Hi haurà qui opini que les pessigolles són úniques en cada individu i que no totes les persones són igual de sensibles a aquesta sensació. Un nou estudi revela que aquesta sensació, incòmoda per a moltes persones, transcendeix les cultures i podria tenir una raó evolutiva.
Tothom sap què se sent quan et fan pessigolles, però fins ara no es comprenia per què algunes parts del cos eren més sensibles que d’altres. Un nou estudi revela que aquesta sensibilitat segueix un patró similar en totes les cultures i que està determinada per alguna cosa més que la susceptibilitat al tacte.
Per descobrir-ho, els experts responsables del treball, publicat a Nature Human Behaviour, van estudiar 448 adults joves d’entre 18 i 30 anys procedents de diferents entorns culturals xinesos, neerlandesos i grecs.
Els experts van investigar si aquestes sensacions presentaven un patró corporal propi i distintiu
Els participants van explicar les seves experiències amb les pessigolles i van assenyalar les parts del seu cos on eren més vulnerables. També van indicar el grau de sensibilitat al tacte, el dolor i el plaer, fet que va permetre als experts investigar si aquestes sensacions presentaven un patró corporal propi i distintiu.
Similituds sorprenents
Els resultats van mostrar semblances entre els tres grups i gairebé tots els participants van sentir pessigolles almenys una vegada. Les regions del cos que es van identificar com a més «vulnerables» van ser el coll, les aixelles, l’abdomen i les plantes dels peus, amb independència de la cultura i la personalitat de cada individu.
A més, quan les pessigolles les feia una parella íntima, el patró era similar, però també incloïa l’engonal i la part interna de les cuixes.
Gairebé tots els participants van sentir pessigolles almenys una vegada
«No només ens va sorprendre que aquestes zones fossin sensibles a les pessigolles, sinó també la força amb què aquest patró corporal es generalitzava entre les diferents cultures i individus», explica la líder de l’estudi i investigadora de la Universitat de Radboud, Konstantina Kilteni. «Això suggereix que podria existir una mena de “mapa” de les pessigolles», puntualitza.
Patró corporal únic
Els experts van comparar aquests patrons amb els de la sensibilitat tàctil, el dolor, el plaer i altres sensacions corporals, i van revelar que, tot i que hi va haver un cert solapament, les pessigolles tenen un recorregut corporal diferent que es pot distingir d’altres experiències sensorials.
Un estudi relaciona els diferents tipus de riure i els estats emocionals
Unizar
Així mateix, van assenyalar que aquests resultats els van ajudar a posar a prova diverses hipòtesis prèvies, fet que els va permetre determinar que la sensibilitat a les pessigolles sorgeix d’una combinació de factors sensorials, fisiològics i socials.
Un tret evolutiu?
Aquestes similituds no es limiten només a les fronteres culturals, ja que alguns dels patrons observats en humans també es troben en els grans simis. Els primats utilitzen les mans (o la boca) per fer pessigolles en moltes de les zones similars a les dels humans, mentre que les seves «víctimes» responen amb sons semblants al riure.
Els primats utilitzen les seves mans (o la boca) per fer pessigolles
Els experts creuen que té alguna funció social, perquè tendeixen a produir-se entre individus amb vincles forts. En els bonobos, per exemple, les parelles amb vincles sòlids, com les mares i les seves cries, es fan pessigolles entre elles amb més freqüència que les parelles amb vincles febles. Aquests paral·lelismes plantegen la possibilitat que la sensibilitat a les pessigolles no sigui simplement una característica exclusiva dels éssers humans.
Font: SINC
(1)
