El tràfic il.legal d’animals salvatges, una bomba sanitària que ha esclatat amb el coronavirus
Al cap de poques setmanes d’iniciar-se l’epidèmia de SARS-*CoV-2 a la Xina, el país va prohibir al febrer el comerç d’animals salvatges per a consum humà en els seus populars mercats. El veto impedia la venda d’exemplars procedents de granges d’espècies exòtiques i del tràfic il·legal, un dels negocis il·lícits més lucratius d’aquesta regió del món.
“Sabem que els animals salvatges tenen una gran varietat de virus i que alguns poden propagar-se en els humans. Moltes persones hem estat advertint sobre això durant anys”, manifesta a SINC Edward Holmes
Al país asiàtic s’unia Vietnam, després de l’enviament d’una carta oberta al primer ministre per part d’una desena d’associacions ecologistes com a WWF. “Sembla clar que la transmissió s’ha produït a través del contacte pròxim entre humans i animals salvatges a través del comerç il·legal de vida silvestre que s’està produint”, constataven.
Però, després de la fi de la quarantena de dos mesos, els mercats xinesos semblen tornar a operar malgrat els advertiments de la comunitat científica des de fa anys: el comerç il·legal d’espècies salvatges s’ha convertit en una amenaça massiva per a la salut pública.
“No em sorprèn en absolut que hagi sorgit el SARS-*CoV-2. Sabem que els animals salvatges tenen una gran varietat de virus i que alguns poden propagar-se en els humans. Moltes persones hem estat advertint sobre això durant anys. No podem fallar de nou”, manifesta a SINC Edward Holmes, viròleg evolutiu en la Universitat de Sídney, Austràlia.
Com ja va ocórrer amb les epidèmies a la Xina (SARS, 2003) i l’Aràbia Saudita (MERS, 2012) –relacionades amb el consum de civetas i camells, respectivament–, era qüestió de temps que un altre virus passés d’un animal a una persona i desencadenés infeccions entre humans.
Des de l’inici del brot, Holmes ha treballat estretament amb els científics de la Xina i altres parts del món per a revelar el codi genètic del coronavirus actual, comprendre els seus orígens i ajudar a trobar una vacuna. Va formar part de l’equip que va realitzar les primeres descripcions del virus publicades en Nature i The Lancet. El seu treball permetrà monitorar i prevenir l’aparició d’altres virus que podrien transferir-se des dels animals silvestres als humans, generant el que es coneix com a malalties zoonòtiques.
De la selva al plat
“El brot es va originar sense cap dubte en un mercat humit [amb la majoria d’animals encara vius] en Wuhan a la Xina. Són molt antihigiénicos i insalubres amb caixes de diferents animals apilades les unes damunt de les altres”, il·lustra a SINC Simon Evans, expert en comerç il·legal d’espècies de la Universitat de Anglia Ruskin a Regne Unit.
Gairebé un milió de pangolins vius, congelats, enters o fraccionats han estat confiscats en els últims 20 anys
Encara que és encara difícil assegurar quin és l’origen del SARS-*CoV-2, els científics apunten a la ratapinyada com a primer transmissor del virus, que hauria arribat a l’ésser humà a través d’una o diverses espècies intermèdies. En aquest sentit, nombrosos estudis assenyalen al pangolí, un dels animals més traficats del món.
La carn d’aquest petit mamífer, els virus del qual contenen regions genòmiques relacionades amb les dels virus humans, és consumida per les persones i les seves escates són utilitzades en la medicina tradicional. Gairebé un milió d’exemplars vius, congelats, enters o fraccionats han estat confiscats en els últims 20 anys en ports d’Àfrica, Àsia, Europa i els EUA.
De 2017 a 2019 es van decomissar, a més, 96.000 quilograms d’escates sobretot de pangolins africans a Malàisia, Singapur i Vietnam, la qual cosa representava prop del 94% de la quantitat total confiscada en el sud-est asiàtic, segons un informe publicat al febrer per l’ONG Traffic. L’organització ecologista apunta a deu països d’aquesta regió com el cor del comerç d’espècies salvatges.
“L’aterridor és que el virus pot mutar a causa de la mescla de virus de més d’una espècie”, recalca Evans. Però com va poder transmetre’s fins a arribar a les persones?
