La probabilitat de patir bronquitis crònica, depressió i ansietat és entre tres i cinc vegades superior en les persones que sofreixen pobresa energètica que en aquelles sense problemes amb el subministrament elèctric, segons un estudi realitzat a Barcelona.
Els habitants de la ciutat de Barcelona que sofreixen pobresa energètica presenten una pitjor salut que aquells que poden garantir-se els subministraments domèstics d’energia. És la principal conclusió de l’estudi que investigadors del Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau, l’Associació Benestar i Desenvolupament, la Agència de Salut Pública de Barcelona, CIBERESP i altres institucions publiquen en la revista Gaseta Sanitària.
Es tracta de la primera recerca que analitza l’associació entre la intensitat de la pobresa energètica i la salut al Sud d’Europa. Per a realitzar-la s’han comparat les dades de 1799 dones i 671 homes que formen part d’un programa de l’Ajuntament de Barcelona contra la pobresa energètica (anomenat Energia, la justa) amb els de 1393 dones i 1215 homes sense problemes energètics de l’Enquesta de Salut Pública de Barcelona en 2016.
La probabilitat de tenir bronquitis crònica és 4,94 vegades superior en dones i 5,43 més en homes que sofreixen pobresa energètica que en aquelles persones sense aquest problema, i respecte a la depressió i l’ansietat, entre 3 i 4 vegades més.
L’estudi ha analitzat diversos paràmetres de salut física i mental: percepció personal de mala salut, asma, bronquitis crònica, depressió i ansietat. En tots ells, els participants en el programa contra la pobresa energètica han reportat un pitjor estat de salut. Les dones presenten una major prevalença de tots els paràmetres de salut en totes dues poblacions.
La probabilitat d’experimentar una pitjor salut és bastant superior entre els ciutadans que pateixen pobresa energètica, sobretot quant a la bronquitis crònica, la depressió i l’ansietat.
En concret, la probabilitat de tenir bronquitis crònica és 4,94 vegades superior, en el cas de les dones, i 5,43 vegades major entre els homes que sofreixen pobresa energètica que entre aquells ciutadans que no s’enfronten a aquest problema. I en el cas de la depressió i l’ansietat, la probabilitat entre la població amb pobresa energètica és 3,23 vegades superior entre les dones i 4 vegades superior en el cas dels homes.
L’estudi també mostra una associació entre la intensitat de la pobresa energètica i l’estat de salut dins del col·lectiu d’Energia, la justa. A excepció de la bronquitis crònica en homes, va haver-hi diferències significatives en tots els indicadors, de manera que, a major pobresa energètica, pitjor salut. La depressió i l’ansietat en les dones i l’asma en els homes van ser estadísticament significatives en tots els nivells d’intensitat de pobresa energètica.
Diferències no sols energètiques
Les diferències entre la mostra del programa contra la pobresa energètica del consistori barceloní i la població general de Barcelona ja es manifesten en els paràmetres demogràfics, socioeconòmics i de característiques de la llar.
Per exemple, el nombre de persones nascudes fora de la Unió Europea es va acostar a la meitat en la mostra d’Energia, la justa (dones, 49,0%; homes, 42,2%), però va ser molt de menor a Barcelona (dones, 17,5%; homes, 15,6%). I les mares solteres en aquest col·lectiu van duplicar a les de l’enquesta de Barcelona (21,3% versus 10,4%, respectivament).
Tant el nivell educatiu com la posició socioeconòmica van ser més baixos en els ciutadans del programa contra la pobresa energètica, i la majoria dels seus participants eren inquilins (dones, 76,8%; homes 72,7%), mentre que la majoria de la mostra de població de la ciutat comtal eren propietaris (dones, 66,2%; homes 63,4%).
La població vulnerable afectada per la pobresa energètica és desproporcionadament elevada en dones, immigrants, persones amb baixos nivells d’educació, aturats i inquilins en una ciutat del sud d’Europa com és Barcelona
Una alta proporció de participants del programa contra la pobresa energètica van informar que no podien permetre’s mantenir la temperatura adequada en la llar els mesos de fred (dones, 78,0%; homes, 74,8%) i una alta proporció d’ells tenia endarreriments en les factures dels serveis públics (dones, 68,3%; homes, 68,1%).
“Aquest estudi mostra que la població vulnerable afectada per la pobresa energètica és desproporcionadament elevada en dones, immigrants, persones amb baixos nivells d’educació, aturats i inquilins en una ciutat del sud d’Europa, com és Barcelona”, assenyalen els autors.
“Aquesta població va sofrir una prevalença impactantment major de mala salut autopercebuda, morbiditat respiratòria i mental en comparació amb la població sense pobresa energètica –afegeixen–. Així, les polítiques i els programes específics per a alleujar la pobresa energètica han de coexistir amb polítiques estructurals més àmplies destinades a millorar les condicions de vida, treball i habitatge. Totes dues estratègies combinades reduirien els efectes sobre la salut i les desigualtats en salut en poblacions afectades per múltiples privacions socials”.
A més, davant l’actual pandèmia, els mateixos autors adverteixen: “L’anterior crisi econòmica va agreujar la pobresa energètica a Espanya, i a la llum de l’actual crisi econòmica desencadenada per la covid-19 s’espera que el problema de la pobresa energètica s’agreugi amb conseqüències adverses greus per a la salut”.
Font: SINC
(48)
