Home MAGAZINE MEDI AMBIENT La Gran Barrera de Coral ha sobreviscut a cinc canvis ambientals dràstics
La Gran Barrera de Coral ha sobreviscut a cinc canvis ambientals dràstics
0

La Gran Barrera de Coral ha sobreviscut a cinc canvis ambientals dràstics

La Gran Barrera de Coral d’Austràlia ha superat cinc episodis d’alta mortalitat durant els últims 30.000 anys. Ho ha aconseguit gràcies a la seva migració a través del fons del mar, a mesura que els oceans pujaven i baixaven de nivell, segons un estudi en el qual participa la Universitat de Granada i que ha estat publicada per la revista Nature Geoscience.

La Gran Barrera de Coral d’Austràlia ha superat durant els últims 30.000 anys els canvis en el nivell mitjà del mar i les variacions climàtiques associades als mateixos fins en cinc episodis. Així es desprèn d’una recerca internacional en la qual participa el catedràtic del departament d’Estratigrafia i Paleontologia de la UGR Juan Carlos Braga Alarcón, i que ha estat publicada per la revista Nature Geoscience.

Aquest treball internacional en el marc de l’Internacional Ocean Discovery Program ha permès reconstruir l’evolució de l’escull més important del planeta en els últims 30 mil·lennis, per analitzar la seva resposta als bruscs canvis ambientals.

“La Gran Barrera de Coral ha aconseguit adaptar-se a les modificacions mediambientals gràcies a la seva migració a través del fons del mar a mesura que els oceans pujaven i baixaven”, expliquen els investigadors.

La resistència de l’escull

La recerca ha demostrat que l’escull és més resistent del previst a canvis ambientals rellevants, com l’augment del nivell del mar i la temperatura de l’aigua, encara que, d’altra banda, ha mostrat una notable sensibilitat a l’entrada de sediments o l’aigua de mala qualitat.

Han reconstruït l’evolució de l’escull més important del planeta en els últims 30 mil·lennis

Els investigadors destaquen com l’escull ha superat l’última glaciació i desglaciació, però es pregunten si la capacitat de resistència de la Gran Barrera de Coral serà suficient per aguantar l’actual declivi global dels esculls.

L’estudi ha emprat informació geomorfològica, sedimentològica, paleontològica i dades procedents de testimonis de sondeig d’esculls fòssils en 16 localitats en el NE d’Austràlia. La recerca ha abastat el període anterior a l’Últim Màxim Glacial, fa uns 20.000 anys, quan el nivell del mar va estar 120 metres per sota del nivell actual.

A mesura que els nivells del mar van descendir en els mil·lennis anteriors a aquest temps, va haver-hi dos episodis de mortalitat (a uns 30.000 anys i 22.000 anys enrere) causats per l’exposició de l’escull a l’aire. Durant aquest període, l’escull es va moure cap al mar per mantenir el ritme de la caiguda del nivell del mar.

Durant el període de desglaciació posterior a l’Últim Màxim Glacial, va haver-hi altres dos episodis de mortalitat en els esculls, a aproximadament 17.000 i 13.000 anys enrere, causats pel ràpid augment del nivell del mar. L’escull es va moure cap a terra, tractant de mantenir el ritme de l’increment del nivell del mar.

El futur de la Gran Barrera de Coral

L’anàlisi de les mostres de testimonis i les dades sobre el flux de sediments mostren que aquests esdeveniments de mort amb el nivell del mar en augment probablement van estar associats amb alts increments en la sedimentació. L’últim episodi de mort de l’escull, fa uns 10.000 anys, abans del sorgiment de l’escull modern fa uns 9.000 anys, no es relaciona amb cap augment abrupte del nivell del mar o “pols d’aigua de desglaç” durant la desglaciació. Més aviat, sembla estar associat amb un increment massiu de sediments i una reducció de la qualitat de l’aigua juntament amb un augment general en el nivell del mar.

Els autors proposen que l’escull ha estat capaç de restablir-se al llarg del temps a causa de la continuïtat dels hàbitats de corals i algues coral·lines arrecifals i a la capacitat de l’escull de migrar lateralment entre 0,2 i 1,5 metres per any.

És poc probable que la taxa de migració sigui suficient per sobreviure als ritmes actuals d’augment de la temperatura de la superfície del mar

No obstant això, els científics asseguren que és poc probable que aquesta taxa sigui suficient per sobreviure als ritmes actuals d’augment de la temperatura de la superfície del mar, disminucions brusques en la cobertura de coral, decoloració de coral any rere any o disminució de la qualitat de l’aigua i augment del flux de sediments. “Tenim serioses preocupacions sobre la capacitat de l’escull en la seva forma actual per sobreviure al ritme del canvi causat per les tensions actuals i les projectades en el futur pròxim”, afirmen.

Estudis previs han establert un augment de la temperatura de la superfície del mar en el passat de dos graus en un període de temps de 10.000 anys. No obstant això, les previsions actuals de canvi en la temperatura de la superfície del mar són del voltant de 0,7 graus en un segle.

“El nostre estudi mostra que a més de respondre als canvis en el nivell del mar, l’escull ha estat particularment sensible als fluxos de sediments en el passat i això significa que en el període actual hem de comprendre com les pràctiques de la indústria primària estan afectant l’entrada de sediments i la qualitat de l’aigua en l’escull”, conclouen els investigadors.

Font: SINC

(7)

COMENTARIS

Comentaris

guiaderoses







POTSER T'INTERESSA

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies