Un nou estudi revela que les persones que suporten abusos i desatenció en la infància poden tenir tres vegades més probabilitats d’ingressar en un hospital per trastorns relacionats amb el consum d’alcohol i altres substàncies a l’edat de 40 anys, en comparació amb les que no sofreixen aquests danys.
Gairebé 3 de cada 4 nens i nenes d’entre 2 i 4 anys -uns 300 milions en total- sofreixen amb regularitat càstigs corporals o violència psicològica de la mà dels seus progenitors o cuidadors, segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS). El maltractament infantil genera, entre altres, problemes de salut física i mental que poden durar tota la vida.
No obstant això, moltes vegades queda ocult i només una part de les persones afectades rep el suport de professionals sanitaris. Un nou estudi, publicat avui en la revista Addiction, analitza les conseqüències a llarg termini d’aquests abusos i desatencions en els menors de 16 anys.
Uns 300 milions de nens i nenes en el món sofreixen amb regularitat càstigs corporals o violència psicològica de la mà dels seus progenitors o cuidadors, segons l’OMS
La recerca, liderada per Claudia Bull, de la Universitat de Queensland (Austràlia), va utilitzar dades de més de 6.000 nens nascuts a l’Hospital Mater Mothers de Brisbane (Austràlia) entre 1981 i 1983. El 10% d’aquests nens (609 nens) tenien almenys una notificació de maltractament infantil (denunciada o corroborada) fins als 15 anys.
Així, en comparació amb la resta dels nens, aquests 609 nens tenien 2,86 vegades més probabilitats de ser ingressats en un hospital per consum d’alcohol i 3,34 vegades més per ús de substàncies als 40 anys.
“Aquest tipus de trastorns són increïblement costosos per a les societats de tot el món. Comprendre en quina mesura estan associats a antecedents de maltractament infantil pot servir de base per a estratègies de prevenció i intervencions primerenques dirigides a reduir la seva aparició”, explica a SINC Bull.
La probabilitat d’ingrés hospitalari era més de tres vegades superior entre les persones que tenien més de dues notificacions de maltractaments notificades per organismes, tant per trastorns per consum d’alcohol com per trastorns per consum de substàncies.
Els menors maltractats tenien 2,86 vegades més probabilitats de ser ingressats en un hospital per consum d’alcohol i 3,34 vegades més per ús de substàncies als 40 anys
El maltractament es va definir com ‘notificat’ quan durant la infància d’una persona existien avisos relacionats per part d’un organisme competent. Els serveis de protecció de menors van elevar la categoria a ‘provat’ en els casos en els quals hi havia motius raonables per a creure que el nen o nena havia estat, estava sent o probablement anava a ser una víctima.
“Els nostres resultats suggereixen que, per a tractar i prevenir aquest tipus de trastorns en individus amb una història d’abusos, és necessari abordar les seves conseqüències i les causes profundes. Les intervencions i suport personalitzats també seran fonamentals per a comprendre millor i respondre a les seves necessitats”, afegeix la primera autora.
La petjada inesborrable del maltractament
L’estudi també va subdividir el maltractament en la infància en abús físic, sexual, emocional i negligència. La probabilitat d’ingrés hospitalari per un trastorn per consum d’alcohol era major (3,48 vegades més probable) en les persones que havien rebut notificacions fundades d’abusos sexuals abans dels 16 anys.
Igualment, el risc d’ingrés hospitalari per un trastorn per consum de substàncies era major (3,10 vegades més probable) per a les persones amb notificacions notificades per l’agència per abús emocional abans dels 16 anys.
Malgrat els greus resultats, és probable que les notificacions de maltractament infantil als serveis de protecció infantil subestimin significativament la veritable prevalença del problema
“La majoria de les recerques anteriors sobre l’adversitat en la infància i els trastorns per consum d’alcohol i substàncies s’han centrat en l’abús físic i sexual. Com sospitàvem, les probabilitats són comparables en tots els subtipus de maltractament i negligència durant aquest període”, afirma Bull.
Malgrat els greus resultats, la investigadora sosté que és probable que les notificacions de maltractament infantil als serveis de protecció infantil subestimin significativament la veritable prevalença del problema.
“Les notificacions en aquest estudi no incloïen en les persones amb trastorns no diagnosticats o no tractats, ni a les quals rebien atenció ambulatòria i comunitària. A més, reflecteixen les pràctiques en la dècada de 1980 a 1990, la qual cosa pot presentar una rebaixa addicional de la veritable prevalença i el biaix contra les poblacions marginades i les minories ètniques”, conclou.
Font: SINC
(24)
