Lloguer de places de pàrking, trasters i garatges tancats

Home MAGAZINE SALUT “Els metges de família volem sobreviure a la segona ona. No sé què farem si caiem”
“Els metges de família volem sobreviure a la segona ona. No sé què farem si caiem”
0

“Els metges de família volem sobreviure a la segona ona. No sé què farem si caiem”

Al començament de la pandèmia, els professionals sanitaris van treballar de manera intuïtiva. Encara que ara ja disposen de PCR i serologia en atenció primària, queden moltes lliçons per aprendre. L’especialista en Medicina Familiar i Comunitària del Departament de la Fe a València subratlla que és necessari transformar la primera línia assistencial del país, no sols per a aquesta crisi.

Durant el primer Congrés Nacional COVID-19, Inmaculada Cervera, especialista en Medicina Familiar i Comunitària del Departament de Salut de la Fe de la Conselleria de Sanitat Universal i Salut Pública (Comunitat Valenciana) i coordinadora de Gestió Sanitària i Qualitat Assistencial de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària (SEMERGEN), va parlar de les oportunitats de millora per a l’atenció primària.

“La pandèmia ha arribat de forma tan greu a Espanya perquè va haver-hi retallades prèvies en atenció primària i no en hospitals”

Cervera va destacar que, abans de la pandèmia, el sistema ja s’enfrontava a una població cada vegada més envellida, a la falta de finançament, a l’escassetat de pediatres i metges o a l’envelliment progressiu dels professionals sanitaris.

Per a millorar l’atenció primària per a aquesta crisi sanitària i aconseguir una transformació del sistema sanitari a mitjà termini, l’especialista planteja propostes en tres nivells de gestió sanitària: estatal i autonòmic, en el departament sanitari i centre de salut, i en la consulta i els professionals sanitaris.

Entre els assoliments, la coordinadora destaca l’assistència mèdica a distància perquè agilita l’atenció als pacients. A part d’això, demana atorgar més independència als ambulatoris i facilitar la comunicació entre hospitals i centres de salut.

L’atenció primària abans de l’estat d’alarma arrossegava problemes de la falta de metges i pediatres i de finançament. Aquesta era la base que hi havia abans de la pandèmia?

Els recursos eren molt ajustats, estàvem realitzant l’activitat amb molt d’esforç, però amb normalitat. Els crònics estaven ben controlats en general, l’atenció primària era accessible i hi havia llistes d’espera amb demores… Però s’estava aconseguint una qualitat assistencial a base d’un esforç i renúncia a altres coses, com ajustar els temps d’estudi, de formació i de recerca. Tota l’activitat que fèiem era assistencial. Els pacients són el primer, però l’atenció comunitària, d’educació a la població, estava ja tocada.

Com ha afectat la covid-19 al sistema?

La pandèmia ha arribat de forma tan greu a Espanya perquè va haver-hi retallades prèvies en atenció primària i no en hospitals, on el pressupost sanitari ha anat augmentant al llarg dels anys. És veritat que en 2011, 2012 i 2013 les retallades van ser supèrflues, però es va millorar la qualitat assistencial. Durant la crisi tots vam estar ajustant.

Com de determinant ha estat la falta de recursos?

Crec que es deu també, en part, a una gestió erràtica. El protocol del Ministeri de Sanitat ens impedia fer una PCR a la fi de febrer a pacients amb símptomes de coronavirus si no havien viatjat a la Xina o Itàlia. Hi ha països amb menys recursos sanitaris que han sabut gestionar la crisi millor que Espanya. El que fa que hi hagi una gestió diferencial és com es gestionen aquests recursos limitats perquè es pugui donar més qualitat assistencial i millorar la salut de la població. No veig una relació causa-efecte entre els recursos escassos amb el que vivim, és a dir, falta de qualitat assistencial, de previsió i de protocols. Això és gestió clínica.

Per a construir una millor atenció primària, és necessari l’esquema de la doble agenda i triple meta. Què és exactament?

