La disponibilitat d’aquest recurs dista molt de ser universal però, fins ara, no se sabia exactament com variava geogràficament. Un nou estudi revela que només una de cada tres persones en països de renda baixa i mitjana té un accés segur, i quins factors ambientals afecten la seva gestió.
Més de 4.400 milions de persones de països de renda baixa i mitjana manquen d’accés a aigua potable i, a més, gairebé la meitat de la població d’aquestes regions està afectada per la contaminació fecal, unes dades que dupliquen les estimacions anteriors.
Així ho adverteix la recerca internacional dirigida per Esther Greenwodd, de l’Institut Federal Suís de Ciència i Tecnologia Aquàtiques, que conclou que les estimacions mundials anteriors sobre la disponibilitat d’aigua potable segura han estat molt infravalorades, sobretot en el cas d’algunes de les poblacions més vulnerables.
A més, l’estudi, publicat en en la revista Science, posa en relleu la urgent necessitat de realitzar inversions específiques per a millorar la vigilància de la qualitat de l’aigua i les infraestructures en aquestes regions.
Aigua, un dret humà
L’accés a l’aigua potable és un dret humà i és fonamental per a l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ONU).
No obstant això, falten dades sobre els serveis d’aigua potable gestionats de manera segura (SMDWS) per a gran part de la població mundial, especialment informació domèstica dels països d’ingressos baixos i mitjans.
Les estimacions anteriors sobre aigua potable segura han subestimat la situació, especialment per a les poblacions vulnerables
A més, es desconeixen en gran manera els principals factors que limiten l’accés a l’aigua potable.
Combinant dades d’enquestes de llars amb dades mundials d’observació de la Terra i tècniques de modelització geoespacial, Greenwood i els seus col·legues van crear mapes detallats de l’ús dels serveis d’aigua potable en 135 països de renda mitjana i baixa.
L’equip va descobrir que només una de cada tres persones d’aquests països tenia accés a aigua potable gestionada de manera segura en 2020, és a dir, uns 4.400 milions de persones als països de renda mitjana i baixa.
En 2020, només una de cada tres persones en països de renda mitjana i baixa tenia accés a aigua potable gestionada de manera segura
Aquesta xifra suposa el doble de l’estimació de 2.000 milions de persones en 2020 donada pel Programa de Monitoratge del Proveïment d’Aigua oficial de l’ONU encarregat de monitorar el progrés cap a l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible sobre l’accés a l’aigua potable.
Els resultats també mostren que l’ús dels serveis d’aigua potable en aquests països està limitat principalment per la contaminació fecal causada pel bacteri E. coli en la font primària d’aigua potable, i que afecta a gairebé la meitat de la població d’aquestes regions.
L’estudi conclou que la detecció de contaminació fecal en l’aigua potable és preocupant, ja que la ingestió de patògens fecals és un dels principals riscos per a la salut pública i causa de mortalitat infantil a tot el món.
Amenaces a la seguretat de l’aigua
En una Perspectiva publicada en la mateixa revista, Rob Hope, de la Universitat d’Oxford (el Regne Unit), comenta que l’estudi, basat en dades terrestres, aeris i satel·litaris, al costat d’informació procedent d’enquestes de llars, aconsegueix identificar els principals factors -inclosa la contaminació fecal- que comprometen la seguretat de l’aigua.
Els factors mediambientals com les altes temperatures i l’estacionalitat de les precipitacions afecten negativament la gestió segura de l’aigua potable
Hope creu que identificar aquests factors pot ajudar els responsables polítics a millorar la gestió de l’aigua potable i aconseguir que l’aigua estigui disponible a demanda, accessible en les instal·lacions, i lliure de contaminants com l’E. coli i de químics com l’arsènic i el fluor, perquè garantir un servei d’aigua “és una mica més a proporcionar el seu accés”, subratlla Hope.
A més, Hope destaca que l’estudi demostra que factors mediambientals com les altes temperatures i l’estacionalitat de les precipitacions afecten negativament la gestió segura de l’aigua potable, igual que l’ús del sòl, la vegetació i les situació dels aqüífers i reserves subterrànies d’aigua que “s’enfronten a amenaces sense precedents”.
Tots aquests factors, adverteix, obliguen a millorar la qualitat dels sistemes de vigilància de dades per a donar suport a les pràctiques i polítiques destinades a proporcionar serveis d’aigua potable “fiables i assequibles”, a millorar el finançament d’infraestructures i, sobretot, a continuar estudiant com aconseguir una gestió segura d’aigua potable en les instal·lacions públiques.
Font: SINC
(42)
