Home MAGAZINE SALUT Confirmats els efectes negatius per al cervell de beure a l’excés
Confirmats els efectes negatius per al cervell de beure a l’excés
0

Confirmats els efectes negatius per al cervell de beure a l’excés

Investigació realitzada a joves espanyols.

Nombrosos estudis han demostrat que els cervells dels alcohòlics crònics han alterat l'activitat cerebral. / SINC
Nombrosos estudis han demostrat que els cervells dels alcohòlics crònics han alterat l’activitat cerebral. / SINC

Beure alcohol no és un hàbit saludable en cap cas. Nombrosos estudis ja han vinculat el seu consum intensiu amb dèficits neurocognitius, rendiment acadèmic deficient i comportament sexual de risc. Ara, investigadors espanyols han trobat canvis en l’activitat cerebral en els estudiants universitaris que beuen de forma compulsiva, la qual cosa pot ser un marcador primerenc de dany cerebral.

Científics de la Universitat de Santiago de Compostel·la (USC) i de do Minho (Portugal) han estudiat l’activitat cerebral de joves estudiants universitaris que beuen a l’excés a Espanya i han trobat modificacions en l’activitat cerebral, la qual cosa pot indicar un retard en el desenvolupament cerebral i un signe primerenc de dany cerebral.

El binge drinking o consum intensiu d’alcohol és extremadament comú entre els joves. Articles de l’Agència Americana sobre Abús de Substàncies i Salut Mental (SAMHSA) i l’Agència Europea sobre Estudi d’Alcohol i altres Drogues (ESPAD) estimen que fins a un terç dels joves nord-americans i europeus beuen a l’excés.

Aquesta compulsió està definida com beure cinc o més begudes per als homes i quatre o més per a les dones en un període de dues hores, la qual cosa segons les dades no és molt per a un gran percentatge d’estudiants universitaris.

En l’última dècada, diversos estudis neuropsicològics i neurofuncionals semblen apuntar al fet que aquests joves presenten un pitjor rendiment en algunes tasques neuropsicologies, especialment de memòria verbal i de control inhibitori, així com anomalies en l’activitat cerebral associada a aquests mateixos processos en comparació d’un grup de control de joves (amb poc o cap consum d’alcohol).

“Molts estudis han avaluat els efectes del consum excessiu d’alcohol en adults joves durant diferents tasques que involucren atenció o memòria de treball”, explica a Sinc Eduardo López-Caneda, de la Universitat del Minho a Portugal. “No obstant això, poc se sap sobre si el cervell d’aquests binge drinkers (BDs) mostra diferències quan estan en repòs i no es concentren en una tasca”, afegeix.

Els joves que bevien a l’excés van presentar mesures més altes de paràmetres electrofisiològics específics en el cervell

I això és el que es planteja l’actual treball, publicat en Frontiers in Behavioral Neuroscience. López-Caneda i la resta de l’equip van reclutar estudiants de primer any de la universitat gallega i els van demanar que completessin un qüestionari sobre els seus hàbits de consum.

Els científics van avaluar l’activitat elèctrica dels estudiants en diverses regions cerebrals. “Els joves BDs presentaven, en comparació dels controls, una activitat cerebral alterada en repòs”, continua López-Caneda.

Així, van presentar mesurades significativament més altes de paràmetres electrofisiològics específics, coneguts com a oscil·lacions beta i teta, tant en el lòbul temporal dret i l’escorça occipital bilateral.

Adolescents més vulnerables

Aquests resultats són congruents amb estudis previs que han trobat alteracions molt similars en els cervells d’adults alcohòlics crònics. Però cal deixar clar que encara que aquests joves consumien ocasionalment alcohol a l’excés, no s’ajusten als criteris per a l’alcoholisme.

“Els canvis oposats podrien indicar una disminució de la capacitat de resposta als estímuls externs i les possibles dificultats en la capacitat de processament de la informació en bevedors joves compulsius, i pot representar alguns dels primers signes de dany cerebral induït per l’alcohol”, sosté López-Caneda.

Les dades provinents dels estudis animals –essencialment en rosegadors– indiquen que les rates adolescents, àdhuc consumint la mateixa quantitat d’alcohol que les adultes, experimenten una major neurotoxicidad (moren més neurones) i una menor neurogénesis (neixen menys noves neurones en l’hipocamp, una regió clau per a la memòria) que les rates adultes.

És important retardar l’edat d’inici de consum d’alcohol, que a Espanya se situa entre els 12 i 13 anys.

El cervell dels adolescents segueix en desenvolupament, la qual cosa significa que podrien ser més vulnerables a l’efecte de l’abús de l’alcohol. “Probablement perquè el seu cervell no ha acabat de desenvolupar-se per complet, especialment regions com l’escorça prefrontal, una de les àrees més afectades per aquest consum”, apunta l’investigador.

Els investigadors subratllen que necessiten realitzar més estudis per confirmar si les característiques que han observat en aquests joves són causades per la seva manera de beure, i si el seu desenvolupament del cervell podria veure’s afectat.

“És important retardar l’edat d’inici de consum d’alcohol, que a Espanya se situa entre els 12 i 13 anys, doncs s’ha observat una relació negativa entre l’inici del consum i aquest consum excessiu d’alcohol (com menor és l’edat a la qual es comença a beure alcohol, major és la probabilitat d’abús d’alcohol una vegada s’aconsegueix la maduresa)”, afirma López-Caneda.

“També seria important que les institucions educatives i de salut utilitzin aquests resultats per mostrar als joves que el consum d’alcohol, quan es realitza de forma intensiva i habitual en els caps de setmana, pot tenir importants efectes negatius a escala cerebral (alterar el seu normal funcionament, el seu desenvolupament durant el període adolescent, induir pitjor rendiment en memòria, etc.)”, conclou.

Font: SINC

(6)

COMENTARIS

Comentaris

guiaderoses







POTSER T'INTERESSA

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies