La tàctica sexual dels mascles esgarrapa ‘asaltacunas’ contra el canibalisme
Els mascles d’aranya d’esquena vermella, una espècie verinosa les femelles de la qual devoren al mascle durant el coit, han desenvolupat una estratègia de reproducció en la qual s’aparien amb femelles immadures per evitar la seva fatal destinació. Un estudi demostra ara que aquest comportament també beneficia a les femelles, protagonistes de #Cienciaalobestia.
Les femelles d’aranya d’esquena vermella (Latrodectus hasselti), de major grandària que els mascles, practiquen canibalisme sexual i durant l’aparellament devoren al mascle. Però aquests han desenvolupat una estratègia per salvar-se: busquen a femelles immadures i poc experimentades.
Fins ara els científics no sabien si aquesta tàctica suposava un cost per a les joves femelles i si els mascles –que s’esforcen poc en el festeig amb aquesta acció– en realitat exercien algun tipus de xantatge o coerció en elles. Segons les observacions, aquestes semblaven mostrar poc interès en l’intercanvi perquè es lesionaven amb més freqüència i fins i tot intentaven atacar als mascles com si es resistissin.
No obstant això, un equip de científics, liderat per la Universitat de Torontó (Canadà), revela ara que aquesta estratègia és també beneficiosa per a les femelles. “No hi ha evidències que suggereixin que aquest comportament sigui abusiu per a les femelles en termes de supervivència i rendiment reproductiu”, assenyala Luciana Baruffaldi, investigadora a la universitat canadenca.
El treball, publicat en la revista Scientific Reports, mostra que les femelles joves que s’aparien d’aquesta manera no han de buscar a altres companys en el futur. “Aquesta reproducció primerenca pot ser bé per a les femelles perquè en la naturalesa corren el risc de no trobar parella”, subratlla Baruffaldi.
“Aquesta reproducció primerenca pot ser bé per a les femelles perquè en la naturalesa corren el risc de no trobar parella”, subratlla Baruffaldi
A més, qualsevol retard en l’aparellament és perjudicial per a elles. Segons estudis anteriors, les femelles que no es reprodueixen no solament perden als seus descendents potencials, sinó que tenen una esperança de vida més curta que les femelles apariades, probablement per mantenir ous que podrien suposar una despesa per als seus recursos.
L’‘aberrant’ estratègia que beneficia a l’espècie
El canibalisme es produeix fins i tot mentre té lloc l’aparellament entre el mascle i la femella. De fet, s’ha constatat que els mascles ajuden activament a la femella a ser devorats donant tombarelles i col·locant el seu abdomen sobre la boca d’aquesta. Però aquesta forma extrema de reproducció té els seus avantatges.
“Quan s’estudia l’ecologia evolutiva, tendim a atribuir les característiques o els judicis humans al comportament animal que s’observa”, diu Maydianne Andrade, coautora del treball i experta mundial sobre hàbits d’aparellament de les esgarrapes caníbals.
No obstant això, realment el que cal pensar és com afecta l’èxit reproductiu de l’animal que ho realitza. “Aquesta és la moneda de canvi evolutiva: el que s’està reproduint amb el temps és la quantitat de còpies de gens que queden en la descendència”, afegeix la científica. Això permetrà que els fills mantinguin els trets dels seus pares.
Font: SINC
(45)