Transport i consum: així es transmet
Segons Jonathan Sleeman, director del Centre Nacional de Salut de la Vida Salvatge de l’agència estatunidenca USGS, els animals silvestres són transportats llargues distàncies i molts d’ells són traficats il·legalment sense supervisió.
“Aquests animals es barregen amb múltiples espècies diferents en condicions insalubres, creant un ambient perfecte perquè els patògens que transporten saltin d’una espècie a una altra”, revela a SINC.
A través del maneig, la carnisseria i el consum humà, aquests patògens s’acaben propagant a les persones. “Els esdeveniments de transmissió entre espècies creen oportunitats perquè el virus muti i s’adapti a nous hostes, la qual cosa dóna com a resultat nous patògens que poden transmetre’s de persona a persona”, afegeix.
A això s’afegeix una arrelada cultura popular asiàtica que promou l’ús d’animals silvestres cada vegada més sol·licitats. “El valor de certs animals per la seva raresa, la capacitat financera d’adquirir aquests productes, les creences en els beneficis medicinals i valors hedónicos, donen com a resultat una alta demanda”, diu a SINC Alegria Olmedo, del departament de Zoologia de la Universitat d’Oxford, a Regne Unit.
La vida silvestre representa una font important d’aliments per a moltes comunitats. Un estudi en la revista Science of the Total Environment demostrava que es venen almenys 10 quilos de carn procedent d’animals salvatges per lloc i hora en els mercats de la República Democràtica Popular Lao, més coneguda com a Laos. A més, cada animal rep una mitjana de set contactes per hora.
“Les dades sociodemogràfiques indiquen que el consum de carn d’animals silvestres en les zones urbanes no és per a subsistència, sinó que està més aviat impulsat per la preferència i la tradició dietètica”, assenyala l’equip internacional liderat per la Wildlife Conservation Society.
Típico comercio de peces y cocodrilos en Guangzhou, China. / ©Adobe Stock
Per als experts és necessari establir normes internacionals sobre el trànsit i comerç de la vida silvestre que previnguin la transmissió de malalties. Caldria millorar la governança, la supervisió, l’avaluació de riscos i el monitoratge de les malalties procedents de la vida silvestre, així com el control, sanejament i comunicació de riscos de malalties en els propis mercats. A més, hauria de considerar-se si el consum de certes espècies com les ratapinyades, rosegadors i primats és massa arriscat.
Però a pesar que els conservacionistes porten anys demanant la prohibició d’aquests punts de venda en l’est asiàtic, la presa d’aquesta decisió és lenta. “Molts productes procedents de la vida silvestre s’han convertit en símbols, per la qual cosa els mercats han evolucionat en funció dels ingressos”, lamenta Evans.
Adéu als mercats il·legals per a evitar epidèmies
Per a confirmar l’associació del contagi amb els mercats humits, el professor Edward Holmes, juntament amb l’investigador Yong-*Zhen Zhang del Centre Clínic de Salut Pública de Xangai a la Xina, van exposar el que se sap i el que no sobre les dades genómicos del virus, en un comentari publicat la setmana passada en la revista Cell.
Els científics suggereixen vigilar els coronavirus animals, incrementar l’acció contra el comerç il·legal d’animals exòtics, i retirar mamífers dels mercats humits
Altres grups de recerca ja havien pres mostres ambientals del mercat humit de Wuhan on es creu que es va originar el virus i havien obtingut seqüencies genòmiques de les superfícies del mercat. L’anàlisi filogenètica va revelar que estan molt relacionades amb els virus mostrejats dels primers pacients de Wuhan.
No obstant això, Holmes i Zhang assenyalen que no tots els primers casos de COVID-19 estan associats al mercat, per la qual cosa “és possible que la història sigui més complicada del que se sospitava”.
Davant la capacitat de traspassar els límits biològics de diferents espècies i adaptar-se a nous hostes, els investigadors suggereixen mesures per a evitar nous perills.
Entre elles destaquen no sols vigilar els coronavirus animals en mamífers i incrementar l’acció contra el comerç il·legal de vida silvestre, sinó també retirar mamífers i “potser” ocells dels mercats humits.
“Cal tancar els mercats d’animals salvatges. Són com un accident que pot succeir en qualsevol moment. El SARS en 2003 va ser un gran advertiment. Ara ha tornat a passar”, subratlla a SINC Holmes.
