o umbra: P1 (primer contacte, començament de l’eclipsi penumbral), O1 (segon contacte, començament de l’eclipsi parcial), O2 (tercer contacte, començament de l’eclipsi total), màxim de l’eclipsi (etapa de major ocultació), O3 (quart contacte, fi de l’eclipsi total), O4 (cinquè contacte, fi de l’eclipsi parcial), P2 o P4 (sisè contacte, fi de l’eclipsi penumbral). / Lucca/Thóumas/ GIF:Tomruen (minutado en Temps Universal o UT. En la Península són dues hores més)

On es veurà est eclipsi?

L’eclipsi piga total del 27 de juliol s’observarà en totes les seves fases en l’oceà Índic i les zones continentals d’al voltant, com Àfrica oriental, Orienti proper i l’Índia. En altres parts d’Àsia i Àfrica, així com a Austràlia, Oceania, Sud-amèrica i Europa solament seran visibles algunes de les seves fases, encara que incloguin la més espectacular: la totalitat.

A Europa occidental (Espanya, Portugal, Regne Unit, França o Itàlia) veurem la segona part de l’eclipsi quan la lluna surti per l’est. En la meitat oriental del nostre país sortirà parcialment eclipsada i es podrà observar com pansa a estar-ho totalment, mentre que en la meitat occidental ja estarà totalment eclipsada quan aparegui per l’horitzó.

A quina hora es pot obsevar?

A escala global, l’arrencada de l’eclipsi, que comença i acaba sent de penombra, s’inicia sobre les 19:15h d’aquest divendres (hora peninsular espanyola, encara que en aquest moment encara no serà visible al nostre país) i acaba a les 01:28h (ja del dissabte).

Al mig ocorreran les fases d’eclipsi parcial que comença a les 20:24h i acaba a les 00:19h; i d’eclipsi total entre les 21:30h i les 23:13h, amb un màxim a les 22:21:46. Aquestes dues etapes es podran veure des d’Espanya, encara que el temps d’observació dependrà de quan aparegui la lluna a cada territori. Per exemple, a Palma de Mallorca ho farà sobre les 21:00 hores i a la Corunya gairebé una hora més tard.

Per conèixer els moments exactes en els quals sortirà la lluna a cada província i les fases de l’eclipsi que es poden veure, l’Observatori Astronòmic Nacional (OAN-*IGN) facilita una web interactiva on qualsevol usuari ho pot consultar.

Així es veurà l’eclipsi a Madrid i Barcelona. Abans que surti la Lluna a cada ciutat (hores en vermell), lògicament no es podrà observar, encara que l’eclipsi ja hagi començat. / Observatori Astronòmic Nacional (IGN)

 

Per què és el més llarg del segle?

El temps que triga la Lluna a travessar l’ombra cònica que projecta la Terra determina la durada de l’eclipsi, i en aquesta ocasió passa més prop del centre i es perllongarà una mica més que altres vegades. En les seves diferents etapes, es desenvoluparà durant 6 hores i 13 minuts, encara que per valorar la durada dels eclipsis els astrònoms se solen fixar en el temps de l’eclipsi parcial (3 hores 55 minuts en aquest cas); i sobretot, en la fase de totalitat, que es perllongarà durant 1 hora i 43 minuts (103 minuts, exactament 01h42m57s segons la NASA), la qual cosa li converteix en el més llarg del segle XXI. El 16 de juliol de 2000 va haver-hi un altre eclipsi lunar l’etapa del qual de totalitat va durar més temps (106 minuts), però aquest any pertany al segle XX. Els eclipsis es cataloguen en les anomenades sèries Saros (períodes de 223 llunes) i est és el número 38 dels 71 eclipsis del cicle Saros 129.

L’eclipsi total es podrà observar entre les 21.30 h i les 23.13 h (hora peninsular espanyola) amb un màxim a les 22.21 h

Què es podrà veure?

Des de la illes Balears i la meitat oriental de la Península es podrà veure com es va enfosquint la lluna abans de l’inici de la fase total, que ja es podrà gaudir en tota Espanya. Durant la totalitat, la lluna adquireix una tonalitat vermellosa o rogenca en endinsar-se en la umbra. L’atmosfera de la Terra, que s’estén uns 80 km més enllà del diàmetre del nostre planeta, actua com una lent que desvia la llum del Sol, alhora que filtra eficaçment els seus components blaus i deixa passar solament la llum vermella que és reflectida pel satèl·lit. Per això de vegades es diu ‘lluna de sang’.

Es necessita algun equipament per veure-ho?

En els eclipsis pigues no és necessari cap equipament especial. Es veuen a simple vista. En aquesta ocasió cal buscar la lluna segons comenci a sortir per l’est, moment que coincideix amb la posta de sol per l’oest. Cal triar un lloc elevat o on es pugui albirar l’horitzó sense obstacles.

Encara que no són necessaris, els prismàtics i telescopis ajudaran a veure la Lluna amb més detall. Diversos museus, planetaris i associacions d’astrònoms oferiran els seus equips per a observacions públiques durant l’esdeveniment. Per exemple, el Museu Nacional de Ciència i Tecnologia (MUNCYT) realitzarà una a la seva seu d’Alcobendas i el Planetari de Madrid una altra en les seves instal·lacions. A més, aquesta mateixa nit seran visibles quatre planetes (Venus, Júpiter, Saturn i un brillant Mart, que arriba a la seva oposició).

L’eclipsi també es podrà seguir en directe en diversos canals, com la retransmissió que oferirà sky-live.tv des de Namíbia, organitzada per membres del projecte europeu STARS4*ALL i la participació de l’Institut d’Astrofísica de Canàries.

L’oposició de Mart s’uneix a l’espectacle

La mateixa nit que es produeix l’eclipsi total de Lluna, i no gaire lluny d’ella en l’horitzó, es podrà observar a Mart arribant a la seva oposició. Això significa que el planeta vermell i el Sol se situen en costats oposats respecte a la Terra, quedant els tres objectes perfectament alineats.

Igual que tots els planetes del nostre sistema solar, la Terra i Mart orbitan al voltant del Sol, però el nostre planeta està més prop de l’estel, i per tant, corre al llarg de la seva òrbita més ràpidament. La Terra dóna dues voltes al voltant del Sol en aproximadament el mateix temps que Mart una. Per això, unes vegades els dos planetes estan en costats oposats del Sol, molt separats, i es diu llavors que Mart està en conjunció, en l’altra punta de la seva òrbita.

No obstant això, en altres ocasions, com ara, la Terra aconsegueix al seu veí i pansa relativament prop d’ell, quedant just els dos planetes alineats amb el Sol. Això succeeix aquest 27 de juliol: Mart està en oposició. És el moment en què els rajos del Sol li donen directament i es veu més brillant des de la Terra. Això, al costat de la seva distància al nostre planeta (57,7 milions de km) lleugerament menor que en altres oposicions, convida a aprofitar l’ocasió per observar el planeta vermell, millor, aquí sí, amb telescopis.

Si la Terra i Mart seguissin òrbites perfectament circulars, aquesta oposició coincidiria amb la distància mínima entre ells, però com les seves òrbites són el·líptiques (en forma d’oval) i no van exactament paral·leles ni tenen la mateixa inclinació, els dos planetes van a estar més a prop uns dies després (nit del 30 i el 31 de juliol), a 57,6 milions de km. Aquí ja no estaran perfectament alineats amb Sol, ni Mart es veurà tan brillant malgrat estar més volta (per l’anomenat efecte d’oposició).

Font: SINC / OAN (IGN) / IAC

(491)

guiaderoses

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies