La tradició de la Nadal cristià, no sempre fidel a la font evangèlica original, diu que els Mags d’Orient van seguir una estrella al cel fins al lloc on va néixer Jesús. Però té un origen real o és només una bonica ficció? S’objecta sovint que la descripció no encaixa amb el comportament de cap objecte astronòmic conegut. Ara, un científic de la NASA remarca una teoria que sí que encaixa.
“Ells, després de sentir el rei, es van posar en camí, i heus aquí que l’estrella que havien vist a l’Orient anava davant d’ells, fins que va arribar i es va detenir damunt del lloc on estava el nen”. És el capítol 2 de l’Evangeli de sant Mateo, l’únic passatge bíblic que esmenta els “Mags que venien de l’Orient” —res de reis— i el seu viatge seguint una estrella que els guiava fins a “el Rei dels jueus que ha nascut”. Curiosament, no es diu quants eren els mags, ni molt menys els seus noms. Si que portaven tres regals, or, encens i mirra, i d’aquesta dada es va inferir el seu número.
L’Evangeli de sant Mateo és l’únic que esmenta els “Mags que venien de l’Orient” —res de reis— i el seu viatge seguint una estrella que els guiava.
Ni l’estrella ni els mags apareixen en altres Evangelis. Amb una menció tan breu i vaga, l’èxit i la repercussió que ha tingut han estat enormes: els Reis Mags s’han convertit en personatges favorits del Nadal i l’estrella de Betlem en un dels seus símbols més clàssics. Però hi ha fonament per creure que l’estrella va existir realment?
La incògnita és raonable fins i tot per a acadèmics dins de l’Església catòlica. L’astrònom i jesuïta Guy Consolmagno, director emèrit de l’Observatori Vaticà, va escriure que el relat de l’estrella “pogué ser una història piadosa que sant Mateu va inserir en el seu Evangel i que comparava el naixement de Jesús amb el dels emperadors romans, que utilitzaven aquest tipus d’astrologia per demostrar la seva legitimació”.
L’estrella podia haver estat una història piadosa que sant Mateo va inserir en el seu Evangeli per a comparar el naixement de Jesús amb el dels emperadors romans “Guy Consolmagno, director emèrit de l’Observatori Vaticà”
Moviment capritxós
Consolmagno també contempla la possibilitat d’un “succés miraculós”, una versió defensada per part de l’Església. Però el científic i sacerdot tampoc descarta que pogués tractar-se d’algun fenomen astronòmic real; per exemple, un cometa, una nova —l’aparició d’una nova llum deguda a algun succés estel·lar—, una conjunció de planetes… No obstant això, conclou: “Què era l’estrella de Betlem? No ho sé. Què era l’estrella de Betlem? No importa”. Admet, a contracor, que és un misteri divertit.
Sant Mateu va descriure una “estrella” que “anava davant” dels Mags durant el seu camí a Betlem per a després detenir-se sobre el lloc on estava el nen
Aquest enigma ha atret la curiositat de nombrosos astrònoms i altres investigadors, a la recerca d’un fenomen identificable que pogués correspondre’s amb el descrit per sant Mateo: una “estrella” que “anava davant” dels Mags durant el seu camí a Betlem per a després detenir-se sobre el lloc on estava el nen.
El problema és aquest extravagant comportament: encara que diversos objectes astronòmics podrien explicar l’aparició d’una llum en el cel, cap d’ells hauria obeït a aquell estrany patró de moviment. Com escriu l’astrònom de la NASA Mark Matney en un estudi en la revista Journal of the British Astronomical Association, “els objectes astronòmics típics —estrelles, planetes, estels— surten per l’est i es posen per l’oest, a causa de la rotació de la Terra”. No s’eleven i després es detenen capritxosament.
No els va guiar l’estrella
Aquest obstacle ha portat alguns acadèmics a resoldre la qüestió negant que l’estrella de Betlem fos real, mentre que uns altres han reinterpretat el text de sant Mateo per a forçar l’adaptació de les seves paraules a un comportament que sigui físicament possible per a un objecte astronòmic. En canvi, el que aporta l’estudi de Matney, que l’astrònom ha elaborat de manera independent a les seves recerques en la NASA, és “assumir que el text de Mateo és una descripció precisa i directa d’un fenomen astronòmic natural”.
Reina la idea que els Mags van seguir l’estrella en el cel des d’Orient fins a Betlem, però en realitat no és això el que narra el text evangèlic
No obstant això, i segons subratlla l’astrònom a SINC, “quan examinem la història, és important separar les tradicions dels fets purs registrats en les nostres fonts”. Si bé la idea que regna en la tradició i en les il·lustracions és que els Mags van seguir l’estrella en el cel des d’Orient fins a Betlem, en realitat no és això el que narra el text evangèlic: es van presentar davant Herodes a Jerusalem preguntant on havia nascut el rei dels jueus perquè havien vist la seva estrella a l’Orient. “Cap esment en aquest punt que haguessin seguit l’estrella”, aclareix Matney.
Però si els Mags simplement havien vist una nova estrella, per què la van relacionar amb un significat tan peculiar? “Sempre ha estat un misteri que tenia aquella estrella que els va fer ensellar els seus camells i posar rumb a l’oest cap a Jerusalem”, diu Matney. Per a explicar-ho, entra en joc el fenomen que l’expert proposa com l’estrella de Betlem: un cometa que apareix registrat en els anals xinesos entre març i abril de l’any 5 abans de la nostra era, una data coherent amb les cronologies del naixement de Jesús que manegen els experts.
