El Parlament va investir ahir dijous al vespre Salvador Illa 133è president de la Generalitat per 68 vots a favor (PSC-Units, ERC i Comuns) i 66 en contra (Junts, PPC, Vox, CUP-DT i AC). Illa (PSC-Units) ha aconseguit així la majoria absoluta requerida per ser investit en primera votació, quan faltaven divuit dies perquè expirés el termini, el 26 d’agost, perquè la cambra investís un president.
Ara, el president del Parlament, Josep Rull, comunicarà al rei la investidura de Salvador Illa, perquè en faci el nomenament. El president de la Generalitat investit ha de prendre possessió del càrrec en el termini de cinc dies a partir del nomenament.
El debat d’investidura ha començat al matí amb una primera intervenció del candidat. Després, el ple s’ha suspès una hora perquè els representants dels grups parlamentaris ultimessin les seves intervencions. A continuació, han intervingut, al matí, els presidents de Junts, Albert Batet; d’ERC, Josep Maria Jové, i del PPC, Alejandro Fernández, i a la tarda els de Vox, Ignacio Garriga; dels Comuns, Jéssica Albiach; de la CUP-DT, Laia Estrada, i del Grup Mixt, Sílvia Orriols (AC), i també el diputat del PSC-Units Ferran Pedret. Illa els ha respost a tots individualment almenys un cop, cosa que ha obert nous torns d’intervenció dels grups.
Poc abans de la represa del ple a la tarda, el grup de Junts ha sol·licitat a la Mesa que la sessió no es reprengués “fins que es normalitzi la situació”, en referència als fets succeïts arran de la presència de Carles Puigdemont a Catalunya. La Mesa ha desestimat la petició, i després també ha rebutjat reconsiderar-ho, a petició també de Junts. La sessió, per tant, ha continuat a la tarda, però una hora i mitja més tard del previst.
Un cop acabades totes les intervencions i el debat, s’ha fet la votació, que ha estat pública i per crida, en què cada diputat manifesta en veu alta el sentit del seu vot. Han delegat el vot els diputats David Pérez (PSC-Units) i Lluís Puig (Junts). El diputat Carles Puigdemont (Junts) en aquesta sessió no ha delegat el vot.
Després d’haver estat investit, Illa ha adreçat unes paraules a la cambra, i, a l’últim, el ple ha acabat amb l’himne nacional, amb els diputats dempeus.
Com és habitual, el president de la Generalitat en funcions, Pere Aragonès, i el Govern sortint han assistit a la sessió des del banc del Govern.
El ple ha estat seguit des de la llotja de convidats del Saló de Sessions pels expresidents de la Generalitat Artur Mas i Quim Torra; les expresidentes del Parlament Núria de Gispert i Laura Borràs; el ministre d’Indústria i Turisme, Jordi Hereu; l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; la presidenta de la Diputació de Barcelona, Lluïsa Moret; el president del Consell de Garanties Estatutàries, Joan Vintró; la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas; el síndic major de la Sindicatura de Comptes, Miquel Salazar, i el president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, Xevi Xirgo, entre altres autoritats.
En sortir del Palau del Parlament, el cos de guàrdia del Parlament ha retut honors a Illa per primera vegada com a president.
El presidents de la Generalitat des del 1980
Els presidents de la Generalitat des del restabliment del Parlament han estat Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall (2003-2006), José Montilla (2006-2010), Artur Mas (2010-2015), Carles Puigdemont (2016-2017), Quim Torra (2018-2020) i Pere Aragonès, elegit el maig del 2021.
Pujol va ser investit el 1980 en segona votació, per 75 vots a favor i 59 en contra; el 1984, en primera, per 87 a favor i 44 en contra; el 1988, en primera, per 69 a favor, 56 en contra i 9 abstencions; el 1992, en primera, per 70 a favor, 58 en contra i 7 abstencions; el 1995, en segona, per 60 a favor, 11 en contra i 63 abstencions, i el 1999, en primera, per 68 a favor, 55 en contra i 12 abstencions; Maragall ho va ser el 2003 en primera votació, per 74 vots a favor i 61 en contra; Montilla, el 2006, en primera, per 70 a favor i 65 en contra; Mas, el 2010, en segona, per 62 a favor, 45 en contra i 28 abstencions, i el 2012, en primera, per 71 a favor i 63 en contra; Puigdemont, el 2016, en primera, per 70 a favor, 63 en contra i 2 abstencions; Torra, el 2018, en segona, per 66 a favor, 65 en contra i 4 abstencions, i Aragonès, el 2021, en el segon ple d’investidura a què es va sotmetre, però en primera votació, per 74 a favor i 61 en contra.
(10)