Home MAGAZINE MEDI AMBIENT Les glaceres marines es fonen més ràpidament del que es preveu
Les glaceres marines es fonen més ràpidament del que es preveu
0

Les glaceres marines es fonen més ràpidament del que es preveu

L’estudi es va realitzar en la glacera LeConte al sud-est d’Alaska, als EUA. / NOAA

A Groenlàndia, Alaska, l’Antàrtida i altres zones del món, les glaceres marines – aquells que acaben en el mar– estan en constant moviment. Un nou mètode ha aconseguit mesurar per primera vegada de forma directa la fusió submarina d’aquestes masses i revela que es produeix més ràpidament del que es pensava.

La pèrdua de gel de les glaceres i les capes gelades contribueix a l’augment del nivell del mar. Però no només això, també influeix en la circulació oceànica, afecta la productivitat dels ecosistemes i permet l’entrada de nutrients a l’oceà. Aquests canvis es produeixen per la fusió submarina i el sorgiment d’icebergs que es desprenen del final de les glaceres marines –el gel de les quals culmina en aigua de mar–.

En alguns llocs aquestes taxes de desglaç de les glaceres marines eren fins a 100 vegades més altes del que la teoria predeia

Aquestes glaceres experimenten cicles d’avanç i reculada de gel que poden ser independents a la situació climàtica. No obstant això, fins ara les mesures que existien per a saber com es fonien els extrems submarins d’aquestes masses de gel es basaven en models teòrics, que mai abans s’havia provat directament.

Ara, un equip de científics estatunidencs, liderat per la Universitat d’Oregon als EUA, proporciona per primera vegada observacions directes de les taxes de fusió submarina des de la glacera marina LeConte, al sud-est d’Alaska, gràcies a la recopilació completa de dades sobre l’oceà, el gel i l’atmosfera entre 2016 i 2017.

En comparar-ho amb dos mètodes teòrics de mesurament, “trobem que les taxes de fusió en la major part de la glacera eren extremadament altes en comparació amb les que prediu la teoria”, assenyala a Sinc David Sutherland, autor principal del treball publicat en Science i oceanògraf en la universitat estatunidenca. En alguns llocs aquestes taxes eren fins a 100 vegades més altes del que la teoria predeia.

El estudio permitió, además, mostrar la distribución espacial de la fusión en la superficie del hielo y cómo esta cambió a lo largo del tiempo entre dos estaciones. “En los modelos tanto la distribución como la magnitud del deshielo deberían aumentar”, añade Sutherland.

Los científicos detectaron también que las tasas de fusión eran más elevadas en verano que en primavera. “En agosto se encontraron las tasas de fusión más altas a lo largo de la línea que conecta el glaciar con la tierra, lo que implica que podrían producirse una recorte y una desestabilización del glaciar”, subraya el experto.

Fotografía tomada miedo un dron mayo de 2017 en lo glaciar LeConte en Alaska.
David Sutherland-Universidad de Oregón

Un mètode innovador i senzill

L’equip d’oceanògrafs i glaciòlogues va usar el sonar per a escanejar la cara submarina de la glacera, així com mesuraments de corrents, temperatura i salinitat per a estimar el flux d’aigua de desglaç, i el radar per a mesurar la velocitat de la glacera sobre l’aigua.

També es va emprar la tècnica fotogràfica de càmera ràpida per a detectar el despreniment de l’iceberg; i dades de l’estació meteorològica per a calcular la fosa de la superfície de la glacera. Després van buscar canvis en els patrons de fusió entre els mesuraments d’agost i maig.

Aquestes troballes podrien millorar les projeccions de l’augment del nivell del mar provocat per l’increment de les temperatures

“Provem la cosa més simple que vam poder imaginar: un sonar multihaz inclinat cap a un lateral per a visualitzar la superfície del gel subsuperficial (en lloc del fons marí)”, explica Sutherland, que es va sorprendre que el mètode funcionés.

Però com la glacera és molt actiu, alliberant petits i grans icebergs constantment, i fluint molt ràpid –uns 25 metres cada dia o uns 91 cm cada tres hores–, van haver de repetir-ho diverses vegades per a capturar la reculada del gel durant els dos anys de l’estudi. Els resultats obtinguts en funció del moviment del gel, l’oceà i els icebergs van permetre obtenir respostes sòlides.

“Vam demostrar que podíem fer-ho durant dues temporades i que les taxes de desglaç eren creïbles, totalment diferents del predit per la teoria, i que canviaven segons l’estació”, recalca a Sinc l’oceanògraf, per a qui el desafiament més gran va ser la recopilació de les observacions.

Segons els científics, aquestes troballes podrien millorar les projeccions de l’augment del nivell del mar provocat per l’increment de les temperatures. “L’esperança és que aquestes observacions proporcionin noves limitacions en les taxes de fusió dels extrems de les glaceres que, en última instància, milloraran les nostres prediccions de l’augment del nivell del mar i de la seva taxa d’augment”, conclou Sutherland.

Font: SINC
h

(11)

COMENTARIS

Comentaris

guiaderoses







POTSER T'INTERESSA

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies