Lloguer de places de pàrking, trasters i garatges tancats

Home MAGAZINE SOCIETAT Ciències del comportament per a aconseguir que et posis la màscara
Ciències del comportament per a aconseguir que et posis la màscara
0

Ciències del comportament per a aconseguir que et posis la màscara

Molts països han buscat suport a les ciències del comportament amb diversos propòsits, des de fomentar les mesures d’higiene fins a animar als ciutadans a descarregar-se apps de seguiment de contactes. / Adobi Estoc

Hay científicos dedicados a estudiar qué mensajes e incentivos son más efectivos a la hora de convencer a los ciudadanos de seguir pautas contra el coronavirus, ya sea taparse la boca, lavarse las manos, separarse dos metros o descargarse una app de rastreo. Los expertos piden más investigación en España en esta área.

El senyor que esbronca a l’adolescent per no portar màscara (que ell porta amb el nas fos); el pare i la mare que miren amb recel a aquests nens ‘desemmascarats’ al costat de la seva filla (però que en una terrassa obliden què és un metre); la senyora estricta amb les normes (però que recicla la màscara quirúrgica). No és tan fàcil fer-ho bé, ni aconseguir que es faci.

Multes per portar malament la màscara? Per no rentar-se les mans? “Moltes de les mesures més importants ara no són sancionables”, diu a SINC el sociòleg Luis Miller, de l’Institut de Polítiques i Béns Públics del CSIC.

Llavors, què? Llavors, ciències del comportament. Aquesta disciplina a cavall entre la psicologia i l’economia, alimentada pels treballs de premis Nobel d’Economia com Daniel Kahneman i Richard Thaler, estudia per què les persones fem el que fem i com evitar-ho o promoure-ho.

En aquesta pandèmia l’OMS reconeix que les ciències del comportament són clau, no obstant això, a Espanya no s’ha fet suficient recerca en aquesta disciplina per a dissenyar la millor comunicació de missatges al públic

En aquesta pandèmia l’OMS reconeix que les ciències del comportament són clau. “El nostre èxit depèn del fet que la gent estigui informada, desitjosa i amb la capacitat de complir les mesures de salut pública”, va dir ja a l’abril Hans Henri P. Kluge, director regional de l’OMS per a Europa.

Molts països han buscat suport en les ciències del comportament amb diversos propòsits, des de fomentar les mesures d’higiene fins a animar als ciutadans a descarregar-se apps de seguiment de contactes.

A Espanya, no obstant això, aquesta disciplina encara no ha tingut la seva oportunitat. Per a Pedro Rey Biel, expert en economia del comportament en ESADE, “no s’ha fet suficient recerca” per a definir la millor comunicació al públic, diu a SINC. Igual que en les campanyes de publicitat, “un dels problemes és trobar el missatge exacte en cada cas, i val la pena invertir diners a trobar-ho”.

Els diners no són tot

Tot i la seva molla, recorden Rei Biel i Miller. Es tracta de promoure mesures que tenen cost personal —les màscares molesten, és difícil mantenir la distància— i els beneficis de la qual no se senten de manera immediata —la teva màscara, sobretot, protegeix als altres—. A més, la seva eficàcia depèn del fet que molta gent les adopti, i —com en el cas de les vacunes— apareix la figura del gorrer: individus que no es comprometen, però es beneficien del bon comportament aliè.

També cal consolidar els hàbits, sobretot quan el pic de la pandèmia ha passat i els ciutadans no senten el risc com a immediat. I evitar que el focus en una de les mesures, potser la més costosa, fa oblidar altres o generi una falsa sensació de seguretat. Les màscares són importants però rentar-se les mans és insubstituïble.

