Lloguer de places de pàrking, trasters i garatges tancats

Home MAGAZINE MEDI AMBIENT Conviure amb el foc
Conviure amb el foc
0

Conviure amb el foc

Efectius de bombers en l’extinció d’un incendi forestal en la carretera N120 en A Cañiza (Pontevedra) el 31 de juliol. EFE/ Alberto Sxenick

Nits asfixiants en zones on mai ho havien estat, vents extremadament càlids, intensa olor de fum, tensió en l’ambient mentre els veïns tracten d’organitzar-se per a evitar que el foc devori les seves llars. En el millor dels casos, els bombers ja estan per la zona i se senten avions amfibis i helicòpters sobrevolant. Aquesta escena s’està repetint en multitud de municipis aquest estiu. Diverses institucions científiques fan una crida per a la urgent gestió dels boscos a Espanya.

Les dades de la superfície cremada ja atorguen a 2022 el trist rècord de ser l’any en què més hectàrees de bosc s’han cremat en els últims 30 anys a Espanya. El 31 de juliol superem les 200.000 hectàrees, una extensió major que la província de Guipúscoa. Aquesta pèrdua de massa forestal suposa un augment directe de les emissions de CO₂, ja que el foc allibera el carboni emmagatzemat en plantes i sòls, perdre biodiversitat i els serveis ecosistèmics dels quals ens proveeix el bosc que van des de l’obtenció de fusta o bolets fins a la recuperació de l’aigua i el sòl o l’obtenció d’aire per a respirar. Això sense comptar el més important, els drames personals que inclouen la mort de persones i els danys materials a més de la pèrdua d’esperança dels qui viuen en les zones rurals i porten dècades advertint del que anava a passar, la població de l’Espanya que han buidat molts anys de polítiques enfocades en l’urbà.

No és moment ara de dir “això es venia venir” i exposar el que s’hauria d’haver fet, sinó d’arromangar-se i posar-se a treballar en la gestió dels hàbitats prevalent el coneixement. Basar les decisions de gestió en evidències científiques, fer un enfocament integrat, que atengui la multifuncionalitat dels ecosistemes i a tots els factors dels quals depèn. Cal prioritzar les mesures posant el focus en el més bàsic: Prevenció, prevenció i prevenció. Un mantra que, per més que el repeteixen les persones que viuen en entorns rurals i les que es dediquen a l’enginyeria forestal, la biologia de la conservació o l’estudi dels ecosistemes, els gestors de tot l’espectre polític obliden en un calaix quan arriben les primeres pluges i, per a estalviar, decideixen que la inversió per a evitar incendis es posarà en marxa al maig, quan s’acosti la calor. Error. Els qui viuen pegats a la muntanya saben que la labor d’un operatiu antiincendis va molt més allà d’apagar les flames.

No és moment ara de dir “això es venia venir” i exposar el que s’hauria d’haver fet, sinó d’arromangar-se i posar-se a treballar en la gestió dels hàbitats prevalent el coneixement

Les solucions sostenibles a la majoria dels problemes ambientals giren entorn de la coexistència amb el foc, és a dir, adaptar-nos a la seva presència anticipant-nos als seus efectes més devastadors minimitzant el risc i vulnerabilitat dels sistemes forestals. Per a aconseguir això hi ha dues línies que s’haurien de treballar paral·lelament: la recuperació de la població i els treballs del camp en les zones on la demografia s’ha desplomat i la gestió forestal de les àrees naturals.

Terra sense gent

Els ecosistemes europeus són fruit de la interacció humana des de fa milers d’anys. No existeixen boscos que mantinguin les estructures anteriors a l’aparició de l’ésser humà. La nostra presència ha generat els actuals paisatges culturals on les espècies que els habiten han evolucionat i als quals s’han adaptat. No es pot abordar la restauració d’ecosistemes com si l’ésser humà no existís o obviant que hem de conviure amb la resta d’espècies. De fet, un dels majors problemes als quals s’enfronta el medi ambient a Europa és l’abandó de les zones rurals i la substitució de les explotacions familiars, PIMES que són les que realment creen ocupació i teixit social a Espanya, en favor de les de producció agroalimentària intensiva que danya els hàbitats que ens envolten i donen ocupació a menys persones.

