Des de fa anys les xifres de supervivència del càncer han millorat notablement, fins i tot per a alguns dels tumors més mortals, com el de fetge o pulmó. Així conclou l’estudi més ampli i actualitzat de les tendències en aquesta patologia, publicat aquesta setmana en la revista The Lancet. El treball recull dades de 71 països des de l’any 2000 fins a 2014.
No és el mateix tenir càncer en l’Índia que a Noruega. Recerques recents subratllen la greu desigualtat en la supervivència després de la malaltia entre els territoris amb major nivell de desenvolupament i els més empobrits, on mancada prevenció, tractament i cures pal·liatives.
Ara, un nou estudi publicat aquesta setmana en The Lancet afirma que encara que la supervivència del càncer està augmentant –fins i tot per a alguns dels tumors més mortals, com el de fetge o pulmó–, aquestes enormes diferències per països es mantenen.
Segons observen els autors, “les tendències de supervivència en càncer varien àmpliament, amb àmplies i persistents disparitats entre els països, particularment en alguns càncers infantils. Això probablement reflecteix la disponibilitat i qualitat dels serveis de diagnòstic i tractament”.
La supervivència de la majoria dels càncers ha estat alta en els últims 15 anys a EUA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Finlàndia, Noruega, Islàndia i Suècia.
Per exemple, encara que la supervivència dels tumors cerebrals en nens ha millorat en molts països, la supervivència a 5 anys és dues vegades més alta a Dinamarca i Suècia (al voltant del 80%) que a Mèxic i Brasil (menys del 40%), fins i tot per als casos diagnosticats en 2014.
L’estudi CONCORD-3 recull dades des de l’any 2000 fins a 2014 dels 71 països que alberguen més de dos terços de la població mundial i analitza les dades de més de 37,5 milions d’adults (entre 15 i 99 anys) i nens (0- 14 anys).
L’objectiu va ser comparar la supervivència a 5 anys després de la diagnosi d’un dels 18 càncers més comuns, que representen les tres quartes parts de tots els diagnòstics al món cada any: esòfag, estómac, còlon, recte, fetge, pàncrees, pulmó, mama (dones), coll uterí, ovari, pròstata i melanoma de la pell en adults, juntament amb tumors cerebrals, leucèmies i limfomes en adults i nens.
Supervivència versus mortalitat
Després d’analitzar les dades, la supervivència de la majoria dels càncers ha estat constantment alta en els últims 15 anys a EUA, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda, Finlàndia, Noruega, Islàndia i Suècia.
Per exemple, per a les dones diagnosticades amb càncer de mama a EUA i Austràlia entre 2010 i 2014, la supervivència a 5 anys és del 90%, en comparació del 66% per a les dones diagnosticades en l’Índia. Dins d’Europa, la supervivència a 5 anys d’aquest tumor va augmentar al 85% o més en 16 països, inclòs Regne Unit, en comparació d’un mínim del 71% a Rússia.
Els càncers de fetge i pulmó segueixen sent altament mortals als països d’ingressos alts i baixos. No obstant això, en les últimes dues dècades s’han produït avanços importants en la supervivència a 5 anys en diverses nacions.
Així, la supervivència del càncer de fetge va augmentar en més del 10% a Corea (11% a 27%), Suècia (5% a 17%), Portugal (8% a 19%) i Noruega (6% a 19%). De la mateixa manera, la supervivència del càncer de pulmó va augmentar en un 5-10% en 21 països, inclòs Regne Unit (7% a 13%) entre 1995 i 2014, amb major progrés observat a la Xina (8% a 20%), Japó (23% a 33%) i Corea (10% a 25%).
Però no tots els càncers han vist tals millores. Fins i tot en 2014, el càncer de pàncrees es va mantenir letal en tots els països, amb una supervivència a 5 anys inferior al 15%.
“Es necessiten majors esforços internacionals per comprendre els factors de risc i per millorar la prevenció, el diagnòstic precoç i el tractament”, afirma Michel Coleman, coautor de l’estudi i professor de l’Escola d’Higiene i Medicina Tropical de Londres.
Abisme en la supervivència de càncers infantils
L’anàlisi també posa en relleu que les diferències de supervivència en el càncer cerebral infantil són particularment àmplies, des de menys del 40% durant 2010-2014 a Brasil i Mèxic fins a al voltant del 80% a Suècia, Dinamarca i Eslovàquia.
Malgrat les millores, el càncer segueix matant a més de 100.000 nens cada any a tot el món
Malgrat les millors en la majoria dels països des de mitjan dècada de 1990, la supervivència a 5 anys per als nens diagnosticats amb el tipus més comú de càncer infantil (leucèmia limfoblàstica aguda) també varia a tot el món, indicant deficiències importants en el diagnòstic i tractament d’una malaltia que generalment es considera com curable.
De fet, la supervivència a 5 anys és superior al 90% a diversos països, inclosos Canadà, EUA i nou països europeus (com Finlàndia, el Regne Unit i Dinamarca), però es manté per sota del 60% a la Xina, Mèxic i Equador.
“El càncer segueix matant a més de 100.000 nens cada any a tot el món. Si volem garantir que més nens sobrevisquin, necessitem dades segures sobre el cost i efectivitat dels serveis en tots els països”, conclou Coleman.
Font: SINC
(62)
