Gairebé 1,7 milions de persones s’han recuperat de la COVID-19 a tot el món, però moltes sofreixen efectes secundaris dels quals encara es coneix poc. El cap de servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic Universitari de València lidera un projecte que pretén saber de manera precoç qui poden presentar alteracions funcionals respiratòries a curt i mitjà termini.
Les infeccions virals respiratòries no solen deixar seqüeles pulmonars, però no ocorre el mateix amb les infeccions per coronavirus. En l’epidèmia de la síndrome aguda respiratòria sever de 2003, causat pel SARS-*CoV-1, es van observar diferents graus de fibrosis pulmonars residuals en els pacients que van sobreviure a la malaltia, segons les proves d’imatge i els test de funció pulmonar.
Encara que encara existeix poca literatura científica sobre aquest tema sobre els efectes secundaris del SARS-*CoV-2, la hipòtesi és que tenint en compte l’experiència prèvia, al voltant d’un terç dels pacients que ingressarà per pneumònia COVID-19 presentarà alteracions fibròtiques pulmonars.
“Els pacients queden amb seqüeles pulmonars. Això ja es coneixia de les anteriors epidèmies de coronavirus com el SARS-*CoV-1 en 2003 i MERS en 2012”
Per a confirmar aquest percentatge, s’ha llançat un projecte liderat per Jaime Signes-Costa Miñana (Gata de Gorgos, Alacant, 1963), coordinador del Grup de Recerca en Malalties Respiratòries de l’Institut de Recerca Sanitària (INCLIVA) i cap de servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic de València. L’estudi compta amb la participació de 10 hospitals valencians, un madrileny, dos murcians i un andalús i amb el finançament de l’Institut de Salut Carles III.
Quin tipus d’alteracions s’han començat a constatar en els pacients ja recuperats de COVID-19?
Els pacients queden amb seqüeles pulmonars. Això ja es coneixia de les anteriors epidèmies de coronavirus com el SARS-*CoV-1 en 2003 i MERS en 2012. Qualsevol virus, com el de la grip, pot provocar una pneumònia bilateral o severa, però sembla que aquests virus posen en marxa alguns mecanismes inflamatoris que no posen altres virus.
Quin és el principal objectiu del projecte que acaba d’iniciar-se?
La idea és saber si els pacients que han tingut pneumònia i que han ingressat per aquest motiu als hospitals espanyols desenvoluparan una fibrosi pulmonar a mitjà i llarg termini. L’objectiu és controlar a aquests pacients en consultes externes com s’està fent, però també mesurar els test de capacitat pulmonar per a veure si hi ha hagut algun minvament en la capacitat funcional d’aquestes persones i si queden alteracions radiogràfiques després de curar-se. En aquest cas se sol·licita un TAC toràcic d’alta resolució per a comprovar si hi ha canvis fibròtics.
Fins ara quin han anat observant?
El que hem vist és que quan els pacients són donats d’alta els queden seqüeles en les radiografies. No és una curació completa, almenys en el moment que se’ls dóna l’alta. Habitualment en les pneumònies bacterianes els pacients es curen abans del que estem veient ara.
En funció del que ja han pogut constatar amb els anteriors coronavirus, quant temps poden durar aquests efectes secundaris? És possible que els pacients els arrosseguin tota la seva vida?
Això volem dilucidar. S’ha vist que un percentatge no menyspreable de pacients, pròxim al 20% dels quals van tenir el primer SARS, continuaven presentant algunes alteracions en les radiografies o en el TAC. Això és el que volem veure ara, si això persisteix en el temps o si va tendint cap a la millora. I sobretot determinar el percentatge, ja que a Espanya estem parlant de centenars de milers de persones afectades.
Quin tipus de pacients tenen més risc de patir aquestes seqüeles pulmonars?
Com més severa és la pneumònia, més risc existeix. Dins del protocol, nosaltres hem inclòs pacients que han ingressat per pneumònia bilateral. El 80% o 85% dels pacients que ha tingut el SARS-*CoV-2 ho ha passat a casa, llavors aquest 15% o 20% que ha ingressat ho ha fet amb una pneumònia bilateral –la majoria ha anat a serveis de neumonología o a UCI (i després a serveis de pneumologia)–, és el que volem continuar estudiant.