Existeix un consens clar en la comunitat científica sobre com l’abandó agrari i l’expansió i densificación del bosc en aquests espais que abans s’aprofitaven a través de l’activitat forestal, l’agricultura i la ramaderia, creen paisatges cada vegada més homogenis i vulnerables a l’avanç del foc. Per a revertir aquesta situació, cal prendre iniciatives que permetin la recuperació de paisatges on hi hagi un mosaic d’usos: boscos, cultius herbacis i llenyosos, pastures o matolls. Aquesta estructura actua com a “tallafocs” natural mentre es genera una renda que permeti a la població que els manté viure dignament d’aquestes activitats. Es tracta de teixir aliances entre la gestió del bosc i la resta d’usos rurals i que els qui viuen de l’agricultura i la ramaderia treballin braç a braç amb els propietaris i gestors forestals per a crear territoris resilients al foc.

Les muntanyes que són rendibles no cremen, o ho fan amb menor intensitat, i rendibilitat és sinònim de gestió activa del territori i de persones vivint en ell. Més enllà de comptar amb subvencions públiques que poden estar justificades pel caràcter també públic de molts dels serveis que aquestes muntanyes ens proporcionen, cal crear models de negoci sostenibles que permetin a les seves poblacions viure dignament dels béns i serveis que produeixen.

Les muntanyes que són rendibles no cremen, o ho fan amb menor intensitat, i rendibilitat és sinònim de gestió activa del territori i de persones vivint en ell

El paper de les administracions passa per posar en marxa mesures d’estímul i suport a l’economia en zones rurals que no es quedin en les simples subvencions, sinó que busquin un efecte transformador: Millorar la fiscalitat i agilitar la burocràcia a la qual s’enfronten els qui emprenen en zones rurals; proveir de serveis sanitaris, educatius i de transport; promoure la compra pública de productes sostenibles i la producció dels quals s’integra en el territori (com construir amb fusta dels nostres boscos els edificis públics) o donar valor als productes que afavoreixen la sostenibilitat de la muntanya i identificar-los perquè els consumidors sàpiguen que la seva compra fa costat a economies locals que ajuden a prevenir incendis i conservar la biodiversitat; poden ser exemples que transcendeixen les subvencions que en molts casos ofeguen la iniciativa de les persones. Així, promoure un repartiment més equilibrat de la població, a més de ser més sostenible, es converteix en una mesura de prevenció d’incendis.

Aquestes iniciatives han d’adaptar-se a les particularitats de cada territori, al seu paisatge i el seu paisanaje. Els actors locals i el seu territori no són mers receptors de les idees científiques o de les administracions. Implicar als qui viuen i coneixen el territori és imprescindible per a millorar la nostra protecció enfront del foc perquè sobre un mapa, sosté qualsevol pla d’actuació, però són les persones que viuen en el territori les que el coneixen i la seva participació és vital si es vol anar més enllà d’un projecte escrit. En aquest sentit, la Comissió Europea porta temps finançant processos de cocreación que persegueixen dinàmiques creuades entre el personal de les administracions, científics i la població.

Exemples com La xarxa d’àrees pasturo-tallafocs d’Andalusia (RAPCA) o la iniciativa Ramats de Foc (ramats de foc), que promouen el pasturatge en zones arbrades on els animals actuen controlant l’excés de vegetació, mostren que ja existeixen iniciatives que intenten exemplificar una gestió activa del territori on s’impliquen totes les parts.

EFE/José Luis Cereijido

Ajudar a extingir, abans que la flama corprèn

La silvicultura, ciència que estudia la gestió dels boscos i muntanyes forestals, ha de centrar els seus objectius a dirigir l’ecosistema cap a la formació de boscos sostenibles el valor paisatgístic dels quals, econòmic i natural augmenta. És una pràctica els resultats de la qual són visibles a llarg termini que necessita polítiques estructurals enfocades en la realitat de les zones rurals i ecosistemes forestals; planificació i anticipació dotada amb pressupost i personal suficients. Aquesta prevenció se sustenta en el treball estable basat en la realitat de les muntanyes en cada època de l’any. Cal maldar-se per la prevenció amb equips formats pels qui viuen i coneixen la zona, tècnics, enginyers i ecólogos que s’encarreguin d’avaluar quines mesures cal aplicar en cada lloc perquè, en arribar l’estiu, estiguem preparats.

Els canvis en l’estructura passen per l’elaboració d’àrees tallafocs en les quals es disminueix gradualment el combustible disponible partint de camins i carreteres

Existeixen mesures centrades, principalment, en la disminució del combustible (quantitat de biomassa) o canvis en la seva estructura (grandària i disposició de la biomassa). La disminució de biomassa s’aconsegueix eliminant part de la vegetació arbustiva, sobretot la més seca, mitjançant el desbrossament, la retirada de les branques i troncs morts i les cremes prescrites. Els canvis en l’estructura passen per l’elaboració d’àrees tallafocs en les quals es disminueix gradualment el combustible disponible partint de camins i carreteres. Aquestes àrees, a més de tallar l’avanç del foc, permeten que els mitjans d’extinció puguin actuar en cas d’incendi.