En la teoria econòmica tradicional, els fils de marioneta invisibles que tiren de nosaltres estan fets de diners: són els impostos o les multes; però no funcionen per a fomentar conductes altruistes com la donació de sang

Les ciències del comportament haurien de donar idees sobre com aconseguir els objectius, identificant la miríada de factors que, sovint sense que ens adonem, influeixen en les nostres decisions. En la teoria econòmica tradicional, aquests fils de marioneta invisibles que tiren de nosaltres en un sentit o un altre estan fets de diners: són els impostos o les multes. Però “els diners no ho és tot”, recorda Rei Biel.

Amb els donants de sang, per exemple, no funciona. És més, “si els pagues, destrueixes la seva motivació principal, que és el bé que se senten en fer una cosa bona pels altres”, apunta aquest economista. En canvi sí que serveix regalar un fermall, que fa possible la recompensa en forma de reconeixement social.

Humor (i més) per a promoure mesures

Cass R. Sunstein, director del departament d’Economia del Comportament i Polítiques Públiques de l’Universitat d’Harvard (els EUA), ha creat un acrònim per a la recepta —en termes generals— que haurà de guiar el missatge sobre el comportament dels ciutadans durant la pandèmia: FEAST, traduïble com a festa o banquet.

EAST era ja un acrònim conegut en l’àrea: E per a fàcil en anglès; A d’atractiu; S de social; i T de temps. EAST va ser encunyat fa uns anys per investigadors pioners a posar les ciències del comportament al servei del Govern, els britànics del Grup d’Idees sobre el Comportament o BIT (Behavioural Insights Team).

El que vol dir és que per als ciutadans ha de ser fàcil seguir les indicacions —poder comprar màscares a tot arreu i molt barates—; que els cartells amb missatges han de ser atractius; que el comportament promogut ha de ser reforçat socialment; i que cal pensar bé el moment que es llança la campanya.

Sunstein ha afegit la F de fun, divertit, alguna cosa que sovint es passa per alt però que en la seva opinió és important per als humans. En un article d’opinió per a Bloomberg recorda un experiment de la Universitat de Stanford per a promoure el consum de verdura: les etiquetes informatives sobre beneficis per a la salut van aconseguir un augment del 14% en el consum, enfront del 24% atribuïble a missatges que emfatitzaven el plaer i la diversió.

“Els dirigents poden transmetre optimisme, sensació d’unitat i esperança, en lloc de desesperança, empipament, divisió i por”, escrivia Sunstein

“Una pandèmia no és divertida. Però els dirigents poden transmetre optimisme, sensació d’unitat i esperança, i incloure somriures en lloc de desesperança, empipament, divisió i por”, escrivia Sunstein a mesurats de maig sense referir-se a cap país en concret.

Una petita empenta

Sunstein va publicar en 2009, juntament amb Richard Thaler, el llibre Nudge, traduït a l’espanyol com Una petita empenta, un terme que ha conquistat l’àrea. Fa referència als estímuls que conscientment se situen en l’entorn o en els missatges als ciutadans per a guiar les seves decisions.

Alguns són trucs coneguts —les llaminadures al costat de la caixa en el supermercat o la casella marcada per defecte en el formulari—. Uns altres són menys obvis i deriven de recerca experimental orientada no a vendre un producte, sinó a millorar l’educació o la salut de la població.

L’èxit internacional de l’esmentada BIT britànica, creada en 2010 pel psicòleg David Halpern i també dita ‘Nudge Unit’, pot entendre’s com a prova que l’estratègia funciona.

En pocs anys la BIT ha aconseguit des d’augmentar en milions de lliures la recaptació d’impostos britànica i el cobrament de multes —amb mesures tan aparentment simples com enviar missatges de text personalitzats als deutors o cartes informant-los que la majoria dels seus veïns ja havien pagat—, fins a reduir la prescripció de medicaments innecessaris.

En 2010, a Regne Unit es va crear el BIT, o Grup d’Idees sobre el Comportament, amb èxits en compliment fiscal, educació, benestar i medi ambient. Ja hi ha més de 200 oficines com ella en el món, però no a Espanya

Després dels seus inicis com a institució pertanyent al Govern, en 2014 es va establir com a entitat independent. Es defineix com “una companyia amb finalitats socials amb oficines a tot el món”, que només en 2019 va treballar en 31 països.

