Les glaceres d’Àsia es fonen pel canvi climàtic
A les zones d’alta muntanya d’Àsia, les glaceres estan perdent massa i retrocedint a causa de l’augment de les temperatures. Segons un nou estudi, el gel s’està escalfant a taxes més altes que la mitjana mundial. Un dels objectius de l’Acord de París és limitar l’escalfament a no més d’1,5 ºC per sobre dels nivells preindustrials per a finals de segle, i això aconseguiria protegir prop del 65% d’aquest gel. En cas contrari, les conseqüències serien nefastes per al proveïment d’aigua.
Romandre per sota d’1,5 ºC d’escalfament global és un dels objectius proposats per l’Acord de París i que 195 països van acordar considerar com a límit per a finals de segle.
Un estudi, liderat per la Universitat de Utrecht (Holanda), suggereix que fins a 65% de la massa de les glaceres d’alta muntanya d’Àsia podria perdre’s sota un escenari d’altes taxes contínues de producció de gasos d’efecte hivernacle. El continent s’enfrontaria així a pèrdues massives de gel amb greus conseqüències per al proveïment d’aigua potable, terres de cultiu i preses hidroelèctriques.
“A les regions on l’aigua de fusió de les glaceres és part fonamental del cabal dels rius, la reculada de les glaceres pot convertir-se en un problema. La reducció de la descàrrega del riu pot donar lloc a problemes relacionats amb la producció d’aliments i l’energia, que poden tenir tot tipus de conseqüències negatives en cascada”, emfatitza a Sinc Philip Kraaijenbrink, científic de la Universitat de Utrecht i autor principal de la recerca que publica la revista Nature.
Fins i tot per a l’escenari “ideal” de no superar la pujada d’1,5 ºC, els científics pronostiquen que es perdrà prop del 35% de la massa de glaceres en 2100
Per avaluar els impactes del nou límit climàtic en aquestes masses de gel, els experts van utilitzar múltiples fonts de dades de precipitació i temperatura del clima actual. Així mateix, es van basar en dades de satèl·lit, projeccions de models climàtics per a canvis en precipitacions i temperatures fins a 2100, i també van usar els resultats de treballs de camp propis realitzats a Nepal amb vehicles aeris no tripulats.
Les conclusions difereixen segons l’escenari climàtic que es prevegi. Fins i tot per a l’escenari “ideal” de no superar la pujada d’1,5 ºC, els científics pronostiquen que es perdrà al voltant del 35% de la massa de glaceres en 2100. Amb increments de temperatura projectats en al voltant de 3,5 ºC, 4 ºC i 6 ºC, es produirien pèrdues massives d’aproximadament el 49%, 51% i 65%, respectivament.
“És difícil determinar quins són els efectes d’aquesta pèrdua de gel en el clima del planeta, ja que tindrà moltes repercussions. Per examinar això, es requeriria un extens estudi d’impacte que expliqui els processos físics i socials usant dades de moltes fonts, incloent-hi els nostres resultats”, afegeix l’expert.
Aigua fonamental per proveir a la població
Les glaceres d’alta muntanya a Àsia exerceixen un paper essencial en el subministrament d’aigua a milions de persones. La diferència en l’impacte entre aquests escenaris podria ser la diferència entre mantenir aquestes glaceres i els recursos que proporcionen a les comunitats de muntanya, o perdre la majoria de la massa de gel glacial d’Àsia cap a la fi del segle.
Les glaceres d’alta muntanya a Àsia exerceixen un paper fonamental en el subministrament d’aigua a milions de persones
“Hi ha moltes persones que viuen en conques els rius originaris de les quals estan a les zones d’alta muntanya d’Àsia, com l’Indus, Ganges i Brahmaputra. En aquestes conques, l’aigua s’utilitza per al reg de terres de cultiu, provisió d’aigua potable i per a les preses hidroelèctriques”, explica Kraaijenbrink.
Encara que en algunes àrees la contribució de l’aigua de fusió de les glaceres als rius és major que en unes altres, la part occidental més seca de la regió, com la conca de l’Indus, depenen més del flux relativament constant d’aigua de fusió de les glaceres. Altres parts, com la conca del Ganges, en l’est de l’Índia, es proveeixen d’aigua de pluja. “Com més a prop s’estigui de les muntanyes, més important és l’aigua de fusió de les glaceres per al flux dels rius”, conclou el científic.
Font: SINC
(182)