Així mateix, la regulació de la densitat d’arbres en edats primerenques i en alta densitat mitjançant clares o clareos són també mesures protectores. Davant un futur que es preveu més sec i amb règims de precipitació irregular, convé pensar també en àrees de bosc baix amb espècies herbàcies o arbustives que necessiten menys aigua per a mantenir-se hidratades, una bona vacuna per a evitar grans incendis.

En les zones amb major risc és necessari fomentar la regeneració natural d’espècies amb estructures físiques defensives (suro o escorça gruixuda) o estratègies de regeneració adaptades al foc. La mescla d’espècies autòctones és també excel·lent per a augmentar la biodiversitat establint masses forestals multifuncionals i de major resiliència enfront de nous incendis. En el cas que prengui un foc, un bosc mixt té més opcions de recuperació que un on només creix una espècie (monoespecífic) perquè presenta major varietat d’estratègies per a adaptar-se i regenerar-se. Encara que, sense una correcta aplicació de clareos i clares no és necessàriament millor des del punt de vista de la propagació del foc, la restauració amb múltiples espècies és sens dubte un valor segur.

La gestió del paisatge basada en la creació de mosaics que combinin rodals amb diferent densitat vegetal amb àrees de pastura i camps de cultiu donen menys oportunitat al foc per a la seva propagació. En aquest sentit, combinar àrees boscoses en les quals la intervenció és mínima, amb masses agroforestals i camps de labor és una bona estratègia que, de nou, necessita persones que visquin i convisquin amb la naturalesa que els envolta. L’exemple del projecte Mosaic, en Sierra de Gata i Las Hurdes (Extremadura), en el qual es treballa en terrenys públics i privats amb nombroses propostes i on més de la meitat dels emprenedors és menor de quaranta anys, demostra que un canvi en la gestió del territori és possible.

Totes aquestes mesures basades en la gestió integral i multidisciplinària dels boscos són el principi per a evitar que la flama corprèn, sí, però si així i tot el foc es produeix és vital, una vegada extingit, analitzar la situació per a establir una restauració adequada.

I després del foc què?

Ens agradaria dir que després d’un foc la solució és senzilla: S’han cremat arbres així que plantem més i llest, però no ho és. No hi ha solucions úniques per a minimitzar l’impacte dels incendis forestals que són processos complexos tant ecològica com socialment que requereixen una anàlisi i interpretació de la informació abans i després de cada cas. No és el mateix un incendi sobre un sòl silici que sobre un calcari i el que serveix als veïns del Courel no té per què servir als de Monfragüe.

El foc forma part de la dinàmica natural del bosc mediterrani, i consegüentment les seves espècies estan adaptades a aquesta pertorbació. De fet, els incendis forestals arriben a ser necessaris per a garantir la seva regeneració. Moltes espècies vegetals ho necessiten perquè les seves llavors germinin, un procés ecològic anomenat serotinia, o augmenti la brotada.

Donades aquestes característiques particulars, els mediterranis són ecosistemes que se solen regenerar bé després dels incendis, d’aquí ve que en molts casos la millor mesura sigui no fer res (restauració passiva). No obstant això, les característiques històriques dels incendis estan canviant, i els nous règims d’incendis, molt més virulents, sobrepassen la capacitat d’adaptació, arribant a reduir de manera permanent la biodiversitat i la funcionalitat de l’ecosistema.

Les característiques històriques dels incendis estan canviant, i els nous règims d’incendis, molt més virulents, sobrepassen la capacitat d’adaptació, arribant a reduir de manera permanent la biodiversitat i la funcionalitat de l’ecosistema

Una correcta gestió passa per desenvolupar estratègies que busquin promoure la capacitat per a recuperar-se o resiliència de l’ecosistema i per assumir que la millor solució possible en cada cas particular pot implicar un canvi de la nostra percepció sobre el paper del foc en l’estructuració del bosc. El procés persegueix accelerar la reparació de les funcions del sistema danyat i generalment s’estén entre un i tres (clima atlàntic) o cinc anys (clima mediterrani), depenent de la intensitat del foc i les característiques de la zona afectada.

