Lloguer de places de pàrking, trasters i garatges tancats

Home MAGAZINE CIENCIA Amors, venjances i missatges ocults en els noms de les especies
Amors, venjances i missatges ocults en els noms de les especies
0

Amors, venjances i missatges ocults en els noms de les especies

aranya david bowie
David Bowie en una de les fotografies pertanyents al disc Aladdin Sani, publicat en 1973. A la dreta, l’aranya Heteropoda davidbowie nomenada en honor a l’artista en 2008. / Wikipedia

Bautizar científicament a una espècie recentment descoberta pot donar més mals de cap que pensar com es dirà un nadó. Es necessita major consens, però sobretot, més imaginació. Algunes, com l’aranya Heteropoda davidbowie, gaudeixen de la fama del seu homenatjat. No obstant això, en la història de la taxonomia no solament hi ha reconeixements, sinó també odis i codi secrets. Des que tenia dotze anys, el aracnóleg  alemany Peter Jäger és fan del recentment mort David Bowie: “Era molt més que un gran cantant”, declara entristit per no haver-lo pogut conèixer en persona. No obstant això, el seu nom quedarà sempre unit al de l’artista britànic: en 2008 va cridar a una nova espècie d’aranya en honor al seu ídol, que va tocar en els anys 70 al costat de la banda Spiders from Mars.

L’artròpode Heteropoda davidbowie, una aranya amb grans dots de caçadora i brillants pèls grocs que viu a Malàisia, Singapur i Indonèsia occidental, difícilment hagués aconseguit mantenir-se en el cim de la popularitat amb un altre nom. “Des de la tràgica pèrdua de David, l’aranya ha guanyat major atenció”, apunta Jäger, encara que des del principi ha destacat per sobre de les 45.000 espècies d’aranyes que es coneixen. I tot pel seu nom.

“Donar noms *sexis a les noves espècies és molt millor que amagar la nostra ciència a la torre d’ivori”, manifesta l’investigador del Senckenberg Research Institute de Frankfurt, que ha descrit ja unes 300 noves espècies d’aranyes, moltes de les quals han adoptat noms en honor a persones, la majoria altres aracnólegs.

Pel científic, donar-los un nom original és la seva forma de conscienciar sobre les seves amenaces. De fet, dotze de les seves troballes fan referència al problema de la sobrepoblació al que s’enfronta l’humanitat. Heteropoda zuviele (“massa” en alemany) o Heteropoda homstu (en llatí “idiota”), són alguns exemples.

Des que en 1753 el botànic Carlos Linneo establís el sistema binomial de nomenclatura en el seu llibre Species Plantarum –considerat un punt de partida per nomenar a les plantes, de les quals es van recopilar uns 6.000 noms–, la denominació científica d’espècies ha servit per molt més que per descriure a una espècie. Homenatges, reconeixements, missatges ocults i venjances s’amaguen darrere de les dues paraules en llatí que identifiquen a un organisme.

Noms amb missatges

Després de confirmar que l’animal o planta (o les seves restes fòssils) correspon efectivament a una nova espècie, l’assignació d’un nom es converteix en una de les tasques més delicades. Consta de dues paraules: la primera esmenta el gènere al que pertany –sol ser un nom clàssic adoptat per romans i grecs, com Fagus, el nom romà del faig– i la segona reflecteix les característiques concretes de l’espècie. La primera s’escriu amb majúscula incial i ambdues van sempre en cursiva.

“Molts dels noms que constitueixen la segona paraula tenen un origen clàssic; uns altres descriuen colors (rubra, eburnea, vitellina, citrina, albida, viridis), formes (ovalis, subulatus, inaequalis) o grandàries (gigantea, minor); uns altres són geogràfics (orientalis, occidentalis, atlanticus, meridionalis, canariensis, australis), alguns fan referència a l’hàbitat (nemorale, pinicola, fimicola), i fins i tot a la fenologia de l’espècie (verna, autumnale, aestivalis)”, detalla María Teresa Tellería, micóloga en el Real Jardí Botànic de Madrid (RJB-CSIC). No obstant això, no tots segueixen aquest esquema.

“Un simple nom científic no et farà guanyar cap reconeixement. Per això, de tant en tant, penso en noms que portin un missatge”, recalca Jäger. Però ell no va ser el primer a tenir aquesta idea: el lloc d’honor ho ocupa el propi Linneo. “Se sap que Carlos Linneo no professava un especial afecte al naturalista francès George Louis Leclerc, Conde de Buffon, i potser, per això, va batejar al gripau europeu com a Granota bufo (que després va passar a cridar-se Bufo bufo), amb totes les connotacions que això pot portar ”, explica Tellería. No obstant això, Matthew Cobb, professor de Zoologia a la Universitat de Manchester, explica que aquesta hipòtesi està qüestionada: “El naturalista suec simplement va utilitzar la paraula llatina per a gripau: *bufo”.

Sinc

(27)

guiaderoses

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies