Pedregada històrica a Catalunya
- Una tempesta aïllada va provocar una pedregada insòlita ahir a la tarda, amb pedres de fins a 10 cm a la Bisbal d’Empordà
- La pedra més gran registrada des de l’any 2002 havia estat de 7 cm a Torelló el setembre del 2014 i a Mollerussa el juliol del 2012
Ahir dimarts, 30 d’agost, a la tarda, va caure una pedregada insòlita en algunes localitats de l’Alt Empordà, el Pla de l’Estany i sobretot del Baix Empordà, amb pedres de fins a 10 cm de diàmetre a la Bisbal d’Empordà, una mida sense precedents a Catalunya almenys en les últimes dues dècades. La tempesta que va provocar la pedregada va arribar a tenir 20 km d’altura, un fet molt infreqüent a les nostres latituds, i es va formar per la convergència de vent originada pel front de ratxa d’una tempesta procedent de la Catalunya Nord i el vent del sud-est d’origen marítim.
Pedra de fins a 10 cm de diàmetre
Els col·laboradors de la Xarxa d’Observadors Meteorològics (XOM) situats en municipis afectats per la trajectòria de la tempesta, des de l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà fins al centre del Baix Empordà, passant per l’est del Pla de l’Estany, van informar de la caiguda de pedra de grans dimensions. Destaca la pedra mesurada a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), de fins a 10 cm de diàmetre, però també la de 8 cm Lliurona (Alt Empordà), 6 cm a Palafrugell (Baix Empordà) o 5 cm a Vilademuls (Pla de l’Estany).
Situació sinòptica
L’anàlisi sinòptica mostra el pas d’un solc al sud de França amb una temperatura entre -12 i -10 ºC a 5800 metres, en canvi, més al sud del Pirineu predominava la circulació d’oest amb temperatura al voltant de -9ºC. En superfície, al mapa isobàric previst per les 15 TU s’observa poc gradient bàric amb un mínim de pressió a la zona interior de la vall de l’Ebre. El pas del solc, juntament amb les convergències a nivells prop de la superfície, van afavorir la formació d’un nucli convectiu a la Catalunya Nord. A partir de les 18 h, aquesta tempesta arriba a l’extrem nord-oest de l’Alt Empordà, a les 19:30 h afecta la Bisbal de l’Empordà i a les 20 h ja es troba sobre el mar.
La previsió del perfil de la temperatura i humitat a la vertical de Girona ens indicava que l’atmosfera era molt humida i amb inestabilitat disponible si hi hagués algun factor que ajudés a la partícula d’aire a elevar-se. En aquest sentit, hi havia convergència de vent originada pel front de ratxa de la tempesta procedent de França amb el vent del sud-est d’origen marítim. Aquest vent del sud-est va ser determinant per la propagació i desenvolupament de la tempesta per l’advecció d’humitat.
Dades de Teledetecció: Satèl·lit Meteosat i Xarxa de Radars de l’SMC
A les imatges del satèl·lit s’observa el punt on la força del corrent ascendent era més intens, sobrepassant la tropopausa amb una temperatura aproximada de -64 ºC. Aquesta estructura s’ha observat en altres episodis de fortes pedregades.
Amb les imatges de la xarxa de radars de l’SMC s’observa que la tempesta es va iniciar a cavall del Ripollès i l’Alt Empordà, amb un creixement explosiu d’uns 10 km en 18 minuts (de 5 a 15 km d’altura entre les 15.24 a les 15.42 TU). Es va desplaçar ràpidament cap a l’Alt Empordà, mantenint un gran desenvolupament vertical durant el seu recorregut (vegeu imatge de les 16.30 TU, quan la tempesta es trobava a l’oest de l’Alt Empordà).
Imatges de reflectivitat del radar i perfil vertical de la tempesta a les 17:30 TU
A mesura que s’anava desplaçant, la tempesta es va anar inclinant respecte a la vertical, amb un increment del seu desenvolupament vertical, que va arribar a superar els 20 km d’altura, un fet molt freqüent a les nostres latituds. A la imatge de sota es pot veure com la tempesta afectava una gran part del Baix Empordà, en el moment de la pedregada a la Bisbal d’Empordà.
(300)