Els resultats de dues investigacions publicades aquesta setmana qüestionen la seguretat i eficàcia d’un dels analgèsics més receptats: un detecta un major risc de crisis epilèptiques en persones grans i l’altre revisa la seva limitada capacitat de fer front al dolor crònic.
L’analgèsic tramadol, considerat durant anys una alternativa més segura a altres opioides, torna a estar sota la lupa. Dos estudis publicats aquesta setmana apunten que el seu perfil de seguretat i eficàcia podria ser menys favorable del que es pensava, especialment en persones grans.
El primer, publicat a la revista Neurology, de l’Acadèmia Estadounidenca de Neurologia, mostra que prendre tramadol juntament amb determinats antidepressius (una combinació força habitual en el tractament del dolor crònic) augmenta el risc de convulsions en adults grans.
L’equip dirigit per Yu-Jung Jenny Wei, de la Universitat Estatal d’Ohio (EUA), va analitzar dades de 70.156 persones de 65 anys o més que vivien en residències, recollides durant una dècada en registres de Medicare. Els investigadors van comparar els qui prenien tramadol amb antidepressius que bloquegen l’enzim CYP2D6 —com fluoxetina, paroxetina o bupropió— amb aquells que el combinaven amb altres antidepressius.
“Vam trobar un increment modest però mesurable en el risc de convulsions quan el tramadol s’administrava juntament amb antidepressius que inhibeixen l’enzim CYP2D6”, explica Wei. Quan l’enzim CYP2D6 s’inhibeix, l’organisme no metabolitza correctament el tramadol, cosa que pot causar la seva acumulació i augmentar el risc d’efectes adversos, com les convulsions.
Després d’ajustar per factors com el nivell de dolor, la depressió o la funció cognitiva, els autors van observar que el risc de convulsions era un 9 % més alt entre els qui combinaven tramadol amb antidepressius inhibidors de CYP2D6, respecte dels que prenien altres antidepressius. Si l’antidepressiu s’havia prescrit abans, l’augment del risc va ser del 6 %.
L’estudi no demostra una relació causal, però apunta a una interacció farmacològica rellevant donada la freqüència amb què ambdós tipus de medicaments es recepten en persones grans.
Es qüestiona la seva eficàcia davant del dolor crònic
El segon treball, publicat també aquesta setmana a BMJ Evidence Based Medicine, posa en dubte l’eficàcia del tramadol per tractar el dolor crònic no oncològic.
La revisió sistemàtica i meta-anàlisi, liderada per Jehad Ahmad Barakji, va incloure 19 assaigs clínics amb més de 6.500 participants i conclou que, tot i que el tramadol pot alleujar el dolor, el seu efecte és petit i clínicament poc rellevant, mentre que augmenta la probabilitat d’efectes adversos greus, especialment esdeveniments cardíacs.
“Donat l’escàs benefici analgèsic i l’increment del risc de danys, cal reconsiderar l’ús del tramadol per al dolor crònic, prioritzant alternatives més segures”, assenyalen els autors.
En declaracions al Science Media Center España, dos experts coincideixen en la necessitat d’interpretar els resultats amb prudència, però reconeixen que l’estudi aporta una visió global sobre l’equilibri entre beneficis i riscos del fàrmac.
“El treball mostra que el tramadol pot reduir el dolor, encara que amb un efecte molt lleu, mentre que incrementa el risc d’efectes adversos, alguns greus”, indica Enrique J. Cobos del Moral, catedràtic de Farmacologia de la Universitat de Granada i coordinador del Grup de Ciències Bàsiques en Dolor i Analgèsia de la Societat Espanyola del Dolor. “Aquests dades obliguen a reconsiderar el seu paper en el tractament del dolor crònic”.
Per la seva banda, Alicia Alonso Cardaño, metgessa anestesiòloga i coordinadora del Grup de Treball d’Opioides de la mateixa societat, assenyala al SMC que “la potència analgèsica del tramadol és moderada i els resultats d’aquesta revisió s’han d’interpretar amb prudència a causa de l’heterogeneïtat i la curta durada dels assaigs inclosos”.
Tots dos especialistes coincideixen que els pacients amb dolor crònic necessiten alternatives segures i eficaces, i que retirar opcions sense oferir substituts adequats podria deixar-los sense un tractament efectiu.
(2)
