Un estudi impulsat des del Trueta reflecteix l’efectivitat de la distracció audiovisual i musical per reduir l’ansietat postoperatòria

Els resultats han mostrat la capacitat de les imatges i la música per disminuir gairebé a la meitat l’ansietat de les persones ateses al cap de set hores de la cirurgia

També s’ha registrat una menor necessitat de rescats d’analgèsia per part del grup que va disposar d’aquesta distracció, en especial al cap de tres hores després de la intervenció

L’estudi, que ha comptat amb la col·laboració de la plataforma Filmin, ha permès donar una atenció més personalitzada i avançar en el compromís del Trueta amb les iniciatives d’atenció centrada en la persona

Un estudi realitzat a l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta ha permès mesurar l’efectivitat de la distracció audiovisual i musical a l’hora de reduir l’ansietat en persones postoperades. Aquesta disminució ja era apreciable a les tres hores després de l’operació quirúrgica, moment en el qual també s’ha reflectit una menor necessitat de reforçar l’analgèsia per al dolor. L’estudi, que ha comptat amb la col·laboració de Filmin mitjançant la cessió gratuïta de 10 llicències per accedir a la plataforma, també s’ha revelat com una eina per oferir una atenció més personalitzada, en consonància amb el compromís del Trueta d’avançar pel que fa a iniciatives d’atenció centrada en la persona.

 La Comissió de Recuperació Intensificada en Cirurgia General del Trueta ha donat suport al desenvolupament d’un assaig clínic que s’ha dut a terme a les unitats de Reanimació Postquirúrgica (REA) i Postanestèsica (URPA) entre l’abril de 2024 i el maig de 2025. Durant aquest període s’ha pogut avaluar el nivell d’ansietat de 107 persones operades de cirurgies colorectals, toràciques i hepatocreatobiliars, distribuïdes en dos grups: l’experimental (49), al qual se li aplicava la distracció audiovisual, i el de control (58), amb el qual es realitzava el postoperatori habitual. La comparació de les dades obtingudes en cada un dels grups és el que ha permès mesurar l’efectivitat de la distracció audiovisual i musical respecte al nivell d’ansietat. 

“Mitjançant l’estudi hem pogut observar com la distracció audiovisual i musical són intervencions accessibles, econòmiques i sense efectes adversos que contribueixen al benestar emocional de la persona atesa”, destaca Laura Cano, infermera del Trueta i promotora principal del projecte, juntament amb la també professional d’infermeria del centre Meritxell Comas. 

A l’hora de registrar les dades, es van definir tres períodes postoperatoris. En el primer (basal) no s’aplicava distracció i els dos grups partien d’un valor similar d’ansietat segons l’escala STAI, obtingut a partir d’un qüestionari completat per les persones ateses una vegada ja havien estat ingressades a l’Àrea Postquirúrgica o Postanestèsica. La distracció, en el grup experimental, s’aplicava al cap de tres i set hores de la intervenció quirúrgica, amb la posada al seu abast d’una tauleta amb accés a l’ampli catàleg de pel·lícules, sèries i documentals de la plataforma Filmin, o bé donant-los l’opció d’escoltar música. Posteriorment, es feia completar a les persones ateses un qüestionari específic amb diferents variables per apreciar l’efectivitat de la distracció audiovisual i la música a l’hora de rebaixar l’ansietat postoperatòria.

L’anàlisi de les dades obtingudes ha conclòs que l’ús de música o dels continguts audiovisuals havia reduït gairebé a la meitat (48%) el nivell d’ansietat de les persones ateses al cap de set hores de la cirurgia (de 15,9 punts registrats a l’STAI basal a 8,24), mentre que els que no van rebre aquesta distracció van experimentar una reducció menor, d’aproximadament, un 22% (de 18,0 punts de l’STAI basal a 14,1).

Aquesta disparitat entre els grups ja era apreciable al cap de tres hores de la cirurgia, amb una diferència estadísticament significativa de 2,3 punts entre l’experimental (10,6) i el de control (12,9). “En aquesta franja, els pacients amb música o audiovisuals ja van registrar un 18% menys d’ansietat en comparació amb els que no en tenien”, destaca Laura Cano.

Menys rescats d’analgèsia

L’assaig clínic també va permetre avaluar la relació entre l’ansietat i el dolor percebut a partir de la necessitat de rescats d’analgèsia. En aquest sentit, les dades van reflectir com les persones del grup de control van requerir de mitjana més rescats respecte al grup experimental. Aquest fet també va ser especialment significatiu en el tram de les tres hores postintervenció, amb registres que van mostrar com més d’un 40% dels pacients del grup de control van requerir algun rescat, mentre que en el grup experimental la mitjana es va situar al voltant del 25% per als pacients que havien disposat de distracció audiovisual i d’un 30%, per als de distracció musical.

“Els resultats generals mostren la relació entre distracció, ansietat i dolor percebut”, conclou Meritxell Comas, a la vegada que posa en valor com aquest tipus d’estudis poden tenir un gran impacte en la recuperació postoperatòria: “Reduir l’ansietat a partir de petites accions, com la distracció audiovisual o musical, també facilita la col·laboració entre professionals i persones ateses durant el postoperatori.” 

(8)