El Telescopi Europeu Extremadament Gran (I-ELT) ja compta amb el contracte per a la seva construcció, el de major quantia fins avui en astronomia basada en terra.
Ho han signat aquesta setmana a Alemanya els responsables de l’Observatori Europeu Austral i el consorci que fabricarà l’estructura i la cúpula d’aquest gegantesc telescopi, tan gran com la Sagrada Família de Barcelona. També s’ha donat a conèixer el disseny que tindrà l’edificació, les obres de la qual començaran a Xile en 2017.
Imaginen un telescopi més gran, tant en altura com en envergadura, que el Big Ben de Londres o el Crist Redemptor de Rio de Janeiro a Brasil? Doncs a partir del 2017, començarà a ser una realitat. El Telescopi Europeu Extremadament Gran (I-ELT, per les seves sigles en anglès), amb un mirall primari de 39 metres de diàmetre, serà el telescopi òptic i infraroig proper més gran del món. Serà l’ull del món més gran per mirar el cel i se situarà en el nord de Xile, on els experts porten temps preparant la superfície.
L’E-ELT serà l’ull del món més gran per mirar el cel i se situarà a Xile
L’acord per construir la cúpula i l’estructura del telescopi s’ha signat aquest dimecres a Alemanya pel Director General de l’Observatori Europeu Austral (ESO, per les seves sigles en anglès), Tim de Zeeuw, el President de Astaldi, Paolo Astaldi, i el President de Cimolai, Luigi Cimolai, entitats que formen part del consorci que ho construirà. A la cerimònia van acudir representants científics i polítics.
“Aquest projecte és realment visionari, tant en el que representa per al camp de l’astronomia com per a la construcció i l’enginyeria”, ha assegurat Astaldi. El conjunt deixa petites a totes les construccions d’aquest tipus existents. L’àrea edificada ocupa un espai comparable al d’un camp de futbol i tindrà igual o major envergadura que monuments com la Sagrada Família de Barcelona.
Entre els punts signats s’inclou el disseny, fabricació, transport, construcció, muntatge in situ i verificació de la cúpula i de l’estructura del telescopi. L’edificació de la cúpula posarà a prova a tots els enginyers implicats en el projecte. De 85 metres de diàmetre i giratòria, aconseguirà les 5.000 tones de pes a les quals cal afegir-li altres 3.000 provinents de l’estructura i muntura del telescopi.
Un contracte astronòmic
Amb un valor aproximat de 400 milions d’euros, el contracte signat aquest dimecres és el més gran mai concedit per això i, també per al camp de l’astronomia basada en terra.
Pròximament se signaran els contractes per a la fabricació de l’enorme mirall secundari del telescopi
“L’ E-ELT farà descobriments que, simplement, no podem imaginar el dia d’avui”, ha declarat Tim Zeeuw, director general d’AIXÒ. “Serà un motor perquè persones de tot el món pensin en la ciència, la tecnologia i en quin és el nostre lloc en l’univers”.
Molts altres aspectes de la construcció de l’I-ELT també avancen ràpidament. Pròximament se signaran els contractes per a la fabricació de l’enorme mirall secundari del telescopi.
L’àrea colectora de llum de l’I-ELT serà més gran que la de tots els telescopis òptics existents junts, i el seu sistema d’òptica adaptativa proporcionarà imatges unes 15 vegades més nítides que les del telescopi espacial Hubble de la NASA i l’AQUESTA en la mateixa longitud d’ona.
FONT: SINC
(90)