A més de la severitat de la pneumònia, influeixen altres factors com l’edat?
És una bona pregunta perquè s’ha vist que els fenòmens fibròtics –similar al procés de cicatrització d’una ferida quan es forma un queloide–, a més de la idiosincràsia de cada persona, estan associats a l’edat. Com més vell ets, pitjor cicatritzes, tant en la pell com en els pulmons. Si tens una exposició a un virus, com aquest coronavirus, el teu pulmó sent el mal i després s’intenta recuperar. Aquesta recuperació pot equivocar-se de camí i anar-se a una altra zona on està la fibrosi, la cicatriu dels pulmons. Això està totalment associat a l’edat. Per això volem comprovar que les persones que s’han curat del tot són les més joves i, com sospitem, que com més gran ets, més possibilitats tens de quedar-te amb seqüeles.
Quins altres efectes secundaris poden aparèixer quan les persones es curen de COVID-19?
Del que més es queixen els pacients que veiem en consulta és de fatiga i cansament. Tenen la sensació que un tren els ha passat per damunt”
Del que més es queixen els pacients que veiem en consulta és de fatiga i cansament. Això és part de la infecció pel virus. Tenen la sensació que un tren els ha passat per damunt, segons compten. A poc a poc es van recuperant. Aquest és la seqüela més freqüent i després l’afectació pulmonar, probablement. També apareix l’anòsmia, de la qual triguen algunes setmanes a recuperar-se. Però el que ens fa por és que la dificultat de respirar que apareix quan hi ha afectació mantinguda en els pulmons tard a anar-se. No ho sabem encara, per això volem mesurar la funció pulmonar al mes de l’alta, i controlar-la als tres, als sis i als 12 mesos, a veure si es recupera la capacitat pulmonar o si algunes persones no són capaces de recuperar-la totalment.
Quan creuen que obtindran els primers resultats d’aquest estudi?
L’estudi atorgat per l’Institut de Salut Carles III ens obliga a presentar resultats als sis mesos, així que en aquest moment ja tindrem els resultats preliminars. La intenció del nostre centre, que lidera el projecte, és mantenir l’estudi fins a 12 mesos.
De quina manera aquests resultats ajudaran a la prevenció, diagnòstic, o tractament dels pacients hospitalitzats amb COVID-19?
Si nosaltres descrivíssim en quina mena de pacients és més probable que es provoqui una fibrosi o canvis fibròtics pulmonars, –en cas de tenir una altra onada d’infeccions per aquest o un altre coronavirus, que és el que es pressuposa–, podríem reconèixer als pacients en el moment del diagnòstic per a utilitzar tractaments o posar algun tipus de mesura per a evitar que desenvolupessin una fibrosi.
Es podrà aplicar a altres pacients independentment d’aquest coronavirus?
“Volem comprovar que les persones que s’han curat del tot són les més joves i que com més gran ets, més possibilitats tens de quedar-te amb seqüeles”
Sí, hi ha un altre valor afegit en aquest estudi. Com analitzarem biomarcadores de fibrogénesis, una sèrie de projectes químics que són capaços de desencadenar una fibrosi, els podrem utilitzar si apareixen alterats en pacients que tenen fibrosi pulmonar idiopàtica (sense causa aparent), que és una malaltia poca freqüent però terrible perquè els pacients sense motiu van fent cicatrius en els pulmons fins que acaben en insuficiència respiratòria. Les dades que obtinguem en aquest estudi aportaran coneixement sobre patologies amb mal pronòstic que habitualment controlem en les consultes.
Però, ara com ara, ens queda molt per saber… Els experts coincideixen que hi ha poca literatura científica sobre aquest tema.
Sí, el SARS-*CoV-1 va afectar a menys de 9.000 persones i el SARS-*CoV-2 porta més de 4,9 milions a tot el món. L’afectació no pot ser la mateixa. Qualsevol percentatge baix de pacients afectats en 4,9 milions de persones representa a milers de pacients, i és del que tenim por.
Font: SINC
(144)
