Ha passat un any des que es van fer públics els primers casos d’una estranya pneumònia que causava diferents graus de gravetat. Però només ara els metges estan començant a identificar els efectes secundaris en pulmons i benestar general en els pacients que es recuperen. Els símptomes de fatiga i dificultat per a respirar es mantenen fins i tot en els que van sofrir la malaltia més lleu.
Antonio Olave, de 63 anys, va estar tres setmanes ingressat a l’Hospital Universitari Infanta Sofía de San Sebastián de los Reyes, Madrid, a la fi d’octubre de 2020. El seu diagnòstic va ser pneumònia bilateral greu per covid-19 i insuficiència respiratòria severa, entre altres afeccions. El dia que li van donar l’alta havia perdut 12,5 quilos i seguia amb oxigen, però va pensar estar totalment curat. No va ser més que el principi d’un llarg procés de recuperació que encara avui continua.
“Em van portar en cadira de rodes a casa perquè em costava molt caminar. Per a pujar les escales a la planta de dalt de la meva casa havia de descansar a meitat del replà”, compte Olave a SINC. Malgrat haver sortit de l’hospital, Antonio sofria un gran cansament, li feien mal tots els músculs, tenia astènia i dificultats per a concentrar-se i memoritzar les coses, confessa.
“Als dos o tres mesos de l’alta, prop de la meitat dels pacients segueixen amb símptomes i el més freqüent és la sensació de falta d’aire”, assegura Signes-Costa, que ha liderat un estudi en hospitals espanyols
Aquests efectes poscovid, a més de la deshidratació, sobretot en palmes de mans i peus, van durar diversos dies després de l’alta; alguns, fins i tot setmanes, en particular l’astènia. “No em podia aixecar de la butaca”, diu. Però a poc a poc, els símptomes van anar remetent, excepte en el cas dels pulmons, que no li deixaven del tot inspirar profundament.
Com Antonio, uns 65 milions de persones dels 95 milions que s’han infectat de SARS-CoV-2 s’han curat a tot el món. No obstant això, encara se sap poc sobre la salut pulmonar i el benestar general dels supervivents, independentment del grau de gravetat de covid-19 que hagin sofert.
“Només ara estem començant a saber realment quines són les seqüeles de la covid-19. S’han observat problemes de salut persistents, en particular fatiga i dificultat per a respirar”, assenyala a SINC Liam Townsend, investigador en el departament de Malalties Infeccioses de l’Hospital St James’s a Dublín, Irlanda.
A més de la fatiga —el símptoma més comú— i de la dificultat per a respirar, els pacients recuperats també reporten dolors i molèsties musculars, així com falta de concentració i memòria. “Si bé molts pacients perden el sentit del gust i l’olfacte quan inicialment no es troben bé, això tendeix a recuperar-se amb el temps“, recalca Townsend, que ha liderat un estudi al seu país on han monitorat durant 75 dies després del diagnòstic el restabliment de 153 persones.
Aquests efectes secundaris es repeteixen en pacients a Espanya. “Als dos o tres mesos de l’alta, prop de la meitat dels pacients segueixen amb símptomes i el més freqüent és la dispnea, és a dir, la sensació de falta d’aire”, assegura a SINC Jaime Signes-Costa, cap del Servei de Pneumologia de l’Hospital Clínic Universitari de València que ha liderat un projecte per a veure què ocorria amb els pacients ingressats per pneumònia bilateral per SARS-CoV-2 en diversos hospitals espanyols.
L’estudi, que ha comptat amb el suport financer de l’Institut de Salut Carles III, mostra que moltes persones també es queixen de falta d’energia i cansament muscular. “Aquestes últimes malalties ens han sorprès perquè en les malalties respiratòries de causa viral els símptomes desapareixen a les poques setmanes”, compte Signes-Costa, també coordinador del Grup de Recerca en Malalties Respiratòries de l’Institut de Recerca Sanitària (INCLIVA).
Diferents malalts, mateixes seqüeles
En l’estudi irlandès, publicat en la revista Annals of the American Thoracic Society, es van realitzar proves d’esforç físic, com caminar durant sis minuts, als pacients que s’havien restablert. Més del 62% d’ells va sentir que no havia recuperat la salut per complet. Un altre 47% va dir tenir fatiga.
La mala salut, la fatiga i la dificultat per a respirar són seqüeles comunes, però no estan relacionades amb la gravetat inicial de la infecció
Però quines persones tendeixen a sofrir més aquestes seqüeles? “De moment no coneixem a priori quins pacients seguiran amb símptomes després de la desaparició del quadre agut i tampoc per què ocorre”, admet Signes-Costa. Però cada vegada més recerques apunten al fet que els efectes secundaris són comuns a tots els pacients, independentment de la gravetat de covid-19 que hagin patit.
“La hipòtesi amb la qual partíem, davant l’experiència d’anteriors epidèmies de virus respiratoris, és que com més sever era el quadre agut, més possibilitats d’aparèixer seqüeles a curt i mitjà termini hi havia”, destaca a SINC el pneumòleg espanyol. Però les seqüeles de la covid-19 no són més freqüents en pacients més greus.