Sempre ha estat un misteri què tenia aquella estrella que els va fer ensellar els seus camells i posar rumb a l’oest cap a Jerusalem “Mark Matney, astrònom de la NASA”
Profecies astrològiques i bíbliques
Segons apunta a SINC l’astrofísic de la Universitat Complutense de Madrid Carlos de la Font Marcos, una autoritat mundial en el càlcul de trajectòries orbitals, el treball de Matney no és el primer que proposa el cometa albirat a la Xina en el 5 a. C., i que va ser visible durant 70 dies, com l’estrella dels Mags. “La informació en aquests treballs sembla convincent quant a que un cometa brillant va ser observat des de diversos llocs en aquestes dates, i al fet que les seves propietats podrien ser consistents amb els esdeveniments històrics relatats per diversos historiadors”, comenta De la Font Marcos.
La informació en aquests treballs sembla convincent quant a que un cometa brillant va ser observat des de diversos llocs en aquestes dates “Carlos de la Font Marcos, astrofísic de la Universitat Complutense de Madrid”
El mateix Matney cita les recerques prèvies del físic Colin Humphreys, avui en la Universitat Queen Mary de Londres. Humphreys va desenvolupar extensament la hipòtesi sobre aquest cometa, encara que va adjudicar la primícia d’associar l’antic albirament xinès a l’estrella de Betlem al jesuïta francès Jean-François Foucquet en 1729, qui el va classificar com a nova. Humphreys i Matney coincideixen a reconèixer-ho com un cometa. A partir de la descripció xinesa, tots dos autors han situat la posició de l’objecte en la constel·lació de Capricorn.
Els astròlegs de l’època associaven la constel·lació de Capricorn amb Síria i la Judea
I aquesta és l’explicació: Matney compte que els astròlegs de l’època associaven Capricorn amb Síria i la Judea. L’astrologia i l’astronomia en aquells dies eren una mateixa cosa, i els fenòmens celestials es traduïen a profecies; a aquesta van poder sumar-se unes altres que van coincidir en una conclusió: “un nou rei dels jueus havia nascut”, precisa Matney; i “naturalment, es van dirigir a la capital, Jerusalem”. Una vegada allí, tampoc va ser l’estrella la que els va conduir a Betlem; l’Evangeli relata que van ser els summes sacerdots i escribes d’Herodes els qui van adduir que, segons la profecia de Miqueas, aquell nou rei havia de néixer a Betlem.
Detingut en el cel
Per tant, els Mags “no van necessitar l’estrella com un GPS”, explica Matney; “era una carretera relativament directa des de Jerusalem a Betlem, però veure l’estrella va poder confirmar-los que estaven en el camí correcte”. I a tot això que no és nou, ja que correspon a les aportacions originals de Humphreys, l’estudi de Matney afegeix una cosa nova: una òrbita. L’astrònom ha aplicat un model matemàtic de computació per a calcular una possible trajectòria orbital que sigui físicament possible i que compleixi literalment la descripció de Mateo, sense interpretacions forçades.
Durant unes hores, el cometa hauria descrit una òrbita aparentment geosincrònica, de manera que hauria semblat detingut en el cel
La clau està en el fet que, segons Matney, el cometa procedia de l’espai llunyà amb una òrbita que l’hauria portat a passar prop de la Terra al començament de juny de l’any 5 a. C. I durant unes hores, hauria descrit una òrbita aparentment geosincrónica; és a dir, que la rotació de la Terra hauria compensat el moviment de l’objecte per a un observador terrestre, de manera que hauria semblat detingut en el cel. En certa manera, l’efecte és similar a quant viatgem en un cotxe al costat d’un tren que avança a la mateixa velocitat.
Així, el cometa hauria anat davant dels Mags, exactament com diu l’Evangeli, abans de parar-se sobre el cel de Betlem en el matí del 8 de juny. Segons Matney, “l’estrany comportament de l’estrella hauria estat una visió extraordinària per a aquells astrònoms avesats”.
Misteri resolt?
Matney admet que l’òrbita proposada encara és merament hipotètica, i troba a faltar alguna altra observació complementària registrada per astrònoms antics en una altra ubicació que pogués ajudar a concretar més el moviment del cometa. “Fins que aparegui, serà només una teoria versemblant”, conclou. També ho és per de la Font Marcos: “L’escenari sembla raonablement plausible”, valora l’astrofísic espanyol.
El cometa tenia una llarga cua, la qual cosa apuntava el seu cap cap al lloc on estava Jesús, a ulls dels Mags viatjant de Jerusalem a Belén “
Colin Humphreys, físic de la Universitat Queen Mary de Londres”
Per part seva, Humphreys no està plenament convençut dels nous resultats. Insisteix que sense tres observacions independents en diferents moments “no és possible calcular l’òrbita del cometa”, compte a SINC. El físic estima que Matney assumeix massa suposicions i que la seva òrbita “és només una de moltes possibles”.
Però sobretot, Humphreys s’aferra a la seva interpretació del text evangèlic: “El cometa tenia una llarga cua (segons el registre xinès), la qual cosa apuntava el seu cap cap al lloc on estava Jesús, a ulls dels Mags viatjant de Jerusalem a Betlem”. Per al físic, això és el que volia dir Mateo quan va escriure que el cometa es va detenir: “Com una fletxa apuntant a un lloc!” Del que Humphreys no dubte és que l’estrella de Betlem va existir, i que la seva identitat ha quedat plena i definitivament resolta com aquell cometa que un astrònom xinès va apuntar en els seus registres fa 2 030 anys. “Quadra tan bé amb la descripció de l’Evangeli!”.
Font: CINC
(27)
