Home MAGAZINE NATURALESA Ocells d’hivern als Aiguamolls: flamencs, grues i ànecs, i on veure’ls
Ocells d’hivern als Aiguamolls: flamencs, grues i ànecs, i on veure’ls
0

Ocells d’hivern als Aiguamolls: flamencs, grues i ànecs, i on veure’ls

Quan el fred apreta al centre i al nord d’Europa, milers d’ocells emprenen el viatge cap al sud, i molts fan parada als Aiguamolls de l’Empordà. T’expliquem quines espècies hi pots veure aquest hivern, on solen concentrar-se i com observar-les sense molestar-les.

Dos flamencs a l'aigua d'una zona humida
Imatge: Pexels

Un refugi a mig camí

El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà és un lloc de pas i de descans per a moltes aus que arriben del centre d’Europa i de l’Àfrica buscant menjar i un clima més suau en les èpoques difícils. No és casualitat: a la plana entre la Muga i el Fluvià hi ha estanys, llacunes litorals, closes inundables, recs i arrossars, un mosaic ideal per alimentar-se i passar la nit. És un refugi habitual dins la ruta migratòria del Mediterrani occidental, i per això el parc forma part de la llista Ramsar de zones humides d’importància internacional.

Les xifres impressionen: al parc s’hi han observat 338 espècies d’ocells diferents, 82 de les quals hi crien regularment. Però és a l’hivern quan arriben els grans grups.

Els ànecs, els més nombrosos

Els ànecs són els reis de l’hivern als Aiguamolls. El més abundant, de molt, és l’ànec collverd, seguit pel xarxet, el més petit dels nostres ànecs. Amb una mica de paciència també s’hi poden veure l’ànec cullerot, amb el seu bec ample en forma de cullera, el griset, l’ànec xiulador, l’ànec cuallarg i, de tant en tant, algun morell.

Per fer-se’n una idea: en el cens que els tècnics del parc van fer a mitjan novembre del 2018 es van comptar uns 4.500 ànecs, i gairebé sis de cada deu eren collverds. Les zones amb més ànecs eren les Llaunes i l’estany del Cortalet. Aquell mateix cens va comptar 220 oques vulgars, que també hi passen l’hivern, i un centenar de fotges.

Ànecs collverds alçant el vol sobre un canyissar
Imatge: Pexels

Els flamencs, el toc de color

Veure flamencs als Aiguamolls és sempre una sorpresa agradable. No hi són sempre ni en el mateix nombre: segons els censos del parc, la quantitat varia molt d’un any a l’altre. Al novembre del 2018, per exemple, se’n va comptar un grup de 71 a l’estany del Cortalet, un dels millors llocs per veure’ls. S’alimenten amb el cap ficat a l’aigua, filtrant el fang, i són fàcils de reconèixer per les potes llarguíssimes i el plomatge rosat.

Les grues, les viatgeres

Les grues travessen Catalunya cada tardor en grans esbarts que es fan sentir de lluny pel seu crit trompetejat. La majoria només hi passen, però algunes s’aturen als camps oberts i als arrossars de la plana. Al cens de novembre del 2018, per exemple, n’hi havia onze aturades a la zona de la Gallinera, mentre hi havia migració activa de grues per tot el país. Si en veus un grup en un camp, mira-te-les de lluny: són molt desconfiades.

Un grup de grues en un camp llaurat a primera hora del matí
Imatge: Pexels

I molts més protagonistes

  • Cigonyes blanques: en un dels censos de tardor, més d’un centenar van anar a dormir a l’estany del Cortalet.
  • Corbs marins grossos: es reuneixen al capvespre en dormidors com el de l’aguait del Bruel o els arbres de la Muga.
  • Ardeids: el bernat pescaire, l’agró blanc i l’esplugabous, que sovint segueix el bestiar.
  • Limícoles: la fredeluga, amb el seu plomall, i el becadell, que es camufla entre la vegetació dels prats inundats.
  • Rapinyaires: l’arpella, que vola baix sobre els canyissars, l’aligot, el xoriguer i l’esparver.

On veure’ls

  • El Cortalet: és el centre d’informació del parc i el punt d’inici dels itineraris principals. Fins al 28 de febrer obre cada dia de 9 a 17 h. Es troba a uns cinc quilòmetres al sud de Castelló d’Empúries, per la carretera de Sant Pere Pescador.
  • Del Cortalet al Mas del Matà: itinerari molt fàcil, de 4,5 km anada i tornada (una hora i quart), amb aguaits sobre els estanys.
  • Observatori Senillosa: al Mas del Matà, una antiga torre per assecar l’arròs convertida en mirador, amb una vista panoràmica de la zona litoral dels aiguamolls.
  • Estany de Vilaüt: itinerari circular de 2,8 km (una hora).
  • Itinerari del Fluvià: surt de Sant Pere Pescador, al costat del pont.

En total, el parc té una trentena de punts d’observació arranjats, 14 dels quals són aguaits: petites cabanes amb finestrons que permeten veure els ocells sense que ells et vegin.

Consells per gaudir-ne sense molestar

  • Porta prismàtics i roba d’abric: a l’hivern, a la plana, la tramuntana es nota.
  • Les primeres hores del matí i el capvespre són els millors moments, quan els ocells estan més actius o arriben als dormidors.
  • Dins dels aguaits, parla fluix i no treguis els braços pels finestrons.
  • No surtis dels camins senyalitzats. Molts itineraris passen al costat de camps de conreu, fruiters i pastures amb bestiar, i cal respectar-los.
  • Abans d’anar-hi, consulta els horaris i les activitats a la web del parc.

L’hivern és una de les millors èpoques per descobrir els Aiguamolls: menys gent, llum baixa i el cel ple d’ocells. Una excursió perfecta per a un matí de cap de setmana.

(1)

guiaderoses

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies