L’ictus és el conjunt de manifestacions agudes d’un grup de malalties que es caracteritzen per causar una alteració de la circulació de la sang al cervell.
Aquesta alteració consisteix en el taponament o el trencament d’una artèria, que fa que no arribi sang a una part del cervell i que, per tant, les cèl·lules cerebrals morin. Ictus és el nom científic del que es coneix amb diferents noms: feridura, apoplexia, vessament cerebral, embòlia cerebral, trombosi i alguns altres.
Els ictus poden produir diferents graus de discapacitat que necessitin rehabilitació. Si l’afectació dura menys de 24 hores, parlem d’un ictus transitori. La majoria es resolen completament en menys d’una hora.
L’ictus és la primera causa de discapacitat, la primera causa de mort en les dones i una de les deu causes més freqüents de mortalitat en la infància. Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), es calcula que l’any 2012 va causar la mort de 6,7 milions de persones. A Catalunya provoca més de 13.000 ingressos hospitalaris l’any, fet que significa que es produeix un ictus cada 40 minuts.
Catalunya disposa d’un codi d’emergència implantat a tot el territori per al tractament d’aquesta malaltia: el Codi ictus. Aquest codi organitza l’atenció a partir de la xarxa d’hospitals comarcals, de 14 hospitals de referència i del Sistema d’Emergències Mèdiques, i agilitza el temps que passa entre l’inici de l’ictus i el tractament, que l’han de fer equips molt especialitzats i comporta un benefici per la possibilitat de recuperació dels pacients.
(26)
