No hi ha encara dades publicades que sostinguin la necessitat d’una tercera dosi per a tots. Alguns treballs suggereixen que podrien beneficiar a persones amb trasplantaments, encara que molt més sòlida és l’evidència que les vacunes també protegeixen aquesta població.
Sense tot just aconseguir el 20% de vacunats al nostre país es va introduir a nivell mundial el debat sobre la necessitat d’una tercera dosi de la vacuna enfront de la covid-19 en la població amb la pauta completa. Amb independència dels interessos comercials dels portaveus que ho van introduir, la qüestió pot tenir el seu interès científic.
En teoria, tal debat es basa en la pèrdua d’anticossos que semblen haver trobat els fabricants de les vacunes, sobretot de la companyia Pfizer. No obstant això, encara no s’han publicat les dades en cap revista científica.
Fins avui coneixem la durada d’anticossos circulants en sang publicats de Comirnaty −fins a 90 dies−; de Spikevax −una mica més de 200 dies−; i de Janssen −vuit mesos duren els anticossos i les cèl·lules T CD4 específiques enfront de proteïna S−. Curiosament, s’addueix la importància només dels anticossos, però no es mostren ni es comenten dades de la persistència de les cèl·lules B i T de memòria −la de Janssen sí que els té−.
Gairebé un any després de la infecció natural el sistema immunitari encara sap respondre a una nova trobada amb el virus; el lògic és que amb les vacunes passi el mateix
Aquestes són, precisament, les poblacions que, juntament amb les cèl·lules plasmàtiques de vida llarga, es pretenen induir amb la vacunació perquè el nostre sistema immunitari respongui de manera ràpida i especialitzada en cas d’una nova trobada amb el virus.
En persones amb trasplantaments
Els anticossos protegeixen, però necessitem tenir una resposta cel·lular completa i de memòria ben establerta. En la immunitat que genera la infecció natural procediment d’alt risc per a aconseguir la immunitat sabem, mitjançant publicacions amb rigor, que tots aquests components arriben fins a gairebé l’any després de la infecció. El lògic és pensar que amb les vacunes passi una cosa semblant o fins i tot millor.
No obstant això, hi ha una situació on es pensa que la tercera dosi té el seu espai: la de la població inmunocomprometida. La immunosupressió és un terme molt ampli que abasta des dels ancians immunosenescència als pacients amb immunodeficiències primàries i els inmunosuprimidos per la malaltia de base o pel tractament. De tots ells, ha estat en els trasplantats on sembla haver aparegut les primeres evidències que secunden subministrar la tercera dosi.
Segons diversos treballs una tercera dosi pot induir la producció d’anticossos en el 30-50% de trasplantats que no semblaven generar-los després de la segona dosi
S’ha demostrat en trasplantats d’òrgan sòlid que la resposta d’anticossos amb vacunes d’ARN missatger cau al 30-40%, mentre que en la població general és del 90%. Un treball acaba de mostrar una menor producció d’anticossos encara amb la vacuna d’una sola dosi, però en una sèrie mínima de pacients, la qual cosa la fa difícil de valorar.
Falten dades d’immunitat cel·lular
Una vegada més, encara no hi ha dades consistents d’immunitat cel·lular (T i B), encara que ja comencen a sorgir evidències amb resultats dispars. Aquesta menor producció d’anticossos s’associa sobretot a un temps més pròxim al moment del trasplantament quan la immunosupressió és major; a una major edat com la població general i a tipus de trasplantament pulmó, cor i ronyó, més que fetge.
Aquestes dades encara són molt preliminars i han de confirmar-se en sèries àmplies i multicèntriques. A conseqüència d’aquest menor efecte en els anticossos, s’han plantejat estudis per a valorar l’efecte de la tercera dosi en trasplantats que no produeixen anticossos després de vacunació.
D’antuvi, diversos treballs unicèntrics han demostrat que la tercera dosi és capaç d’induir producció d’anticossos en el 30-50% dels pacients seronegatius després de la segona dosi.
Sense anticossos detectables, però amb immunitat
Aquest efecte de la tercera dosi ha de ser atribuït al fet que, malgrat no demostrar-se presència d’anticossos després de la segona dosi, les cèl·lules T i B memòria sí s’havien produït, i una nova exposició els indueixen. Això mateix podria ocórrer si aquests pacients s’haguessin enfrontat al virus.
La bona notícia que ha de tranquil·litzar als pacients trasplantats és que les dades en vida real mostren que la vacuna els protegeix
De fet, els treballs publicats fins al moment mostren una incidència molt baixa d’infecció COVID-19 en les persones amb trasplantaments vacunades amb pauta completa. És a dir, la vacuna protegeix enfront de la infecció i, sobretot, enfront de la malaltia simptomàtica. Aquesta és la bona notícia i ha de tranquil·litzar als pacients trasplantats: les dades en vida real mostren que la vacuna funciona també en trasplantats.
En definitiva, els científics s’estan preocupant de les situacions en què podria fallar la vacuna, i les estan investigant. Com sempre, necessitem més dades i estudis per a definir exactament la situació en els trasplantats. Com sempre, s’ha de deixar a la ciència treballar.
Fins avui la ciència ha demostrat la seva vàlua en aquesta pandèmia. Dotem-la de mitjans pressupost. I mentrestant, estiguem tranquils i recopilant evidència abans d’actuar de manera precipitada.
Font: SINC
(38)
