Les lletres de les cançons populars als EUA s’han tornat més simples, més negatives i contenen més paraules relacionades amb l’estrès en els últims 50 anys, segons una anàlisi publicada en la revista Scientific Reports. L’estudi, liderat per Markus Foramitti, de la Universitat de Viena, va analitzar les lletres de les 100 cançons en anglès més populars als Estats Units cada setmana entre 1973 i 2023 (un total de 20186 temes) de la llista Billboard Hot 100.
Els investigadors assenyalen que aquesta tendència a la negativitat ha coincidit amb l’augment de les taxes de depressió i ansietat en la població, així com amb més negativitat observada en els mitjans de comunicació i en la ficció, segons recerques anteriors.
L’estudi va analitzar les lletres de les 100 cançons en anglès més populars als Estats Units cada setmana entre 1973 i 2023 de la llista Billboard Hot 100
“L’art ha estat vist durant molt de temps com un reflex dels estats emocionals i psicològics de la societat… Aquest discurs filosòfic s’ha estès recentment a la recerca empírica, modificant la perspectiva de com canvia l’art amb el temps a si els canvis artístics específics reflecteixen fenòmens socials més amplis”, indiquen els autors.
“El nostre enfocament emfatitza el consum de lletres de música, com els oients s’involucren emocionalment amb els temes lírics durant temps d’agitació social, en lloc de la producció de lletres per part dels artistes”, afegeixen. “Aquesta distinció és essencial, ja que els patrons de consum poden revelar necessitats més àmplies de l’audiència i respostes emocionals a les crisis”.
La música com a fuita
El treball revela una dinàmica complexa en avaluar els factors que influeixen en les preferències dels oients. Els autors van detectar que grans esdeveniments estressants –com els atacs de l’11 de setembre de 2001 o l’inici de la pandèmia de COVID-19– es van associar amb un canvi inesperat en les lletres, que es van tornar més complexes i positives. Els autors suggereixen que aquest fenomen podria haver-se d’al fet que la música més positiva s’utilitza com una forma de escapismo durant moments de gran tensió.
Els autors van detectar que grans esdeveniments estressants es van associar amb un canvi inesperat en les lletres, que es van tornar més complexes i positives
Patrícia L. Sabbatella, professora titular i investigadora adscrita a l’Institut de Recerca i Innovació en Ciències Biomèdiques (INiBICA), destaca per al Science Mitjana Center (SMC) Espanya la rellevància de l’estudi: “L’anàlisi del tipus de música consumida per la població pot ser pres com un indicador empíric per a analitzar els estats d’ànim col·lectius o els valors socials en una època determinada”.
Sabbatella subratlla que l’anàlisi temporal i l’amplitud del conjunt de dades de l’estudi (més de 20000 lletres analitzades mitjançant processament del llenguatge natural o PLN) “proporciona una visió consistent i de llarg termini” sobre les tendències. “Els resultats recolzen la tesi que la música exerceix una funció dual en la gestió col·lectiva de l’estat d’ànim, actuant tant en la gestió com en la regulació emocional, un rol dependent del context social i de la intensitat de les emocions col·lectives predominants”, afirma.
El potencial clínic i l’home-massa
Aquesta conclusió és reforçada per María García Rodríguez, musicoterapeuta, docent i investigadora en la Universitat Internacional de La Rioja (UNIR). Per a ella, l’atenuació de la negativitat en moments de crisi social “recolza la idea que la música funciona com una eina espontània d’autoregulació emocional”.
“Quan l’entorn és emocionalment aclaparador, sembla que el públic busca lletres menys negatives, aspecte coherent amb recerques que assenyalen que la música s’utilitza per a ajustar estats afectius en funció del context”, afirma García Rodríguez al SMC. L’experta afegeix que aquest patró és rellevant des de la perspectiva clínica, perquè suggereix que la selecció musical pot emprar-se de manera estratègica.
Quan l’entorn és emocionalment aclaparador, sembla que el públic busca lletres menys negatives
Per part seva, José Francisco Ortega Castejón, professor titular de Música en la Universitat de Múrcia, assenyala al SMC que aquest fenomen pot tenir paral·lelismes històrics amb la literatura, com la influència dels escriptors romàntics i, pensant en el fenomen actual, en el “concepte d’home-massa que va encunyar Ortega”. El professor conclou: “Està comprovat que un tria la música que vol escoltar en funció del seu estat d’ànim: si et sents trist, et decantes per una música que aprofundeixi en el teu dolor; si el cos et demana festa, cerques una mica més movidito i animat. I això, manejat sàviament, pot utilitzar-se com a teràpia”.
La paradoxa de la música trista i les limitacions
José Fernando Fernández Company, professor de musicoteràpia en la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), coincideix en declaracions al SMC que els resultats són coherents amb models empírics i neuropsicològics, i que la música pot “compensar la càrrega emocional de l’entorn”. No obstant això, recorda que existeix la paradoxa del plaer en la música trista, que podria explicar per què les persones poden sentir-se atretes per música negativa sense que això impliqui un malestar real.
Hi ha limitacions importants en l’estudi, com que només analitza les lletres i no la melodia
Malgrat la consistència del resultat central, García Rodríguez adverteix de limitacions importants en l’estudi: només analitza les lletres, deixant fos elements com la melodia, l’harmonia o el ritme; els estímuls musicals representen només el mainstream estatunidenc; i es tracta de dades correlacionals, que no permeten establir causalitat directa entre canvis socials i musicals.
Font: SINC
(2)