“El poder d’accés a l’agenda ens ha donat als mèdics capacitat per a destriar els casos més greus”

La doble agenda vol dir que, davant una crisi, la tendència és intentar arreglar el problema com es pugui, tenint Equips de Protecció Personal (EPI) i PCR, atesos els pacients amb seguretat, fent circuits nets, etc. Però això ha posat de manifest els problemes que teníem en atenció primària: la bretxa digital, la falta de recursos, la falta d’eficiència d’alguns processos, el dèficit de metges, entre altres. A més, en lloc d’educar a la població perquè sigui gestora de la seva pròpia malaltia, s’ha fet més dependent. La doble agenda seria treballar en la crisi actual i solucionar-la, però sense perdre de vista el canvi d’estructura i estratègies per a millorar aquest nivell assistencial.

I com es podria millorar?

Plantejo línies d’actuació en diferents nivells assistencials: macrogestió, d’autoritats estatals i autonòmiques; mesogestión, de l’àrea o departament sanitari i centre de salut; i microgestió, de la pròpia consulta i dels professionals sanitaris.

La triple meta, d’altra banda, és molt senzilla: els recursos són limitats, però es fan coses per a millorar la salut pública global, tenir un impacte en la societat i convertir-se en una activitat de qualitat. Seria més pròxim a la medicina comunitària, la salut pública i l’educació poblacional, que tingui un impacte en la societat i que sigui assumible a nivell econòmic.

Per a vostè, l’experiència de la cita telefònica és positiva perquè permet el garbellat de pacients que necessiten assistència en el centre de salut. Però per a uns altres això retarda l’exploració al pacient i fa que arribi a urgències més deteriorat. Quina experiència pesa més?

Hi ha companys que practiquen una medicina rural, i el contacte aquí ha de ser més estret. En el meu cas, que atenc en una ciutat, fins ara l’accés a l’atenció primària ha estat immediat: demanaven cita i entraven per la porta en el mateix dia, amb agendes que es prolongaven fins a les 30 visites sense cap mena de filtre. El tenir el poder de l’accés a l’agenda ens ha donat capacitat per a destriar el gravi de l’important a l’hora d’atendre els pacients.

“La medicina a distància es quedarà, la part afectiva la recuperarem quan hi hagi menys risc”

Crec que la situació anterior s’estava convertint en una medicina “d’ús i clínex”. Això feia que qüestions banals ens llevessin molt temps de consulta. No es podia fer res perquè no la controlava ningú. Era una atenció de mala qualitat que provocava que estiguéssim molt pendents de coses petites que ens impedia atendre bé als crònics, complexos, als domiciliaris, als pacients ocults que no vénen a l’ambulatori, etc. Ens quedava una part de la població sense atendre perquè l’abús de la demanda immediata estava ocupant les consultes.

Però el contacte amb el pacient, fins ara, era un senyal d’identitat de l’atenció primària, veritat?

És veritat que molts pacients majors i complexos ens veuen com un aliat en la malaltia. Coneixem tota la seva trajectòria i els seus antecedents. S’ha notat aquesta manca en la part de l’acompanyament, fins i tot afectiu. Però, quants brots hi ha hagut en centres de salut a l’agost? Cap. Mentre la gent es contagiava en els restaurants, discoteques i reunions familiars, hem aconseguit que no hi hagués rebrots en els centres de salut. Hem estat dels pocs que han actuat coneixent la gravetat, hem pres les mesures adequades per als majors i nosaltres, i hem aconseguit sobreviure als rebrots. Volem sobreviure a la segona ona perquè, si caiem nosaltres, no sé què farem.

Ens dóna molta desesperança quan sentim crítiques sobre que “els centres de salut estan tancats i la gent està fent cues al carrer”. La cua, primer, ha de fer-se amb distància de seguretat al carrer, on corre l’aire, perquè dins et pots contagiar. Una vegada que el pacient entra al centre, està el temps imprescindible perquè s’estan fent PCR, veient als respiratoris que estan malament, i fent serologies als infectats.

Dins del dolent de la pandèmia, sembla que hi ha hagut petits èxits, no és així?

Hem aconseguit que no hi hagi cúmuls en espera, que la gent entre amb suficient distància entre ells, i que passin el mínim temps possible en la sala d’espera. En el meu cas, utilitzo eines TIC que abans no usàvem. La gent ho agraeix, especialment els joves que treballen i que no poden venir al metge per a recollir un volant, una baixa o una analítica. Aquesta part de la medicina es quedarà. L’afectiva haurem de recuperar-la quan hi hagi menys risc.

