Ara que hem superat els pitjors moments de la pandèmia, recordem als que van quedar enrere. Comptabilitzar el número de morts per COVID-19 no és gens fàcil. Els casos confirmats ronden els 27.000 però els registres civils sumen més. Aquí van algunes dades per a la reflexió.
Cada dia el Ministeri de Sanitat ofereix el número de morts per COVID-19 a Espanya amb les dades que faciliten les Comunitats Autònomes. “Es comptabilitzen positius per qualsevol prova, no sols PCR, i morin on morin”, informen a SINC des del ministeri.
La xifra de morts confirmats amb una prova ronda els 27.000 a Espanya, encara que en els registres civils es detecta un excés de mortalitat d’unes 44.000 defuncions respecte a altres anys
Amb data 10 de juny de 2020, aquesta xifra ascendia a 27.136 persones, encara que la dada porta uns dies congelat perquè s’està realitzant un procés de validació per a corregir la sèrie històrica. Una vegada solucionada aquesta distorsió passatgera, el criteri actual és anar sumant les persones mortes el dia anterior al que s’elabora l’informe.
Aquest número de morts també serveix per a calcular la taxa de letalitat, és a dir, el percentatge de persones que moren per la malaltia respecte al total que la tenen. Seguint amb l’exemple del 10 de juny, com aquest dia hi havia 242.280 casos confirmats, els 27.136 representen una letalitat del 11,2%.
Per comparar dades en la mateixa data, el país europeu amb major número de morts és Regne Unit (amb més de 41.000) seguit d’Itàlia (uns 34.000) i França (29.300), que és el que presenta la major taxa de letalitat en el continent (19%). A tot el món, on més persones han mort a causa del coronavirus és als EUA (més de 112.000).
Número de morts a Espanya per COVID-19 confirmats amb test fins al 10 de juny de 2020, segons dades del Ministeri de Sanitat. / SINC (visualització amb Flourish)
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) també ofereix un informe diari amb les dades de la COVID-19 a escala global. Respecte a la informació d’Espanya, arrossegava un “error tècnic” des del 27 de maig amb les xifres de morts, però es va corregir el 4 de juny i ara les seves dades coincideixen amb els de Sanitat.
Taxa de mortalitat
Altra de les institucions que recull diàriament les xifres de morts i letalitat en països de tot el món és la Universitat Johns Hopkins (els EUA). A més ofereix una dada clau per a valorar la gravetat de la COVID-19 i que poques vegades es facilita: la taxa de mortalitat, el nombre de persones que moren per cada 100.000 habitants.
En aquest mes de juny, Regne Unit (amb una taxa actual de mortalitat de 61) ha superat a Espanya (58) en una llista que encapçalen el petit estat de San Marino (124) i Bèlgica (84).
Països amb major número de morts per coronavirus (esquerra) i major mortalitat (morts per cada 100.000 habitants, dreta) recollits per la Universitat Johns Hopkins el 10 de juny de 2020. / SINC (visualització de Coronavirus.jhu.edu i Flourish)
Però els experts adverteixen que cal ser cautelosos a l’hora de comparar dades de mortalitat i letalitat entre països, ja que poden no ser homogenis. Un dels principals problemes són els diferents criteris utilitzats a l’hora de definir si ha estat o no una mort per coronavirus.
“Bèlgica, per exemple, comptabilitza a les persones que moren amb símptomes, no precisa d’una confirmació mitjançant proves diagnòstiques com fem a Espanya o el Brasil”, comenta a SINC Alexandre Figueiredo, investigador de la Universidade Federal dóna Paraíba, al Brasil, el tercer país del món amb més morts per coronavirus després dels EUA i Regne Unit.
“A altres casos, el problema és la dificultat per a realitzar els test —afegeix—. A vegades, a persones amb quadres clínics de COVID-19 a les quals no se’ls va realitzar la prova, se’ls va apuntar com a causa de la mort una insuficiència respiratòria; i aquestes limitacions succeeixen dins d’un mateix país”.
Cal ser cautelosos a l’hora de comparar dades de mortalitat i letalitat entre països perquè poden tenir criteris diferents a l’hora de definir una mort per coronavirus
Figueiredo, al costat d’altres científics brasilers i espanyols, ha publicat dos estudis en la revista Gaseta Sanitària. En un s’indica que les temperatures més baixes i una elevada proporció de persones majors en residències “són factors associats a un pitjor pronòstic”. En l’altre, amb les dades inicials sobre la incidència del coronavirus en diversos països, s’assenyala que la dificultat en la realització de test des del començament de la crisi sanitària va conduir al fet que se subestimés la magnitud de l’epidèmia.
Per part seva, l’epidemiòleg Daniel Prieto Alhambra de la Universitat d’Oxford (Regne Unit) coincideix que un dels problemes per a calcular la mortalitat i la letalitat és la falta de test suficients per a mesurar quanta gent té realment la malaltia, la qual cosa ofereix números d’infectats i severitat molt diferents segons els països o el moment: “Per exemple, a Espanya, al març, bàsicament només es feien test a la gent ingressada en hospitals”, explica a SINC.
Amb dades de Catalunya, l’investigador ha liderat un estudi pioner (encara en revisió) sobre la taxa d’hospitalització i letalitat per COVID-19. Els resultats mostren que dels 95.467 casos diagnosticats en atenció primària, prop del 15% van haver de ser hospitalitzats al cap d’un mes, i un 4% van morir. Aquest últim percentatge augmentava amb l’edat —una constant en totes les estadístiques sobre la pandèmia— i va anar especialment elevat (prop del 25%) en aquells que vivien en residències d’ancians.
També van trobar diferències significatives entre la letalitat d’homes (4,8%) i dones (3,4%) i Prieto especula amb algunes hipòtesis: “Millor salut de les dones en el moment del diagnòstic (a Espanya tenen major esperança de vida), factors hormonals (com els estrògens) que els donin major protecció, i diferències en l’ús del sistema sanitari, per exemple, que els homes esperin més a consultar i quan ho fan estiguin pitjor”.
Paràmetre Z-score (intensitat de l'excés de mortalitat) d'Espanya i alguns països del seu entorn durant 2020. / EUROMOMO
Les estimacions indiquen que el nombre de defuncions a Espanya durant les 21 primeres setmanes d’enguany (fins al 24 de maig) ascendeix a 225.930 persones, la qual cosa representa un augment del 24,1%. En concret, això suposa 43.945 morts més respecte al mateix període de l’any anterior.
En el futur s’oferiran dades més precises i actualitzats, però probablement mai s’arriba a saber quantes morts ha causat el coronavirus de manera directa i quantes de manera indirecta, una informació que per a les persones que han perdut a un familiar o a un amic en aquesta pandèmia, i que en molts casos no han pogut acomiadar-se, resulta ja irrellevant. O potser no.
Nombre de defuncions setmanals des de la setmana 1 a la 21 durant diversos anys (2016-2020) a Espanya. / INE
Font: SINC
(663)