Lloguer de places de pàrking, trasters i garatges tancats

Home MÓN SALUT Una teràpia adaptada per controlar el càncer en lloc d’eradicar-ho
Una teràpia adaptada per controlar el càncer en lloc d’eradicar-ho
0

Una teràpia adaptada per controlar el càncer en lloc d’eradicar-ho

Mentre la major part de les recerques oncològiques se centren a posar fi al càncer, un pioner estudi liderat per un científic espanyol proposa aprendre a viure amb ell, controlant la seva progressió.

Un parent rep una dosi de quimioteràpia. / Wiccked
Un parent rep una dosi de quimioteràpia. / Wiccked

Entre el 60% i el 80% dels ratolins tractats no van tenir recaigudes durant un període perllongat de temps. Encara no han començat els assajos en humans.

Un nou treball, dut a terme per investigadors del Centre de Recerca del Càncer H. Lee Moffitt en Tampa (EUA) suggereix que, amb freqüència, la quimioteràpia de dosi mínima –que manté el creixement del tumor baix control– pot ser més eficaç que l’estàndard d’alta dosi –que busca eradicar les cèl·lules canceroses per complet–. Els resultats es publiquen en Science Traslational Medicine.

“Els tractaments convencionals estan basats a eliminar el màxim de cèl·lules cancerígenes possibles, sempre dins dels límits de toxicitat. No obstant això, s’ha demostrat que tant abans com després d’est pot haver-hi cèl·lules tumorals que siguin resistents a la teràpia”, explica a Sinc Pedro M. Enríquez-Navas, l’investigador espanyol que lidera l’estudi.

Així, si s’aplica una teràpia convencional (amb la màxima dosi possible), s’eliminaran les cèl·lules tumorals sensibles al tractament, deixant espai i recursos per a les cèl·lules resistents. En definitiva, queda un tumor que està compost majoritàriament per cèl·lules resistents, ja que l’eradicació completa del càncer és rara.

Si s’aplica una teràpia convencional, s’eliminaran les cèl·lules tumorals sensibles al tractament, deixant espai i recursos per a les cèl·lules resistents

“Hem demostrat que si deixem una població suficient de cèl·lules sensibles en el tumor, aquestes competiran pels recursos i espai amb les resistents. El nostre tractament està compost per la mínima quantitat de fàrmac necessari per mantenir el tumor baix control, i s’aplica sempre que sapiguem que no hi ha una ‘cura’ disponible”, subratlla.

De moment els autors no han començat els assajos clínics, per la qual cosa encara és aviat per valorar el risc de limitar la dosi de fàrmac utilitzada. “L’única cosa que tenim ara com ara són estudis preclínics. No obstant això, la teràpia està dissenyada de manera que, si després de baixar la dosi el tumor segueix creixent, el pacient torna a ser tractat amb la teràpia estàndard”, afegeix l’expert espanyol.

Una teràpia adaptada al tumor

Tenint en compte la força que impulsa la resistència del càncer, l’equip de Enríquez-Navas va dissenyar una estratègia de tractament que ajusta la dosi del fàrmac en funció de com respon el tumor.

“En lloc d’intentar reduir el tumor completament, la teràpia adaptativa cerca estabilitzar-ho mitjançant el manteniment d’una petita població de cèl·lules tumorals sensibles a fàrmacs que suprimeixin el creixement de les resistents”, puntualitza.

Els investigadors van provar el mètode en ratolins amb dos tipus diferents de càncer de mama. Per a això van usar paclitaxel, un medicament utilitzat habitualment en quimioteràpia.

Els resultats revelen que la teràpia adaptativa –dosi de fàrmac inicial elevada seguida de dosi progressivament més baixes a mesura que respongui el tumor– és més eficaç controlant el creixement del tumor que la teràpia estàndard o l’omissió de dosi.

La teràpia adaptativa és més eficaç controlant el creixement del tumor que la teràpia estàndard o l’omissió de dosi

De fet, el tractament va permetre que entre el 60% i el 80% dels ratolins que van ser ‘deslletats’ completament del fàrmac no tinguessin recaigudes durant un període perllongat de temps.

Dubtes enfront del tractament convencional

Des de fa anys, diversos grups d’investigadors sostenen que els tumors no són entitats homogènies. “Tot el contrari, un tumor varia tant dins de si mateix com al llarg del temps. A més també pot variar com a resultat del tractament. Per tant, no té molt sentit aplicar teràpies que no varien al llarg del temps ni que no depenguin de l’estat del tumor”, apunta Enríquez-Navas.

Així, després de diverses reunions, i posant en comú idees d’experts en models matemàtics i uns altres en tractaments de càncer, en 2009 va veure per primera vegada la llum una publicació en el qual es tractaven models preclínicos de càncer d’ovari amb aquest tipus de teràpies.

Font: SINC

(37)

guiaderoses

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies