Home MÓN CIÈNCIA Trobats els fòssils més antics de la Terra
Trobats els fòssils més antics de la Terra
0

Trobats els fòssils més antics de la Terra

Restes de microorganismes de 3.770 milions d’anys han estat descoberts en roques sedimentàries que van pertànyer a antigues fonts hidrotermals.

Tubs d'hematites trobats en els dipòsits de les fonts hidrotermals que representen els microfòssils més antics de la Terra. / Matthew Dodd
Tubs d’hematites trobats en els dipòsits de les fonts hidrotermals que representen els microfòssils més antics de la Terra. / Matthew Dodd

Els tubs i filaments microscòpics, formats per bacteris que vivien en ferro, es converteixen així en la primera evidència de vida a la Terra.

Des de fa temps es considera a les fonts hidrotermals sota els oceans un dels primers entorns que van albergar vida a la Terra pel seu contingut ric en ferro. És en aquests llocs on els científics s’han centrat per trobar les primeres formes de vida bacteriana a la Terra.

“Les fonts hidrotermals proporcionen l’energia i els gradients químics necessaris per iniciar els primers processos metabòlics”

“Té sentit que els primers organismes es preservin en les fonts hidrotermals. Aquests entorns proporcionen l’energia i els gradients químics necessaris per iniciar els primers processos metabòlics”, assenyala a Sinc Matthew S. Dodd, primer autor de l’estudi que publica Nature i investigador en el University College London (Regne Unit) i el London Centri for Nanotechnology.

L’equip internacional de científics va analitzar fragments de jaspi, una roca sedimentària, trobats a la franja de Nuvvuagituuq a Quebec (Canadà), i que possiblement van pertànyer a antigues fonts hidrotermals. Estudis anteriors els havien datat en entre 3.770 i 4.290 milions d’anys.

Gràcies a una combinació de microscòpia òptica i espectroscòpia Raman (per estudiar maneres de baixa freqüència), els investigadors van identificar i van localitzar microfòssils i la mineralogia associada a ells. Com la microscòpia Raman usa un làser per mesurar vibracions en les unions entre diferents àtoms, l’equip va poder desxifrar que minerals estaven presents en les roques.

“També es van utilitzar altres instruments com la microscòpia electrònica de dispersió d’energia per analitzar composicions químiques de minerals associats amb la matèria orgànica i els microfósiles“, afegeix Dodd. A més els espectròmetres de masses amb plasma acoblat inductivament van permetre mesurar l’abundància d’elements traça en els jaspi per comprovar l’origen hidrotèrmic d’aquestes roques.

Formes antigues de vida bacteriana

Els resultats confirmen que la vida primerenca va prosperar en els ambients hidrotermals poc després de la formació de la Terra. Microfòssils en forma de tubs de ferro amb o sense filaments interns de ferro, filaments torts de ferro, grànuls d’òxid de ferro, rosetes de carbonat tallades i envoltades per masses d’apatita, entre altres, són alguns dels elements trobats en les roques.

Els resultats confirmen que la vida primerenca va prosperar en els ambients hidrotermals poc després de la formació de la Terra

“La matèria orgànica com el grafit es produeix en les rosetes carbonatades i amb l’apatita”, indica l’investigador. Fins ara, els microfòssils més antics dataven de fa uns 3.640 milions d’anys i es van trobar a l’oest d’Austràlia, però alguns científics consideraven que no hi havia elements biològics en les roques.

En el nou estudi, els investigadors van analitzar de manera sistemàtica la forma en la qual els tubs i filaments, fets de hematita (una forma d’òxid de ferro o òxid), podrien haver-se creat amb mètodes no biològics com la temperatura i els canvis de pressió en la roca durant la deposició de sediments. Però totes de les possibilitats van ser poc probables.

Les estructures d’hematites tenen la mateixa ramificació característica dels bacteris del ferro que es troben prop de fonts hidrotermals actuals i obtenen l’energia que necessiten per viure i multiplicar-se per oxidació del ferro dissolt. Aquestes estructures es van trobar juntament amb grafit i minerals com l’apatita i el carbonat, trobats en ossos i dents i freqüentment associats amb fòssils.

Segons els científics, totes les restes oposades són producte de la putrefacció. “Són idèntics mineralógicament als quals hi ha en roques més joves de Noruega, l’àrea dels Grans Lagos a EUA i l’oest d’Austràlia”, explica Dominic Papineau, autor principal i investigador en el University College London i el London Centri for Nanotechnology.

“Aquesta troballa ens ajuda a unir les peces de la història del nostre planeta i la notable vida en ella, i ajudarà a identificar rastres de vida en altres parts de l’univers”, afegeix Papineau. “Aquests descobriments demostren que la vida es va desenvolupar sobre la Terra en un moment en el qual Mart i la Terra tenien aigua líquida en les seves superfícies, la qual cosa planteja preguntes emocionants sobre la vida extraterrestre. Per tant, esperem trobar proves de vida passada en Mart de fa 4.000 milions d’anys d’antiguitat, o si no, la Terra pot haver estat una excepció especial”, conclou Dodd.

Font: SINC

(33)

COMENTARIS

Comentaris

guiaderoses







POTSER T'INTERESSA

Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies