TOP MANTA

L’interessant reunió que varem mantenir l’alcaldessa, regidors, els diferents caps de seguretat de Roses i els representants de les dues associacions de comerç posa de manifest que el col·lectiu “top manta” està nerviós perquè aquest any no compleixen les expectatives de venda que any rere any els hi ofereix el magnífic espai que tenim davant de platja, el passeig marítim.
Es evident que la pressió policial que estan patint dia rere dia els hi ha influït negativament en la venda dels seus productes i molt probable també que aquesta situació hagi estat el detonant per demanar una reunió amb els responsables del Consistori. El resultat d’aquesta va ser la de demanar un espai on poder vendre els seus productes artesanals, no falsificacions, en un espai regulat. Ens comenten també que hi ha molts manters que viuen i estan empadronats a Roses, (nosaltres calculem que no arriben a quaranta), i que serien aquests qui ocuparien aquest espai, amb la seva Seguretat Social i donats d’alta per exercir. Particularment crec que aquesta seria una bona opció. Perquè dic això? doncs perquè si a Roses els manters ja tenen un espai i els altres que venen de fora saben que a Roses hi ha un espai legal ocupat per aquesta gent, crec que per el respecte que es tenen entre ells, la resta de manters no vindrien a Roses per no fer mal i no enfrontar-se als que ja hi ha.
També és veritat que el que podria passar és que una vegada concedit aquest espai aleshores ens trobéssim amb dos, els passeig i l’espai concedit, aquest és el risc. Es per això que jo personalment en la reunió amb els caps de seguretat de policia local, mossos i guàrdia civil vaig deixar anar una pregunta, Vosaltres que faríeu? Tots tres van coincidir amb la resposta, intentar-ho. Crec que aquest conflicte mereix tota mena d’actuacions i de intents per trobar-hi una solució per part nostre ja que a nivell de política estatal i a nivell judicial l’in-diferència es total. Jo també soc partidari de que s’hauria de provar, és qüestió d’arribar a un consens totes les parts i trobar el lloc adequat. Alguns parlaran de privilegis respecte als altres comerciants, però entenc que el privilegi el tenim nosaltres al haver nascut i viscut en un lloc molt més amable que el seu i no tant maltractat i espoliat per les potencies mundials com ha estat l’Africa subsahariana.
Salut!

(132)