El trànsit de vida silvestre és una indústria multimilionària, però el cost de no actuar i de bregar amb una pandèmia que afecta 180 països ascendeix a milers de milions de dòlars
L’opció de regular-los seria complicada: “En l’actualitat existeixen mercats paral·lels per a productes legals i il·legals, depenent de si una espècie està amenaçada o no. I, quan es tracta de productes il·legals, aquests poden ser fàcils de blanquejar en els mercats legals”, detalla Simon Evans.
D’altra banda, el trànsit de vida silvestre és una indústria multimilionària, però el cost de no actuar i de bregar amb una pandèmia que afecta 180 països ascendeix a milers de milions de dòlars. “Fins i tot sense considerar l’horrible sofriment humà que ha provocat la pandèmia, aquesta és una raó de pes per a posar fi a aquest comerç en totes les seves formes”, recalca Evans.
Aquest veto també “ajudaria a la conservació dels animals, la qual cosa és molt important”, afegeix el viròleg australià.
Muchos mamíferos son cazados y comercializados de manera ilegal. / TRAFFIC
Els virus que circulen entre nosaltres
“Les lliçons del SARS i ara de la COVID-19 són clares: els nous virus continuaran passant de la vida silvestre a les persones mentre continuïn el comerç il·legal i el consum de vida silvestre”, assenyalaven en la seva carta oberta els ecologistes al govern vietnamita.
“El que necessitem aprendre és que, una vegada que els patògens passen als humans, la solució no és ràpida. Si aprenem la lliçó, disminuirem les possibilitats de nous brots”, conclou Simon Evans
En un estudi publicat en la revista Transboundary Emerging Diseases, Jonathan Sleeman va analitzar al costat d’investigadors de la República de Corea el risc de malalties transmeses d’animals a humans en aquest país a través d’una enquesta nacional a experts. El treball pretenia ser un model per a altres països.
“Descobrim que hi havia una varietat de malalties, com la pesta porcina africana, la influença aviària i el virus del Nil occidental, que es consideren d’alt a mitjà risc d’introducció i propagació a la República de Corea”, explica a SINC Sleeman. Les malalties associades amb el senglar i els carnívors salvatges es van considerar de major risc.
A més, “encara que el nostre estudi no va incloure agents patògens desconeguts, els experts sí que van esmentar que els coronavirus emergents eren una preocupació”, afegeix l’investigador.
Segons l’enquesta a la República de Corea, les principals rutes d’introducció de patògens en aquest país són la migració de la vida silvestre, el moviment humà internacional i la importació il·legal de vida silvestre.
En aquest sentit, un treball publicat en la revista PLoS ONE assenyalava que l’aeroport d’Amsterdam-Shiphol als Països Baixos –un dels més importants d’Europa– és un dels epicentres de la importació legal i il·legal d’animals exòtics en el continent. En avaluar els riscos zoonòtics d’animals importats, els científics van recopilar una llista de 143 patògens “potencialment” rellevants.
L’equip liderat pel Centre per al Control de Malalties Infeccioses dels Països Baixos va identificar 18 combinacions de patogen-hoste que podrien representar un risc per a la salut pública a través d’aquesta via. Encapçalaven la llista la Salmonella spp., el virus de la febre hemorràgica de Crimea-Congo, el virus del Nil occidental, el bacteri Yersinia pestis i el arenavirus.
Encara que en general el risc per a la salut es va considerar baix, els experts indiquen que pot augmentar en les persones que gestionen el transport, els detallistes i els afeccionats. “Aquesta avaluació de riscos requereix una actualització periòdica”, apuntaven.
Els investigadors suggereixen aprendre de l’experiència de manera col·lectiva: “En l’era actual, les malalties en un país aviat poden propagar-se a escala mundial”, diu Simon Evans. El monitoratge i l’establiment de regulacions internacionals més estrictes podrien limitar la nostra exposició als potencials virus.
“El que necessitem aprendre és que, una vegada que els patògens passen als humans, la solució no és ràpida. Si aprenem la lliçó, disminuirem les possibilitats de nous brots, i possiblement més perillosos, en el futur”, conclou.
Font: SINC
(339)
