Un equip internacional d’investigadors liderat per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont ha trobat en el jaciment de l’Abocador de Ca Mata, a Catalunya, el primer esquelet fòssil d’un esquirol volador, d’11,6 milions d’anys d’antiguitat. Les restes confirmen que l’espècie era de gran grandària (de fins a 1,6 quilos), similar a la majoria d’espècies d’esquirols voladors gegants que viuen en l’actualitat en el sud d’Àsia.
En el jaciment de l’Abocador de Ca Mata, un equip internacional de científics ha recuperat més de 80 ossos de l’esquelet, incloent-hi un crani i diversos elements de les extremitats anteriors i posteriors, d’un esquirol volador, pertanyent a l’espècie Miopetaurista neogrivensis. Les anàlisis, que es publiquen en la revista eLife, confirmen que era planadora i que va viure fa 11,6 milions d’anys.
Els ossos són tan grans que inicialment els científics van pensar que havien oposat restes d’un primat
Els esquirols voladors presenten una morfologia única i inconfusible dels ossos de la nina, que estan modificats per subjectar i desplegar el patagio, nom que rep la membrana de pell que utilitzen per volar. Els esquirols en realitat planegen utilitzant aquesta membrana. Gràcies a aquest sistema poden recórrer fins a 150 metres d’un arbre a un altre.
Miopetaurista era un esquirol volador de grandària molt gran. Els investigadors estimen que havia de pesar entre 1,1 i 1,6 quilos, comparable a la majoria d’espècies d’esquirols gegants actuals.
“Hem d’imaginar-nos un animal de gairebé un metre de longitud incloent la llarga cua i que, amb les extremitats esteses, podia tenir una envergadura d’uns 40 centímetres”, explica Isaac Casanovas, l’investigador de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP) que lidera l’estudi. Els ossos són tan grans que inicialment els científics van pensar que havien oposat restes d’un primat.
El gran nombre de peces recuperades ha permès generar un model tridimensional de l’esquelet. “A partir de tomografies computarizadas (TACs) del crani i múltiples fotografies elaborem models dels diferents ossos per obtenir el model 3D”, assenyalen Josep Fortuny (ICP) i Óscar Sanisidro, de la Universitat de Kansas (EUA), coautores de l’article. “Per omplir els buits dels elements que faltaven ens basem en l’anatomia de l’esquirol volador gegant actual”, matisen.
Els models 3D d’alta resolució s’han posat a la disposició de la comunitat científica, de manera que es poden descarregar i fins i tot es pot imprimir el seu esquelet utilitzant una impressora 3D.
“Aquest esquirol fòssil està estretament emparentada amb els esquirols voladors gegants del gènere Petaurista, distribuïts pel sud d’Àsia”, indica Joan Garcia-Porta
Família dels esquirols voladors gegants
Les anàlisis filogenètiques realitzades en aquest estudi han combinat per primera vegada les dades morfomètrics d’espècies extintes i actuals així com seqüències d’ADN de les espècies actuals.
“Els resultats mostren que aquest esquirol fòssil està estretament emparentada amb els esquirols voladors gegants del gènere Petaurista, àmpliament distribuïts pel sud d’Àsia”, indica Joan Garcia-Porta, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF, UAB) i responsable de coordinar les anàlisis filogenètiques.
“De fet, l’esquelet de l’esquirol volador gegant actual és molt semblant al de Miopetaurista, fins a tal punt que ossos com el fèmur o l’húmer són pràcticament indistinguibles”, assenyala Casanovas.
Els esquirols voladors van evolucionar a partir de formes arborícolas com l’esquirol comú, però no hi ha acord sobri en quin moment es va produir aquesta separació. “Els estudis moleculars que s’havien fet anteriorment apuntaven a fa uns 23 milions d’anys, però en el registre fòssil s’han trobat algunes restes que podrien pertànyer a esquirols voladors i que tenen 36 milions d’anys”, diu Casanovas.
Les anàlisis filogenètiques realitzades en aquest estudi han combinat per primera vegada dades morfométricos d’espècies extintes i actuals així com seqüències d’ADN de les espècies actuals.
“Els resultats mostren que aquest esquirol fòssil està estretament emparentada amb els esquirols voladors gegants del gènere Petaurista, àmpliament distribuïts pel sud d’Àsia”, indica Joan Garcia-Porta, investigador del Centri de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF, UAB) i responsable de coordinar les anàlisis filogenètiques.
“De fet, l’esquelet de l’esquirol volador gegant actual és molt semblat al de Miopetaurista, fins a tal punt que ossos com el fèmur o l’húmer són pràcticament indistinguibles”, assenyala Casanovas.
“El que passa és que aquestes restes tan antigues són principalment dents i és difícil d’atribuir-les amb certesa a un esquirol volador”, comenta l’investigador. En aquesta recerca, els experts estimen que la separació va tenir lloc fa entre 31 i 25 milions d’anys. Per tant, els fòssils més antics que s’han trobat no correspondrien a espècies d’esquirols voladors.
Entre els mamífers, solament les ratapinyades presenten un vol propulsat, però diversos grups que no estan estretament relacionats entre ells han desenvolupat membranes per planejar. Aquests inclouen els lèmurs voladors o alguns marsupials com els petaures del sucre. No obstant això, els esquirols voladors són els únics mamífers planadors que han tingut èxit evolutiu, ja que es coneixen fins a 52 espècies diferents i tenen una àmplia distribució a Euràsia i Nord Amèrica. No obstant això, els orígens de la seva història evolutiva són encara bastant desconeguts.
L’estudi dels mamífers de l’Abocador de Ca Mata, on s’han trobat més de 80 espècies, permet deduir la presència d’un bosc tancat i un clima subtropical humit. El fet que s’hagin oposat castors i cérvols ratolí indica la presència ocasional de zones amb masses d’aigua permanents. Els primats, alguns lirons i els esquirols voladors indicarien la presència d’ambients boscosos densos.
Font: SINC
(85)