Restriccions al Parc Natural de Cap de Creus, naturalment!
L’estiu ja és aquí, i Roses i altres municipis del Parc Natural de Cap de Creus s’omplen de turistes i visitants que volen gaudir dels bells entorns naturals que ofereix el parc natural com són les seves cales, els seus camins de ronda i les seves aigües. Enguany, les administracions han limitat les hores a les quals els cotxes poden accedir a algunes zones del parc, com ha passat a Roses, la qual cosa genera rebuig per part d’alguns usuaris acostumats a accedir a qualsevol hora i qualsevol mitjà de transport dins el parc natural. Malgrat les molèsties que es puguin ocasionar a les persones, cal entendre que aquestes mesures són necessàries, doncs la massificació dels Parcs Naturals és important, sobretot després de la pandèmia del Covid-19, quan molta més gent vol gaudir del medi natural.
A terra, els impactes ecològics derivats de la sobre-freqüentació a les carreteres dels parcs són diversos i importants, com ara el foragitament de la fauna pel soroll o la contaminació generada pels vehicles, a més dels problemes de seguretat quan s’acumulen cotxes a les voreres de les carreteres. En aquest sentit, la majoria d’espais naturals protegits de Catalunya, com ara el Parc Natural del Delta de l’Ebre, el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici o el Parc Natural del Montseny estan adoptant mesures per limitar l’accés de vehicles i persones, establint busos llançadora i aparcaments de pagament per tal de dissuadir els visitants i contribuir al finançament dels parcs. Aquestes mesures no són “Made in Catalonia”, doncs ja fa molts anys que s’implementen a altres llocs d’Europa i del món -qui hagi tingut la sort de visitar els parcs naturals del Canadà, per exemple, ho haurà pogut comprovar tot i gaudint-ne, malgrat les limitacions.
Tot i que les limitacions que s’estan establint als accessos terrestres del Parc Natural de Cap de Creus són un gran pas per a la protecció del medi natural, encara queda molta feina per fer a mar, ja què els usos a la part marítima del Parc encara estan molt poc regulats. Cada dia d’estiu centenars d’embarcacions accedeixen a les aigües del Parc buscant una cala on banyar-se i relaxar-se. Els impactes ecològics de les embarcacions de lleure són ben coneguts en un entorn fràgil: danys als fons marins fràgils (posidònia) provocats pel fondeig de les àncores; contaminació de l’aire i de l’aigua, contaminació acústica, toxicitat de les pintures antiincrustants; i transport i dispersió d’espècies invasores, entre d’altres.
A moltes reserves marines de la Mediterrània ja s’ha posat fil a l’agulla per a mitigar aquests impactes. Trobem els exemples del Parc Natural de Cabrera (Illes Balears), on s’estableixen un nombre diari limitat de permisos de fondeig i normes estrictes de pernoctació; la reserva marina de Portofino (Itàlia), que compta amb la instal·lació de boies ecològiques per a l’amarrament d’embarcacions en els llocs més fràgils, limitacions de velocitat a les embarcacions, i prohibició d’accés a vaixells de més de 24 metres d’eslora (megaiots); o el Parc Nacional de Port-Cros (França), també amb regulacions en quant a la velocitat, presència de megaiots i el fondeig d’embarcacions. Aquestes mesures no només són exclusives de la Mediterrània: a d’altres països com Austràlia o els Estats Units també tenen limitacions molt clares a l’hora d’accedir als parcs naturals amb vaixell.
Malgrat que les restriccions d’accés i als usos als parcs naturals, tan a terra com a mar, puguin generar a curt termini alguns inconvenients per algunes persones (que caldrà gestionar bé), els efectes positius a llarg termini per la natura i la societat són evidents. Es contribueix no només a cuidar el medi natural sinó també a millorar l’experiència del visitant, cosa que acaba repercutint positivament sobre l’economia local. Un parc natural no és cap cap parc temàtic: un parc natural és un espai on s’han d’implementar les mesures necessàries per preservar els ecosistemes terrestres i marins i garantir que els usos puguin desenvolupar-s’hi de manera sostenible. Una bona gestió dels parcs naturals és sinònim d’una bona salut dels seus ecosistemes, i de major valor ecològic, paisatgístic i fins i tot econòmic. Per tot això cal que les administracions continuïn adoptant mesures de regulació tan a la mar de Cap de Creus (en el marc del futur PRUG del Parc Natural) com a terra (com per exemple les limitacions que s’han establert a les carreteres de Roses d’accés al parc) per tal de preservar la biodiversitat i els hàbitats vulnerables, que són una font important del nostre benestar.
Josep Lloret i Arnau Carreño
Càtedra Oceans i Salut Humana, Universitat de Girona
(281)