L’estabilització d’emergència després de l’incendi comprèn un conjunt d’accions a curt termini (entre uns mesos fins a un any després de l’incendi) dirigides a identificar amenaces imminents per a la vida humana. Es tracta de garantir els serveis bàsics per a la població. Aquesta primera estabilització presta especial atenció a reduir el risc associat a la deterioració del sòl i de les condicions hidrològiques de les conques forestals afectades. De fet, presa a aquestes últimes com a unitats de planificació i implementació de les tasques per a pal·liar l’impacte sofert.

El sòl, la base sobre la qual reconstruir tot

Els efectes més obvis i cridaners dels incendis són els que afecten els valors culturals i estètics dels boscos i la desaparició de la vegetació i de la diversitat florística, que és també hàbitat i font de recursos per a la fauna. Alguna cosa que passa més desapercebut són els seus efectes sobre el sòl.

Els sòls són un gran reservorio de biodiversitat i l’element essencial per a la recuperació integral de l’ecosistema. Els habitants dels sòls inclouen, entre altres, cucs, àcars, nematodes, bacteris i fongs. Aquests organismes, essencials per a la recuperació de la funcionalitat i fertilitat dels sòls, són els responsables del segrest de gran quantitat de carboni. Transformen la fullaraca en matèria orgànica i nutrients i modifiquen l’estructura del sòl afavorint la infiltració d’aigua, factors essencials per a la supervivència i recuperació de les plantes.

Si una vegada apagat el foc, es prenen algunes mesures senzilles encaminades a protegir el sòl dels processos erosius que causa la pluja, les evidències científiques apunten al fet que, amb el temps, l’equilibri de la comunitat original acaba instaurant-se

Entre aquests microorganismes destaquen els fongs micorrízics, que formen simbiosis amb les arrels de les plantes a les quals faciliten l’adquisició d’aigua i nutrients a canvi de sucres procedents de la fotosíntesi. Els fongs micorrízics poden connectar-se amb múltiples plantes alhora, generant unes xarxes miceliares a través de les que les plantes hoste intercanvien recursos entre elles. La recuperació de l’ecosistema edàfic procedeix de zones forestals adjacents no cremades i d’aquells organismes resistents que perduren a major profunditat en les capes minerals del sòl.

Si una vegada apagat el foc, es prenen algunes mesures senzilles encaminades a protegir el sòl dels processos erosius que causa la pluja, les evidències científiques apunten al fet que, amb el temps, l’equilibri de la comunitat original acaba instaurant-se.

Cap a un ecosistema funcional i resilient

Després d’abordar la situació del sòl, l’eliminació dels arbres cremats és una mesura controvertida però necessària en alguns casos per a induir que les espècies brollin amb més vigor o per a evitar infestacions d’insectes perforadors dels arbres supervivents, que, a més podrien estendre’s a zones no cremades. Des d’un punt de vista econòmic, l’extracció dels peus abans que es podreixin per complet pot generar ingressos que reverteixin en la recuperació del bosc.

No obstant això, l’extracció completa de tots els arbres podria augmentar l’escolament o disminuir l’hàbitat per a altres espècies. És important estudiar cada situació per a planificar en l’espai i en el temps les mesures més adequades, de fet la restauració d’ecosistemes cremats no ha de fer-se mirant només les espècies que va haver-hi en el passat sinó a les que millor resistiran en el futur. De nou, l’anàlisi de cada cas és essencial.

L’eliminació dels arbres cremats és una mesura controvertida però necessària en alguns casos per a induir que les espècies brollin amb més vigor o per a evitar infestacions d’insectes

La rehabilitació ofereix una interessant oportunitat per a abordar un canvi d’espècie si s’estima pertinent. Molts incendis han permès iniciar una nova etapa en la trajectòria de la vegetació dominant en l’ecosistema incendiat transformant-lo en un bosc mixt. Si les condicions fisiogràfiques del sòl, d’erosió o de degradació prèvia així ho recomanen.

El bosc, com a sistema obert que s’autoorganitza es pot recuperar d’un incendi. No esperem tenir el mateix hàbitat, però l’ecosistema forestal continuarà existint. No obstant això, dos incendis en el mateix lloc en un temps menor del necessari per a la seva recuperació comportarien, inevitablement, la pèrdua definitiva de l’ecosistema arbrat. La silvicultura i la gestió forestal són la nostra resposta per a ajudar al bosc i no ens enganyem, mentre visquem en aquest planeta, som els primers interessats a mantenir boscos i ecosistemes sans.

Font: SINC

(91)

guiaderoses
POTSER T'INTERESSA

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies