Les ciberestafes ja són el segon delicte més denunciat a Catalunya, només per darrere dels furts: se’n presenten prop de 80.000 cada any, una mitjana de 220 denúncies diàries.
A aquest volum de denúncies s’hi suma l’impacte econòmic: entre el 2024 i l’agost del 2026, aquest tipus d’estafes ha provocat un perjudici acumulat de gairebé 490 milions d’euros, i s’ha consolidat com una de les principals amenaces patrimonials al país. Per fer-hi front, s’ha aprovat un Pla estratègic per enfortir les capacitats de l’administració.
Més de 200.000 víctimes en dos anys
Les ciberestafes han afectat més de 200.000 persones en els darrers dos anys, un 51% d’homes i un 49% de dones. La franja d’edat més afectada és la que va dels 31 als 64 anys, mentre que les persones més grans de 65 anys continuen sent el col·lectiu més vulnerable a les falses inversions, l’estafa del fals familiar i les suplantacions bancàries.
Quins tipus d’estafes hi ha
Segons la classificació dels Mossos d’Esquadra, n’hi ha quatre grans modalitats. Les estafes en transaccions estan lligades a la compra, venda o lloguer de productes en línia i a les falses inversions, i són les que generen més pèrdues: més de 14 milions d’euros durant el segon trimestre d’enguany. Els càrrecs en línia d’origen desconegut són moviments bancaris, sobretot amb targeta, que la víctima no reconeix. Les suplantacions consisteixen que l’estafador es fa passar per una tercera persona, com un familiar, un alt directiu o una falsa oferta de feina. I les estafes d’enginyeria social arriben per correu, telèfon o missatgeria perquè la víctima cliqui un enllaç o doni credencials.
Entre les tendències actuals hi ha l’aprofitament de concerts multitudinaris, vacances, allotjaments turístics, plataformes de compravenda i xarxes socials per captar víctimes. Creix també el «Bizum invers», una modalitat que s’aprofita de la confiança dels usuaris a les plataformes de compravenda.
Una nova estratègia contra la cibercriminalitat
El Pla estratègic per a la lluita contra les estafes virtuals 2026-2028 vol combatre la «xifra oculta» –els delictes que existeixen però no es denuncien– i protegir la ciutadania i el sector empresarial, especialment les petites i mitjanes empreses. Inclou totes les modalitats d’estafa que els Mossos d’Esquadra han recollit els darrers anys.
Per reforçar la investigació, el cos ha creat la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT), en funcionament des de l’1 de gener de 2026, que té 28 investigacions obertes i prop de 2,8 milions d’euros bloquejats, dels quals se n’han recuperat 1,25. També hi ha la Unitat de Ciberintel·ligència, que anticipa amenaces analitzant l’ecosistema de la ciberdelinqüència.
De l’assistent de ciberseguretat a la Comissaria Virtual
L’Agència de Ciberseguretat de Catalunya ha posat en marxa un assistent amb intel·ligència artificial, accessible des del seu portal web i per WhatsApp, que ajuda a identificar possibles estafes virtuals i ofereix recomanacions i bones pràctiques. Els Mossos, per la seva banda, ultimen la Comissaria Virtual, una seu electrònica per denunciar ciberestafes en línia, prevista a partir del novembre de 2026.
El pla també preveu més coordinació entre l’Agència, els Mossos i altres actors clau com les entitats bancàries, les operadores de telefonia mòbil i les plataformes digitals.
Font: Generalitat de Catalunya.
(2)
