Lloguer de places de pàrking, trasters i garatges tancats

Home MAGAZINE MEDI AMBIENT La contaminació oceànica per microplàstics podria ser superior a l’estimada
La contaminació oceànica per microplàstics podria ser superior a l’estimada
0

La contaminació oceànica per microplàstics podria ser superior a l’estimada

Campanya de recollida de mostres realitzada per l’equip del ICTA-UAB. / Lena Heinx

Les aigües superficials de la mar Mediterrània contenen desenes de milers de microplàstics per km². La quantitat augmenta en realitat a mesura que disminueix la seva grandària. Un nou treball alerta que els mètodes científics emprats fins ara en l’estudi de la contaminació per aquests compostos no mostren la imatge completa, per la qual cosa aquest problema ambiental podria ser més greu del que es pensava.

La contaminació per microplàstics és un dels problemes ambientals que amenacen els nostres ecosistemes, amb un creixent interès per a la societat. En concret, el Mediterrani és una de les àrees del món amb major acumulació de plàstics.

El Mediterrani presenta nivells de contaminació similars al gran pegat d’escombraries marines de l’oceà Pacífic

Aquesta mar presenta nivells de contaminació similars al gran pegat d’escombraries marines de l’oceà Pacífic, ja que la gran quantitat de població que habita la zona i les dinàmiques marines fan que els contaminants que suren quedin atrapats en la conca, amb poques possibilitats de sortir cap a l’oceà Atlàntic.
 
El camp científic que estudia aquest problema és relativament nou i els seus mètodes estan en contínua evolució, la qual cosa dificulta definir els termes i les tècniques més adequades per a identificar-los. “Els materials plàstics són nombrosos i molt diversos, amb diferents característiques que compliquen tenir un marc estàndard per a analitzar-los tots de la mateixa manera. A més, els additius com a pigments o retardants afegeixen una major complexitat” explica Laura Simón, investigadora en l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB).
 
La científica és la primera autora d’un estudi, publicat en la revista científica Environmental Pollution, que revela que la gran diversitat de tècniques i mètodes científics emprats en l’estudi de la contaminació de les mars i oceans per microplàstics limita el coneixement actual d’aquest greu problema ambiental.
 
Aquests són els resultats d’una revisió de recerques realitzades per a mesurar la presència d’aquests compostos a les platges i l’aigua de la mar Mediterrània, tant a escala superficial, en la columna d’aigua i en els sediments marins. Les seves conclusions posen de manifest que probablement els nivells de microplàstics al Mediterrani són superiors als estimats, però els mètodes emprats no han permès registrar-los.
 
Moltes partícules no queden recollides
 
L’estudi afirma que els mètodes emprats en els laboratoris per a mostrejar són molt diversos, “i encara que això ha permès avançar molt en aquest camp científic, també ha comportat que moltes de les dades produïdes fins ara no es puguin comparar”. Els científics reconeixen que això afecta el coneixement actual del problema per part de la comunitat científica.
Els nivells de microplàstics al Mediterrani són probablement majors, però a causa dels mètodes usats no som capaços de registrar-los.

Segons la recerca, de les 3.000 mostres recollides en l’última dècada, el 82,8% es van prendre en les zones costaneres, de manera que la comunitat científica compta amb menys evidències per a entendre la distribució dels microplàstics en la mar oberta.

Així mateix, per a mostrejar les aigües superficials, fins ara s’han utilitzat xarxes amb una grandària de malla de 200 micres o més, de manera que les partícules de menor grandària no poden ser capturades.
 
Els estudis realitzats fins al moment estimen que la mar Mediterrània conté en les seves aigües superficials 84.800 microplàstics per km², uns 300 microplàstics per quilogram de sediment marí, i 59 microplàstics per quilogram de sorra de platja.


“El nombre de microplàstics en el medi natural augmenta a mesura que la seva grandària disminueix, per tant, els nivells de microplàstics al Mediterrani són probablement majors, però a causa dels mètodes usats no som capaços de registrar-los”, explica Patrizia Ziveri, responsable de la línia de recerca en el ICTA-UAB.
 
Fons marí, abocador de plàstics
 
La majoria dels plàstics suren en la mar. No obstant això, el fons marí és considerat l’abocador final on s’espera que els microplàstics s’acumulin.
 
El fons marí és considerat l’abocador final on s’espera que els microplàstics s’acumulin
 
“Encara tenim molt poc coneixement en els mecanismes que exporten els microplàstics de les aigües superficials al fons marí, per a això necessitem més estudis en la columna d’aigua”, comenta Michael Grelaud, investigador del ICTA-UAB.

Per això, l’equip destaca la importància de definir un marc comú que permeti comparar els resultats, i combinar mètodes per a ser capaços de caracteritzar l’ampli espectre dels contaminants plàstics en la mar Mediterrània, i els seus potencials impactes. Així mateix, reclamen una major col·laboració internacional entre els països del Mediterrani, ja que actualment la part aquest de la conca i el nord d’Àfrica han estat mostrejats en menor mesura.
 
Font: SINC
 

(25)

guiaderoses
POTSER T'INTERESSA

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies