Les revisions encarregades per l’OMS a Cochrane confirmen que els medicaments GLP-1 ajuden a perdre pes. No obstant això, adverteixen que el finançament industrial dels estudis posa en qüestió la fiabilitat dels resultats.
Tres noves revisions Cochrane han trobat proves que els nous medicaments aprimadors GLP-1 produeixen una pèrdua de pes clínicament significativa, però el finançament dels estudis per la indústria planteja dubtes sobre els seus resultats.
Aquestes revisions, realitzades per investigadors del Centre Cochrane Iberoamericà i la Xarxa Cochrane Iberoamericana, són un encàrrec de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a fonamentar futures guies sobre l’ús d’aquests medicaments per a tractar l’obesitat.
Les revisions, que examinen els efectes de tres medicaments aprimadors, coneguts com agonistas del receptor de GLP-1 (sigles en anglès de pèptid glucagonoide de tipus 1), han trobat que produeixen una pèrdua de pes clínicament significativa en comparació amb un medicament fictici (placebo).
L’evidència sobre el seu efecte a llarg termini i els efectes secundaris continua sent limitada o dubtosa, entre altres coses pels possibles conflictes d’interessos
No obstant això, l’evidència sobre els efectes a més llarg termini i els efectes secundaris, continua sent limitada o dubtosa, entre altres coses pels possibles conflictes d’interessos.
Els fàrmacs agonistas GLP-1 es van desenvolupar originalment per a tractar a persones amb diabetis tipus 2 i el seu ús clínic va començar a mitjan 2000. En aquesta mena de pacients, especialment els qui pateixen una malaltia del cor o dels ronyons, els medicaments van millorar el control de la glucosa en sang, van reduir el risc de complicacions cardíaques i renals, van ajudar a aprimar i van disminuir el risc de mort precoç.
Més recentment, s’han fet assajos per a estudiar aquests fàrmacs en persones amb obesitat. Els medicaments imiten l’activitat d’una hormona natural que alenteix la digestió i ajuda a les persones a sentir-se sadollades durant més temps. Actualment, estan autoritzats a Espanya i altres països per al control de pes juntament amb una dieta hipocalórica i exercici en persones amb obesitat, o persones amb sobrepès i problemes de salut relacionats amb el pes.
Pèrdua de pes al cap d’un o dos anys
En totes les revisions, la tirzepatida, la semaglutida i la liraglutida van produir una pèrdua de pes significativa en comparació amb un placebo al cap d’un o dos anys, i és probable que aquests efectes es mantinguin mentre continua el tractament.
La tirazepatida (injectada una vegada a la setmana) va donar lloc a una reducció de pes d’aproximadament el 16% després de 12 a 18 mesos. L’evidència de 8 assajos controlats aleatoritzats (6361 participants) també va apuntar al fet que aquests efectes podrien mantenir-se durant fins a 3,5 anys, encara que les dades de seguretat a llarg termini van ser limitats.
La semaglutida (també injectada setmanalment) va reduir el pes corporal al voltant d’un 11% després de 24 a 68 setmanes, amb efectes probablement mantinguts fins a 2 anys, segons les dades de 18 assajos controlats aleatoritzats (27 949 participants). Aquest medicament va augmentar la probabilitat d’aconseguir almenys un 5% de pèrdua de pes corporal, però es va associar amb majors taxes d’efectes secundaris digestius lleus o moderats.
La liraglutida (una injecció diària) va donar lloc a una reducció de pes mitjà més modesta d’al voltant del 4% al 5%, segons 24 assajos (9937 participants), però així i tot va augmentar la proporció de persones que van aconseguir una pèrdua de pes significativa en comparació amb el placebo. Les proves d’efectes a més llarg termini, més enllà dels 2 anys, van ser més escasses.
Aquests medicaments tenen el potencial de produir una pèrdua de pes considerable, especialment en el primer any
En totes les revisions, va haver-hi poca o cap diferència entre aquests medicaments i el placebo quant als episodis cardiovasculars greus, la qualitat de vida o la mortalitat. No obstant això, els esdeveniments adversos, en concret les nàusees i els símptomes digestius, van ser més freqüents en els qui van rebre medicaments GLP-1, i algunes persones van interrompre el tractament degut als efectes secundaris.
“Aquests medicaments tenen el potencial de produir una pèrdua de pes considerable, especialment en el primer any”, afirma Juan Franco, primer autor d’una de les revisions i investigador de la Universitat Heinrich Heine de Düsseldorf, Alemanya, vinculat a la Xarxa Cochrane Iberoamericana. “És un moment emocionant després de dècades d’intents fallits per trobar tractaments eficaços per als qui tenen obesitat”.
Conflicte d’interessos i inequitat
La majoria dels estudis inclosos van ser finançats per la indústria farmacèutica, que va participar en gran manera en la planificació, l’execució, l’anàlisi i l’informe dels resultats. Això planteja dubtes sobre els possibles conflictes d’interessos i la necessitat de recerca independent.
La majoria dels estudis inclosos van ser finançats per la indústria farmacèutica, que va participar en gran manera en la planificació, l’execució, l’anàlisi i l’informe dels resultats
Els autors també van destacar que l’ús més estès d’aquests medicaments ha de considerar els determinants socials i comercials de la salut, inclòs l’accés, l’assequibilitat i la cobertura, per a evitar accentuar les desigualtats de salut existents en persones amb obesitat. L’elevat preu de la semaglutida i la tirzepatida actualment limiten l’accés a aquests tractaments, mentre que la patent vençuda de la liraglutida ha permès que estiguin disponibles versions genèriques més assequibles. La patent de la semaglutida també venç en 2026.
Països d’ingressos mitjans i alts
Els estudis inclosos en les tres revisions es van dur a terme principalment en països d’ingressos mitjans i alts, i a penes van comptar amb la representació de regions com Àfrica, Centreamèrica i el Sud-est Asiàtic. Tenint en compte la diversitat en la composició corporal, l’alimentació i les conductes de salut entre les poblacions, els autors assenyalen la importància d’avaluar com funcionen aquests medicaments en contextos mundials distints.
Els autors de les revisions assenyalen la importància d’avaluar com funcionen aquests medicaments en contextos mundials distints
“Necessitem més dades sobre els efectes a llarg termini i altres desenllaços relacionats amb la salut cardiovascular, especialment en persones amb menor risc”, afirma Eva Madrid, autora principal de les revisions i investigadora del Centre Cohrane Iberoamericà i de la Universitat de Valparaíso a Xile. “La recuperació del pes després d’interrompre el tractament podria afectar la sostenibilitat a llarg termini dels beneficis observats. Es necessiten més estudis independents amb una perspectiva de salut pública”.
Recerca independent i a llarg termini
Les revisions subratllen que les recerques independents i a llarg termini són essencials per a fonamentar les decisions clíniques i de salut pública i per a establir millor la funció dels agonistas del receptor de GLP-1 en el control del pes a llarg termini.
Aquestes revisions són un encàrrec de l’Organització Mundial de la Salut i documentaran les pròximes guies de l’OMS sobre l’ús dels agonistas del receptor de GLP-1 per a tractar l’obesitat. Està previst que les guies es publiquin aviat, després d’una consulta pública duta a terme al setembre.
Font: SINC
(18)