El Fòrum d’Atenció Primària va advertir del col·lapse en moltes comunitats autònomes i va denotar la necessitat d’incrementar la plantilla i els equips específics per a realitzar PCR. Comparteix aquest comentari?

“Alguna cosa haurem fet malament per a perdre en dos mesos l’avantatge guanyat durant el confinament absolut”

No totes les comunitats autònomes tenen la mateixa incidència acumulada del virus. La segona quinzena d’agost a la Comunitat Valenciana va ser terrible perquè teníem a un terç de la plantilla de vacances. Alguna cosa haurem fet malament perquè l’avantatge guanyat en el confinament absolut l’hàgim perdut en dos mesos. La segona ona ens ha enxampat amb els professionals que van treballar fins a juny esgotats. Ja al juliol i agost comencem a agafar vacances que ens repartim sense substituts.

En què ha canviat la situació després de les vacances?

Hem descansat, però a la volta hem estat cobrint les vacances, les baixes i els pacients de coronavirus. Durant la primera ona de la pandèmia no és que no veiéssim a aquests pacients, però no podíem demanar-los PCR i no es feia estudi de contactes. Estàvem treballant de manera intuïtiva: amb símptomes, que no hi hagués signes de gravetat, fent acompanyament als pacients i si empitjoraven els manàvem a l’hospital. Tots els asimptomàtics, presintomáticos i contactes els estem controlant ara perquè tenim PCR i serologia en atenció primària.

Ara que sí que tenim aquestes eines de detecció i traçabilitat, és possible que es cometin a l’hivern els mateixos errors que al març?

Estem en mans dels mateixos que ens van dirigir al març. M’agradaria dir que no, però en l’obertura dels col·legis, per exemple, s’han fixat els protocols en l’última setmana i de portes per a dins, sense pensar en com estarà la situació epidemiològica de la seva zona. No és el mateix un cole en una zona d’incidència acumulada de 25 cada 100.000 que en un de 800. És una bogeria ficar a molts nens en un col·legi quan la incidència és molt alta.

“Si es manté la distància de seguretat i les màscares, crec que enguany no hi haurà problemes de grip”
 
No pot ser casualitat que siguem un dels països amb més incidència acumulada, més rebrots, més morts i més sanitaris afectats. Alguna cosa falla. S’han obert llocs d’oci sense control efectiu de seguretat; s’han enviat missatges contradictoris a la població i no hi ha hagut mesurades punitives als qui se salten el confinament i l’aïllament. El confinament no ha estat efectiu en vacances, la gent es volia anar a la platja sí o sí, fins i tot amb PCR positiva.
 
En quin més ha pogut errar el nostre país?

El control de fronteres terrestres i marítimes, que a Espanya no s’ha fet amb tota la cautela que es devia. El protocol no era més que una presa de temperatura i veure si tenien mala cara. Un cas d’aquestes persones pot contagiar a molts aquí. Tot això suma que el protocol enfront dels rebrots tampoc ha estat clar.
 
Els preocupa que empitjori la qualitat assistencial en la campanya de la grip d’enguany?

Crec que hi ha més temor en els pediatres, perquè alguns nens no porten màscara i la febre és un signe que alerta molt. Els majors estan molt confinats i porten màscara. Al març ja vaig veure que no vam tenir més patologies respiratòries i infeccioses a part de coronavirus. Crec que la gent es vacunarà de la grip més que altres anys i en països que ara estan a l’hivern, com l’Argentina i Austràlia, no han experimentat un augment de grip. És més, gairebé no hi ha hagut grip. És una malaltia de transmissió aèria, i si mantens la distància i la màscara, la grip no és una cosa que preocuparà molt. Crec que enguany no hi haurà problema.

Serà possible destriar entre pacients covid i pacients d’altres patologies respiratòries?

Mentre que no ens posin límit quant a fer PCR, per falta de reactius, per exemple, no. Ara mateix a qualsevol persona amb sospites de símptomes de coronavirus li fem la PCR, fins i tot a una diarrea estival. La prioritat és descartar que tingui símptomes de coronavirus.

Font: SINC

 

(50)

guiaderoses

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies