Home MAGAZINE RELIGIÓ Així viuen la seva religiositat les joves musulmanes a Espanya
Així viuen la seva religiositat les joves musulmanes a Espanya
0

Així viuen la seva religiositat les joves musulmanes a Espanya

Què significa ser musulmana per a les filles dels immigrants que van venir del Marroc a Espanya? Una sociòloga de la Universitat d’Alacant ha respost a la pregunta entrevistant a 20 estudiants d’origen marroquí, que resumeixen la seva visió personal de l’islam amb una frase: “Sóc musulmana a la meva manera”.

Asi-viven-su-religiosidad-las-jovenes-musulmanas-en-Espana_image_380Quan l’islam forma part de les preocupacions actuals a Europa, una recerca de la Universitat d’Alacant (UA) analitza el significat que té ser musulmanes per a les filles de la immigració marroquina a Espanya, abordant la qüestió religiosa des de la perspectiva i la mirada de les joves estudiants.

El treball ho ha desenvolupat la investigadora Maria Jiménez Delgado, professora del departament de Sociologia I i directora de l’Observatori Sociològic de l’Educació de la UA a partir d’entrevistes en profunditat a 20 estudiants d’origen marroquí: deu d’educació secundària i batxillerat del nord d’Alacant, i altres deu estudiants d’aquesta universitat.

Les entrevistades ofereixen un nou significat crític i personal de l’islam, resumint una expressió que repeteixen moltes d’elles: “Sóc musulmana a la meva manera”

Els resultats, que es publiquen en la revista Feminisme/s, revelen que les entrevistades fan una ‘resinificació’ crítica i personal de l’islam, resumida en una expressió que repeteixen moltes d’elles: “Sóc musulmana a la meva manera”.

“Aquesta percepció de la seva pròpia religiositat està condicionada pel gènere i connecta amb una visió transnacional del fet religiós que deixa de viure’s com un fenomen preferentment cultural i identitari”, diu l’autora, que afegeix: “Es converteix així en una vivència íntima i espiritual, d’acord amb la noció de Déu personal de la postmodernitat, definit pel sociòleg alemany Ulrich Beck com la individualització de la religió”.

Aquestes joves formen part del que la professora defineix com a ‘generació pont’, “dones que majoritàriament han nascut al Marroc o Algèria però que han crescut i s’han format en la societat espanyola, que segueixen estudis postobligatoris i que estan obstinades a triar la seva pròpia vida i a crear ponts en comptes de construir murs”.

Segons l’estudi, per a la majoria de les entrevistades la religió és una part més de les seves vides al mateix temps que no rebutgen la cultura d’origen, en la majoria dels casos, sinó que reinterpreten i reconstrueixen l’herència familiar.

“Sóc musulmana perquè he nascut en una família musulmana, si hagués nascut en una família cristiana, seria cristiana” i “jo sóc musulmana però accepto també el que diuen les altres cultures i m’agradaria saber com són; m’agrada transmetre el que sé i que la gent em transmeti el que jo no sé”, afirmen dues de les entrevistades.

Musulmanes abans que marroquines o espanyoles

Algunes d’elles, se senten musulmanes abans que magrebines, marroquines i/o espanyoles. La importància de l’adscripció religiosa està relacionada amb els processos de socialització familiar, amb l’edat que tenien quan van arribar a Espanya, amb la major o menor trajectòria en el sistema educatiu espanyol i amb la percepció del barri en el qual viuen, principalment.

Les joves musulmanes no reclamen classes de la seva religió o mesquites al seu barri, però sí un major coneixement de l’islam i el context de les seves famílies.

“Les joves que es van incorporar tardanament al sistema educatiu i que tenen la percepció de viure en barris amb greus processos de segregació tendeixen a ressaltar la seva pertinença religiosa per sobre d’altres com la nacionalitat”, recull Jiménez Delgado en l’estudi.

En línies generals semblen tenir una visió més tolerant i cosmopolita quan reclamen i proposen una formació plural en la qual totes les religions tinguin cabuda des d’una perspectiva històrica i sociològica, sense adoctrinament.

“A les escoles jo crec que tenen… han de parlar de totes les religions, perquè cal saber una mica de tot. Per exemple, aquí a Espanya, els espanyols no saben gens de la meva cultura d’origen. Jo sí que sé una mica de la cultura d’aquí i de la religió”, apunta l’estudiant de tercer curs de Traducció i Interpretació.

Per tant, les joves entrevistades no reclamen classes de religió islàmica en les institucions educatives, ni tan sols mesquites als seus barris, encara que sí l’ús lliurement triat de símbols culturals o religiosos com el hiyab, i un major coneixement per part de la societat espanyola, especialment per part del professorat i de l’alumnat, de l’islam i dels contextos socials i polítics dels quals procedeixen les seves famílies.

“La qüestió és com parlar i tractar a l’escola l’assumpte de la llibertat individual, de la igualtat de gènere i de la llibertat religiosa sense reforçar estereotips i sense menysprear les identitats de cadascuna de les joves”, detalla en l’article Jiménez Delgado.

La recerca planteja un repte: “saber com afrontar, des del respecte democràtic, que un grup important de ciutadans que són europeus i espanyols, reivindiquin el seu dret a professar la religió musulmana en les mateixes condicions que altres religions, sense sentir-se discriminats ni rebutjats”. En una societat plural, “escoltar i conèixer a l’un altre hauria de formar part d’un projecte educatiu democràtic i, per tant, participatiu i pluralista, crític, obert a la discussió i el debat”, destaca l’autora.

Font: SINC

(5)

COMENTARIS

Comentaris

guiaderoses







Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies