El 15 d’octubre es compleix el 80è aniversari de l’assassinat del president Lluís Companys i per tal de commemorar aquest fet s’organitzaran homenatges i diverses activitats per recordar la seva figura.
Homenatges
- 15 d’octubre: el president de la Generalitat, Quim Torra, presidirà l’acte solemne en record de Companys al Palau de la Generalitat en què, a més,
- es lliurarà a la família de Companys, juntament amb consellera de Justícia, Ester Capella, el document que acredita la nul·litat del consell de guerra sumaríssim que va condemnar a mort el president,
- la consellera de Justícia, Ester Capella, presentarà el llibre Lluís Companys i Jover: els discursos de Guerra. Publicació, impulsada i editada pel Memorial Democràtic que recull les intervencions públiques, orals i escrites, del president durant la Guerra Civil. També incorpora entrevistes fetes a mitjans de comunicació de l’època,
- es farà una lectura dramatitzada de les darreres cartes escrites pel president Lluís Companys.
- 16 d’octubre: Jornada commemorativa a Tornabous que inclou
- la presentació del llibre Lluís Companys i Jover: els discursos de Guerra,
- taula rodona sobre les figures de Lluís Companys i Carme Ballester, a càrrec del cap de Continguts del Memorial Democràtic, l’historiador Oriol Dueñas, i l’historiador Josep M. Figueres. La jornada es farà a l’Espai Lluís Companys, ubicat al Tarròs, poble del municipi de Tornabous.
- Darrer diumenge d’octubre: acte al Fossar de la Pedrera organitzat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Associació Promemòria als Immolats per la Llibertat Catalunya, amb una ofrena floral a la tomba del president.
Accions de record a Companys
- Exposició 1936. Els primers exilis de la Guerra Civil: la mostra, que es pot visitar al Memorial Democràtic fins a l’1 de febrer de 2021, presenta els exilis que es van produir durant els primers mesos de guerra, un èxode important i poc conegut.
- Instal·lació el dia 15 d’una peça ‘Stolperstein’ dedicada a l’expresident a la plaça Sant Jaume de Barcelona.
El president va ser extradit il·legalment des de França el 1940, amb la col·laboració de l’Alemanya nazi. Després d’humiliacions, tortures i una farsa de judici, el règim franquista executà a qui havia considerat un dels seus màxims enemics.
La persona de Lluís Companys reunia tot allò que era considerat anatema per la dictadura: republicà, federalista, catalanista i, en bona mesura, també obrerista.
(81)
