L’OMS alerta de possibles nous casos d’hantavirus mentre Espanya reforça la vigilància
Les autoritats sanitàries espanyoles mantenen activada la vigilància epidemiològica davant l’aparició de casos vinculats al brot internacional d’hantavirus detectat al creuer MV Hondius, un episodi que ha posat en alerta diversos països i organismes internacionals. Tot i que el risc per a la població general continua considerant-se baix, la situació ha reobert el debat sobre la capacitat de resposta global davant virus emergents.
El Ministeri de Sanitat ha confirmat aquesta setmana el primer cas positiu d’hantavirus a Espanya relacionat amb el brot del creuer, mentre altres persones sota observació han donat negatiu. El pacient presenta símptomes lleus i es troba estable sota aïllament i control mèdic.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha informat que, fins ara, el brot internacional associat al vaixell ha deixat almenys set casos confirmats i tres morts repartits entre diversos països. Els contagis s’han relacionat amb la variant Andes del virus, una de les poques soques conegudes capaces de transmetre’s entre persones en circumstàncies molt concretes i de contacte estret.
Segons l’OMS, el virus probablement es va introduir al creuer després que un passatger hagués estat exposat a rosegadors infectats a Sud-amèrica abans d’embarcar. Posteriorment, alguns contagis s’haurien produït per transmissió interpersonal limitada.
Espanya coordina actualment, juntament amb la Unió Europea i l’OMS, un dispositiu internacional de seguiment i repatriació de passatgers procedents del creuer. Més de vint països participen en les tasques de rastreig epidemiològic i control sanitari.
Quina és la situació mundial?
Les infeccions per hantavirus són poc freqüents en comparació amb altres malalties víriques, però continuen provocant centenars de casos cada any, especialment a Amèrica, Europa i Àsia. L’OMS calcula que durant el 2025 es van registrar 229 casos i 59 morts a la regió de les Amèriques, amb una taxa de mortalitat superior al 25 %.
A Europa, el Centre Europeu per a la Prevenció i el Control de Malalties (ECDC) va comptabilitzar 1.885 infeccions durant el 2023, principalment relacionades amb formes menys greus del virus presents al continent.
Als Estats Units, els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) indiquen que des de l’inici de la vigilància epidemiològica el 1993 s’han notificat prop de 900 casos confirmats d’hantavirus.
A l’Àsia oriental, especialment a la Xina i Corea del Sud, el virus continua provocant milers de casos anuals de febre hemorràgica amb síndrome renal, tot i que la incidència s’ha reduït en les darreres dècades gràcies a les campanyes de control sanitari i vacunació.
Què és exactament l’hantavirus?
L’hantavirus és una zoonosi transmesa principalment per rosegadors infectats. El contagi habitual es produeix per inhalació de partícules provinents d’orina, saliva o excrements d’aquests animals. Els símptomes inicials solen assemblar-se als d’una grip: febre, cansament, dolors musculars i malestar general. En els casos greus, especialment amb la variant Andes, la malaltia pot derivar en una síndrome pulmonar severa amb dificultats respiratòries.
Els experts insisteixen que no es tracta d’un escenari comparable al de la covid-19. Tant l’OMS com els organismes europeus consideren que el risc de transmissió massiva és baix i que els protocols activats actualment són suficients per contenir el brot detectat.
(10)