Els estudis demostren que pot haver-hi pacients amb una afectació lleu que continuen presentant símptomes en els controls posteriors. Si bé encara no es coneix l’explicació, una possible raó és que el receptor del virus (ACE-2) es troba en molts òrgans diferents.
“Si bé és possible que els pacients no experimentin una malaltia greu durant la infecció inicial, l’efecte de l’impacte del virus en diversos sistemes podria provocar símptomes prolongats”, informa a SINC Liam Townsend, també en el departament de Medicina Clínica de l’Institut Trinity de Medicina Traslacional del Trinity College.
Aquesta és una de les principals conclusions del seu estudi: la mala salut, la fatiga i la dificultat per a respirar són seqüeles comunes, però no estan relacionades amb la gravetat inicial de la infecció.
“A més, els pacients poden perdre la seva condició física després de la infecció, ja que poden haver estat enllitats durant diversos dies o setmanes a casa, i això pot augmentar el temps de recuperació”, afirma Townsend.
Aquest fenomen s’observa en els pacients de la segona ona. “Hi ha persones que van tenir una infecció lleu i segueixen amb sensació de cansament i fatiga diverses setmanes després”, adverteix el científic espanyol.
Una lenta recuperació dels pulmons
A la fatiga i malestar general, s’uneixen els efectes en els pulmons. Les proves de capacitat pulmonar a Espanya van mostrar que el 58% dels pacients recuperats tenia alterat el test de difusió pulmonar i prop del 40% continuava presentant lesions en la radiografia de tòrax.
Els pulmons semblen restablir-se amb el temps, si bé encara falta per comprovar quines seran les seqüeles a més llarg termini, al cap de dotze mesos de l’alta
“Tots aquests pacients s’estan seguint i ja tenim dades al cap de sis mesos, en els quals sembla haver-hi una millora de totes les dades clíniques, radiogràfics i de capacitat pulmonar”, afegeix el pneumòleg espanyol.
Els pulmons semblen restablir-se amb el temps, o almenys els problemes observats en radiografies no persisteixen, si bé encara falta per comprovar quines seran les seqüeles a més llarg termini, així com el percentatge de pacients que el presentarà. “Aquesta informació la tindrem al cap de dotze mesos de l’alta hospitalària”, indica Signes-Costa, l’estudi de la qual mostra els efectes al mes, tres mesos, sis mesos i any de l’alta.
En aquest sentit, encara que pocs estudis havien analitzat fins ara l’estat dels pulmons dels pacients que han patit covid-19, les radiografies realitzades són reveladores. En l’estudi liderat per Liam Townsend, l’equip va observar una xifra molt baixa (el 4%) de radiografies de tòraxs anormals amb la detecció de fibrosi, és a dir d’infecció persistent o cicatrius significatives en els pulmons.
“Això resulta tranquil·litzador, ja que és poc probable que hi hagi un mal significatiu en els pulmons”, subratlla el científic irlandès. Les troballes dels autors suggereixen així que aquesta malaltia no causa una fibrosi important, segons les cicatrius pulmonars observades en les tomografies computades. Amb el temps, gran part de la inflamació i les cicatrius del teixit pulmonar semblen reparar-se.
Es pot prevenir l’impacte de la covid-19?
Un dels objectius de la comunitat científica és determinar quins pacients tenen més possibilitat de presentar seqüeles. Per a això, en el seguiment que es realitza a Espanya a les persones recuperades després de l’alta es fa una exploració clínica i una recopilació de dades en la història clínica (anamnesi), se sol·liciten, a més, proves respiratòries, tests d’esforç, radiografia i TAC de tòrax i analítica amb marcadors de fibrinogènesis i metabolòmica.
A més dels efectes físics, a Signes-Costa el preocupen els psicològics. “Poden ser molt incapacitants i estan poc explorats, per això hem posat en marxa un estudi per a analitzar l’ansietat, depressió i fòbia social en pacients que han tingut un ingrés per covid-19”
Però ara com ara, “desafortunadament, no hi ha manera de predir qui desenvoluparà símptomes persistents, ni és possible prevenir el seu desenvolupament”, assenyala Townsend, que insisteix en la necessitat de realitzar més estudis que analitzin les raons per les quals els pacients desenvolupen aquests símptomes prolongats. “Una vegada que entenguem això, serà possible tant tractar-los com prevenir-los”, afegeix.
A més dels efectes secundaris físics, a Signes-Costa el preocupen els psicològics. “Poden ser molt incapacitants i a més estan poc explorats, per això hem posat en marxa un estudi per a analitzar les alteracions psicològiques, com a ansietat, depressió, fòbia social, etc., que apareixen en pacients que han tingut un ingrés hospitalari per covid-19”, informa a SINC.
Per als pneumòlegs, com les que han tractat a Antonio, que fins a la setmana passada s’ha injectat heparina per a controlar els trombes dels seus pulmons, el seguiment del pacient és essencial, independentment de la gravetat de la infecció inicial. “Tindrà, a més, implicacions en el sistema sanitari, que sofrirà una major càrrega, perquè encara no és possible predir qui tindrà símptomes continus”, conclou Townsend. Font: SINC
(134)
