Un assaig als EUA confirma que l’educació Montessori millora l’aprenentatge infantil i redueix costos a l’escola pública

El mètode Montessori va néixer en 1907 de la mà de la metgessa i pedagoga María Montessori, qui va crear la seva primera Casa dei Bambini en els barris obrers de Roma, amb la idea d’oferir oportunitats a la infància més vulnerable. Un segle més tard, el seu mètode s’ha tornat famós a tot el món, encara que en molts països s’associa sovint amb escoles privades i elitistes.
El mètode Montessori va néixer en 1907 de la mà de la metgessa i pedagoga María Montessori, qui va crear la seva primera Casa dei Bambini en els barris obrers de Roma
Un nou treball defensa, no obstant això, la utilitat que tindria retornar la pedagogia Montessori als seus orígens humils. Als Estats Units, on avui més de 600 escoles públiques apliquen aquest model, la primera recerca nacional aleatoritzada sobre programes públics d’educació Montessori ha revelat que aquest enfocament pedagògic millora els resultats acadèmics i socioemocionals dels nens i, al mateix temps, redueix els costos educatius de manera significativa.
L’estudi, publicat aquesta setmana en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), aporta evidències que, més d’un segle després, aquests principis pedagògics continuen sent una eina tan eficaç com equitativa per a l’aprenentatge i el desenvolupament infantil.
12 000 euros menys per nen
El treball va analitzar a 588 nens i nenes d’entre tres i sis anys en 24 escoles públiques estatunidenques. En finalitzar el període preescolar, els qui van assistir a aules Montessori van mostrar millor lectura, memòria, funció executiva i comprensió social, amb rendiments que a més es mantenien en el temps, a diferència dels programes preescolars convencionals, on solen diluir-se.
En finalitzar el període preescolar, els qui van assistir a aules Montessori van mostrar millor lectura, memòria, funció executiva i comprensió social
Els autors estimen un estalvi d’uns 13 000 dòlars per alumne (uns 12 000 euros) durant els tres anys d’escolarització, a causa d’estructures de classe més eficients i a l’aprenentatge cooperatiu entre diferents edats.
“Aquests resultats confirmen el que María Montessori defensava fa més d’un segle: quan confiem en la curiositat i l’autonomia dels nens, floreixen”, afirma Angeline Lillard, professora de Psicologia en la Universitat de Virgínia i autora principal de l’estudi.
Més enllà del mite elitista
Com en altres països del primer món, a Espanya l’enfocament Montessori s’associa sovint amb escoles privades, però pot aplicar-se també en contextos públics i rurals, segons explica a SINC Aida Macià, guia Montessori i doctora per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya.
“Cada vegada més escoles públiques incorporen principis Montessori: projectes, racons, autonomia, aprenentatge entre iguals”, explica Macià. “No és un model exclusiu, sinó adaptable”.
A més, subratlla que l’eficiència econòmica descrita en l’estudi també es reflecteix a l’aula: “Els materials són naturals i duradors, en les meves classes molts tenen més de trenta anys d’ús”, indica. “No hi ha llibres de text ni fitxes, i els propis nens s’ensenyen entre si, la qual cosa optimitza els recursos humans”.
Cada vegada més escoles públiques incorporen principis Montessori: projectes, racons, autonomia, aprenentatge entre iguals (Aida Macià, Universidat Central de Catalunya)
Aquestes peculiaritats de les escoles Montessori han rebut en els últims anys una nova oportunitat a les escoles rurals, que afectades per la baixa natalitat es veuen obligades a ficar dins de la mateixa classe a nens de diferents edats, que en condicions normals serien situats en diferents cursos acadèmics.
Laura Domingo Peñafiel, professora investigadora i directora de la Càtedra del Món Rural (UVic-UCC) i autora de diversos estudis amb Macià, destaca el valor d’aquest aprenentatge multiedat: “Quan els majors ajuden als petits, es reforcen la cooperació i l’autoestima”, apunta. “És una dinàmica molt semblant a la de les escoles rurals, on aprendre junts és una oportunitat, no un problema”.
Cada vegada més implantat
Cada vegada més centres d’educació infantil (públics, concertats o privats) han anat sumant a la seva oferta diverses característiques del mètode Montessori, la qual cosa per a l’educadora social Judit Merayo, l’expansió del model Montessori a Espanya “respon a una necessitat de tornar a posar el focus en el desenvolupament integral del nen”.
“A diferència d’un enfocament rígid, Montessori respecta els ritmes individuals i fomenta l’autonomia des de les primeres etapes”, explica Merayo. “El major benefici és la construcció d’una autoestima sana: el nen aprèn pel plaer de descobrir, no per a rebre una recompensa i això és un factor de protecció molt potent per a la seva salut mental futura.”
Encara que a Espanya la seva implantació a l’escola pública encara és limitada, s’observa un interès creixent entre famílies i docents
Merayo subratlla també el seu potencial inclusiu: “En una aula Montessori ben implementada, les diferències no són un obstacle, sinó part de la riquesa del grup. Es treballa la col·laboració, no la competició, i cada nen troba el seu lloc i se sent valuós.”
Encara que a Espanya la seva implantació a l’escola pública encara és limitada, aquesta experta observa un interès creixent entre famílies i docents. “El principal repte està en la formació del professorat i a adaptar els espais, però l’impuls ja està en marxa”, conclou.
Font: SINC
(7)
