Quines malalties infeccioses poden donar-se després de catàstrofes causades per desastres naturals

Després de les inundacions a València, podria augmentar el risc de malalties com a diarrea, leptospirosis o el tètanus a causa de la falta de sanejament i al contacte amb aigua contaminada. La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències llança un advertiment sobre aquestes amenaces i demana mesures preventives immediates.

Avui es compleix una setmana de les pluges torrencials que van desbordar rius i barrancs a València i que han deixat a milers de persones en situació crítica, amb pèrdues materials i riscos per a la salut. La Societat Espanyola de Medicina d’Urgències i Emergències (SEMES) ha analitzat la situació des del punt de vista sanitari.

Així, els seus experts expliquen les tres fases clíniques dels desastres naturals, que resumeixen els efectes cronològics sobre la salut pública en les persones lesionades i els supervivents.

Els desastres naturals no importen malalties. No és possible que les que no són endèmiques o importades en les zones afectades pel desastre es produeixin de manera natural

La fase 1, la fase d’impacte (que dura de 0 a 4 dies), és el període en el qual generalment es rescata a les víctimes i es proporciona el tractament inicial de les lesions relacionades amb el desastre.

La fase 2, la fase posterior a l’impacte (de 4 dies a 4 setmanes), és el període en el qual poden sorgir les primeres onades de malalties infeccioses (infeccions transmeses per l’aire, els aliments o l’aigua).

I la fase 3, la fase de recuperació (després de 4 setmanes), és el període en el qual els símptomes de les víctimes que han contret infeccions amb llargs períodes d’incubació o aquelles amb infeccions de tipus latent poden tornar-se clínicament evidents. Durant aquest, les malalties infeccioses que ja són endèmiques en l’àrea, i en els pitjors escenaris podria donar lloc a una epidèmia.

Malalties diarreiques i més

Des de la SEMES apunten que les malalties diarreiques són la principal causa d’infecció en aquest context. Les epidèmies entre les víctimes solen estar relacionades amb la contaminació de les fonts d’aigua (contaminació fecal) i la contaminació de l’aigua durant el transport i l’emmagatzematge. També amb l’ús compartit de recipients per a l’aigua i olles, l’escassetat de sabó i els aliments contaminats.

Els desastres naturals no importen malalties. “No és possible que les que no són endèmiques o importades en les zones afectades pel desastre es produeixin de manera natural”, afirmen. “Les principals causes són la mala higiene, l’amuntegament, la falta d’aigua potable, el sanejament ineficaç i clavegueram deficients preexistents”.

Les malalties diarreiques són la principal causa d’infecció en aquest context

A més, la leptospirosis és una malaltia endèmica a València per les riuades, per l’albufera i per les séquies. La Leptospira apareix fonamentalment en tres llocs a Espanya (en el Delta de l’Ebre, en l’Albufera de València i en els Marenys de Huelva).

Pot transmetre’s a través del contacte amb aigua, aliments i sòl contaminats que continguin orina contaminada (leptospiras) d’animals infectats (p. ex., rosegadors). La contaminació ocorre a través del contacte de la pell lesionada i les membranes mucoses amb aigua, sòl humit o fang contaminat amb orina de rosegadors.

Així, les inundacions faciliten la proliferació de rosegadors i la propagació de leptospiras en una comunitat humana. Sovint es tracta d’un quadre feble i autolimitat, però pot donar lloc a l’aparició de febre, cefalea, artromiàlgies, diarrea o dolor abdominal. Existeixen quadres clínics greus, que poden donar lloc a fallada orgànica, però existeixen tractament antbiótico eficaç.

Finalment, el tètanus és un problema de salut pública greu entre les persones amb infeccions en les ferides i les poblacions no vacunades. La malaltia s’associa sovint amb lesions per aixafament i ferides contaminades.

Mesures de prevenció i control

Els equips de resposta de salut pública han de realitzar una avaluació ràpida del risc de malalties durant la primera setmana del desastre per a identificar els impactes i les necessitats sanitàries. “Les mesures de prevenció i control ràpides i adequades, i els sistemes apropiats de gestió de casos i vigilància són essencials per a minimitzar la càrrega de malalties infeccioses”, sostenen els experts.

Les mesures de prevenció i control ràpides i adequades, i els sistemes apropiats de gestió de casos i vigilància són essencials per a minimitzar la càrrega de malalties infeccioses

La planificació del lloc ha de garantir l’organització més racional de l’espai, els refugis i les instal·lacions necessàries per a la provisió de béns i serveis essencials. I implementar-se d’acord amb les directrius internacionals existents, com proporcionar 3,5 m² d’espai de refugi per persona, construir una latrina per cada 20 persones i situar aquestes a 30 m de distància dels refugis i a 100 m de distància dels subministraments d’aigua.

Alimentació, subministrament d’aigua i sanejament

Fonamental en catàstrofes com aquesta és comptar amb un subministrament adequat d’aigua per persona (norma mínima acordada de 20 l per persona per dia) per a beure, banyar-se, rentar-se i per a l’eliminació d’excrements, amb l’objectiu de prevenir brots de malalties diarreiques i altres malalties transmeses per vectors.

També han de proporcionar-se recipients d’aigua adequats i suficients, olles per a cuinar i combustible. Les persones han d’assegurar-se que els recipients per a emmagatzemar aigua estiguin ben protegits i que els aliments estiguin ben cuinats. És necessari proporcionar quantitats suficients de sabó i educar a la comunitat sobre la higiene personal i les circumstàncies en les quals és important rentar-se les mans.

Fonamental en catàstrofes com aquesta és comptar amb un subministrament adequat d’aigua per persona

El subministrament de racions generals adequades (2100 kcal i 46 g de proteïna) és important, específicament en els casos de nens amb baix pes i desnodrits a través de programes d’alimentació selectiva.

Conceptes bàsics

Com insisteixen des de la SEMES, és important que es comprengui que els desastres no transmeten malalties infeccioses i que la causa principal de mort després d’una catàstrofe no és infecciosa.

De la mateixa manera, els cadàvers (dels desastres) no són una font d’epidèmia, i els brots de malalties infeccioses són resultat secundari de l’exacerbació dels factors de risc de malaltia.

Font: SINC