Els investigadors ‘escolten’ els dofins de l’Amazones per a salvar-los de l’extinció
El seguiment de l’ecolocalización, que és el so que emeten animals com els cetacis per a orientar-se, es pot utilitzar per a rastrejar els moviments de dofins d’aigua dolça que habiten en zones inaccessibles de la conca de l’Amazones. Això és el que ha fet un equip del Laboratori d’Aplicacions Bioacústicas de la Universitat Politècnica de Catalunya. Els resultats s’han publicat en la revista Scientific Reports.
El boto (Inia geoffrensis) o dofí rosat de riu i el tucuxi (Sotalia fluviatilis) són dues espècies de dofins d’aigua dolça en perill d’extinció que habiten en llocs inaccessibles de l’Amazones. Aquestes espècies estan amenaçades per l’activitat humana derivada de la pesca, l’agricultura, la mineria i la construcció de preses.
Durant el període més humit de l’any, entre els mesos d’abril i agost, totes dues espècies de dofins es desplacen als rius de les zones de boscos pluvials de l’Amazones (várzeas) a la recerca de peixos d’aigua dolça. No obstant això, la plana inundable i la vegetació fan que sigui extremadament difícil observar dofins amb vaixells o drons.
Els investigadors han utilitzat les dades obtingudes a través de cinc hidròfons submergits en profunditats d’entre tres i cinc metres en els rius Solimões i Japurá
La investigadora Florence Erbs i altres científics del Laboratori d’Aplicacions Bioacústiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) han estudiat uns 800 quilòmetres quadrats de la reserva de desenvolupament sostenible de Mamirauá, al Brasil. Per a això han utilitzat les dades obtingudes a través de cinc hidrófonos submergits en profunditats d’entre tres i cinc metres en els rius Solimões i Japurá.
Els resultats de l’estudi, que s’han publicat aquesta setmana en la revista Scientific Reports, revelen nous coneixements sobre els moviments dels dofins de riu, que podrien contribuir a millorar la conservació d’aquestes espècies. El treball s’ha desenvolupat al costat de científics de l’Institut de Desenvolupament Sustentável Mamirauá (IDSM) i de la National Marini Mammal Foundation, de Sant Diego, als EUA.
En l’article s’analitzen dades bioacústiques des dels canals fluvials, badies, llacs i boscos inundats d’aquesta reserva. Aquests es van registrar en diferents períodes, durant les estacions humida i seca, entre juny de 2019 i setembre de 2020.
Els joves botos i les femelles amb cadells d’aquestes espècies de dofí van passar més temps en les planes inundables que els mascles
Els experts van utilitzar algorismes d’aprenentatge profund —el que es coneix com a Convolutional Neural Network o xarxa neuronal convolucional— i dades bioacústiques recollides manualment per a classificar de manera automàtica els sons d’ecolocalització de dofins, els sorolls de vaixells i també de la pluja, amb uns nivells de precisió del 95%, el 92% i el 98%, respectivament.
Van detectar, així, que la presència de dofins va augmentar del 10% al 70% en la badia i el riu, a mesura que els nivells d’aigua creixien, entre novembre i gener.
Un altre comportament que destaquen els investigadors és que els dofins estaven usant aquestes vies fluvials per a entrar en la plana inundable d’aquesta conca de l’Amazones. Els joves botos i les femelles amb cadells d’aquestes espècies de dofí van passar més temps en les planes inundables que els mascles, ja sigui per la rica abundància de preses o com a resguard davant el comportament agressiu dels mascles.
Els autors de l’estudi encoratgen a altres científics a utilitzar la metodologia que ells han emprat per a entendre millor i protegir les preferències i necessitats d’hàbitat dels dofins del riu de l’Amazones. Especialment, recomanen aquestes tècniques per a ser usades en el marc del projecte Providence, que realitza un exhaustiu seguiment bioacústica de la biodiversitat aquàtica i terrestre en un dels boscos tropicals més amenaçats del planeta.
Font: SINC
(54)