La crisi climàtica afecta a totes les regions del planeta i s’intensifica per l’activitat humana
L’escalfament és generalitzat en tota la Terra i en tot el sistema climàtic, segons el sisè informe d’Avaluació del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) publicat aquest dilluns. Tan sols una reducció dràstica i immediata de les emissions de CO2 possibilitaria no superar els 1,5 °C a escala global per a finals de segle.
Que els éssers humans som els principals responsables del canvi climàtic era ja una evidència que l’últim informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC), publicat aquest dilluns, ha tornat a recalcar. El treball adverteix que els canvis observats en el clima no tenen precedents i que alguns ja s’han posat en marxa i són irreversibles, com el continu augment del nivell de la mar.
No obstant això, una reducció forta i sostinguda de les emissions de diòxid de carboni (CO₂) i altres gasos d’efecte d’hivernacle limitaria el canvi climàtic. Mentre que els beneficis per a la qualitat de l’aire arribarien ràpidament, podrien passar entre 20 i 30 anys perquè s’estabilitzi la temperatura global, segons l’informe del Grup de Treball I de l’IPCC.
“Aquest document reflecteix un esforç extraordinari en circumstàncies excepcionals”, ha dit Hoesung Lee, president de l’IPCC. “Les innovacions d’aquest informe i els avanços en la ciència del clima que reflecteix suposen una aportació inestimable a les negociacions sobre el clima i a la presa de decisions”, ha afegit. La pròxima Cimera del Clima (COP26) se celebrarà a Glasgow (el Regne Unit) de l’1 al 12 de novembre de 2021.
Valérie Masson-*Delmotte, copresidenta del grup de Treball I de l’IPCC, ha subratllat aquest matí en roda de premsa que, “tret que es produeixin reduccions immediates, ràpides i a gran escala de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, la limitació de no superar escalfament global en fins a 1,5 °C [respecte als nivells preindustrials] serà inassolible”.
L’informe Canvi climàtic 2021: les bases de la ciència física es va aprovar divendres passat per 195 governs membres dels membres de l’IPCC, a través d’una sessió virtual que es va celebrar durant dues setmanes. Suposa el primer lliurament del Sisè Informe d’Avaluació de l’IPCC que es completarà en 2022.
Els experts han destacat aquest matí, durant la presentació dels resultats que porten anys advertint que les conseqüències ja són aquí, “encara que el món sent, però no escolta. Ara és més visible i més greu”.
“Es tracta d’una crua avaluació de l’aterridor futur que ens espera si no actuem. Amb el món a la vora d’un mal irreversible, cada fracció de grau d’escalfament és important per a limitar els perills del canvi climàtic. És clar que mantenir l’escalfament global en 1,5 °C és un repte enorme i només pot fer-se si es prenen mesures urgents a escala mundial per a reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i protegir i restaurar la naturalesa”, ha afirmat Stephen Cornelius, assessor principal sobre canvi climàtic i líder mundial de WWF en l’IPCC.
L’acció humana darrere del ràpid escalfament
L’estudi ofereix noves estimacions sobre les possibilitats de superar el nivell d’escalfament global de 1,5 °C en les pròximes dècades. Així mateix, destaca que les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle procedents de les activitats humanes són responsables d’aproximadament 1,1 °C d’escalfament des de 1850-1900.
Les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle procedents de les activitats humanes són responsables d’aproximadament 1,1 °C d’escalfament
Mantenir l’actual situació, en la qual la temperatura global és de mitjana 1,1 graus més alta que en el període preindustrial, no és suficient. En cas de continuar així, en 2040 s’aconseguiria els 1,5 graus de mitjana, en 2060 els 2 °C i en 2100 arribaríem a 2,7 °C.
En mitjana, durant els pròxims 20 anys s’espera que la temperatura global aconsegueixi o superi els 1,5 °C d’escalfament. Aquesta avaluació es basa en la millora de les dades d’observació per a avaluar l’escalfament històric, així com en els avanços científics de la resposta del sistema climàtic a les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle d’origen humà.
“Aquest informe és una prova de la realitat”, ha assenyalat Masson-*Delmotte. “Ara tenim una imatge molt més clara del clima passat, present i futur”.
Per primera vegada, el Sisè Informe d’Avaluació ofereix una avaluació regional més detallada del canvi climàtic. Per a això s’ha facilitat un atles interactiu, que ha comptat amb participació espanyola del Consell Superior de Recerques Científiques, que aporta informació útil per a l’avaluació de riscos, l’adaptació i la presa de decisions.
Fenòmens extrems en augment
El nou treball també facilita informació per a la comprensió del paper de la crisi climàtica en la intensificació de determinats fenòmens meteorològics i climàtics extrems, com les onades de calor extremes i les pluges torrencials.
Les accions humanes encara tenen el potencial de determinar el curs futur del clima
“Fa dècades que és clar que el clima de la Terra està canviant i el paper de la influència humana en el sistema climàtic és indiscutible”, ha indicat Masson-*Delmotte.
L’informe mostra que les accions humanes encara tenen el potencial de determinar el curs futur del clima. L’evidència és clara quant el diòxid de carboni (CO₂) és el principal impulsor d’aquests canvis.
“Estabilitzar el clima requerirà una reducció forta, ràpida i sostinguda de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle i arribar a zero emissions netes de CO₂”, ha declarat Panmao Zhai, copresident del Grup de Treball I de l’IPCC.
Una anàlisi detallada per regions
L’informe preveu que en les pròximes dècades l’escalfament augmentarà en totes les regions. Amb 1,5 °C d’escalfament global, hi haurà més onades de calor, estacions càlides més llargues i estacions fredes més curtes.
Amb 2 °C d’escalfament global, els extrems de calor aconseguiran més sovint els llindars de tolerància crítics per a l’agricultura i la salut.
D’altra banda, les característiques del canvi climàtic no s’experimenten de la mateixa forma en tots els llocs. Per aquesta raó l’informe detalla l’impacte per regions.
Amb 2 °C d’escalfament global, els extrems de calor aconseguiran més sovint els llindars de tolerància crítics per a l’agricultura i la salut.
Però a més de la temperatura, la crisi climàtica afecta a canvis en la humitat, en els vents, en la neu o el gel. Per exemple, l’escalfament a l’Àrtic és molt major que la mitjana, i un escalfament amplificarà el desglaç del permafrost i la pèrdua de la capa de neu estacional.
En el cas de les ciutats, on es concentra el gruix de la població mundial, alguns aspectes del canvi climàtic poden veure’s amplificats, com les onades de calor, les inundacions provocades per les fortes precipitacions i la pujada del nivell de la mar en les urbs costaneres.
Font: SINC
(36)