“És pionera”, explica Luis Miller. “Va ser la primera i a partir d’aquí s’han creat més de 200 a tot el món. Del cas britànic es pot aprendre molt, va començar com una oficina dins del Govern i més endavant es va convertir en una institució independent en estreta col·laboració amb el poder. Sempre he pensat que a Espanya seria molt necessari”.

Tant Rei Biel com Miller s’estranyen que no hi hagi BIT a Espanya. “No sols perquè sigui un dels pocs països que no la tenen”, diu Miller, “sinó perquè alguns dels temes que més ens importen com a societat són els que aborden les Nudge Units: compliment fiscal, educació, benestar, medi ambient, etcètera”. Bancs i asseguradors a Espanya —entre altres companyies privades— si que compten amb unitats de nudge.

Durant la pandèmia, la BIT britànica ha emès opinions sobre com promoure les mesures d’higiene o la distància física. Tracten de basar els seus informes en dades quantitatives. Per exemple, una anàlisi amb 363 sensors en diverses localitats britàniques mostra que les interaccions a menys de dos metres entre vianants es van reduir en un 95% al març, però per a principis de juny ja s’acostaven més a la normalitat.

Més recerca experimental a Espanya

A Espanya no s’han fet estudis que mesurin el seguiment real de les mesures, encara que sí que hi ha “algunes bones enquestes sobre suport ciutadà” a elles, indica Luis Miller.

Ell ha treballat amb la de l’Institut d’Estudis Socials Avançats IESA-CSIC, ESPACOV, basada en 2.391 entrevistes realitzades entre el 4 i l’11 d’abril. Mostren “alguns resultats molt interessants, com que en cap de les mesures típiques de control de la pandèmia hi ha diferències [en el grau de suport] per ideologia excepte una: el paper de les forces armades”.

“L’economia conductual va ser molt important a principis del segle a Espanya, es van crear laboratoris i hi havia finançament, però va arribar la crisi de 2008, molts van emigrar i els laboratoris es van tancar”, lamenta Miller

Miller atribueix la falta d’estudis conductuals a Espanya a dues raons. Una és l’última crisi: “L’economia conductual va ser molt important a principis de segle a Espanya, es van crear laboratoris per tot el país i hi havia finançament, però va arribar la crisi de 2008, molts economistes conductuals van emigrar i els laboratoris es van tancar. Encara no s’ha recuperat”.

A més, fora de l’àmbit econòmic “la resta de científics socials a Espanya, també els que s’han incorporat a labors en diferents governs, han estat relativament escèptics amb la incorporació de noves anàlisis conductuals”, agrega Miller. “Han preferit continuar utilitzant tècniques més tradicionals, com a enquestes i entrevistes”.

Ni Miller ni Rei Biel defensen el nudge com a solució màgica. De fet, al Regne Unit la BIT també ha estat criticada recentment en atribuir-se-li un paper en la decisió inicial —després corregida— de no confinar a la població.

Però la veritat és que “totes les grans institucions internacionals estan incorporant la perspectiva [de les BIT]”, explica Miller. Rei Biel, per part seva, demana més més recerca experimental a Espanya en l’àrea. Per exemple, que les campanyes, els missatges, es posin a prova amb grups de població triats expressament.

Al repte de la higiene, l’etiqueta respiratòria i la distància social podria afegir-se el d’aconseguir que una part important dels ciutadans s’instal·lin una app de rastreig —si finalment la mesura tira endavant—. L’ocorregut en altres països, com Austràlia, on pocs ciutadans l’han descarregat, fa preveure que no serà fàcil. Miller creu que sense una bona campanya informativa i incentius atractius no s’aconseguirà.

Font: SINC

 

(56)

guiaderoses

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies