Home MAGAZINE PSICOLOGIA L’ansietat i la depressió es disparen entre les víctimes dels desnonaments
L’ansietat i la depressió es disparen entre les víctimes dels desnonaments
0

L’ansietat i la depressió es disparen entre les víctimes dels desnonaments

Un estudi liderat per la Universitat de Granada revela que el 88% dels desnonats presenten ansietat i el 91% depressió. En la recerca han participat 205 subjectes que s’han enfrontat a un procés d’aquest tipus.

Manifestación del 16 de febrero de 2013 en Madrid contra los desahucios. La pancarta reza: “¡¡Paremos los desahucios!!”

Els desnonaments tenen conseqüències nefastes sobre la salut mental de les persones afectades. Així ho indica un estudi dut a terme per científics de la Universitat de Granada (UGR), juntament amb investigadors de l’Escola Andalusa de Salut Pública de Granada, que han examinat els símptomes d’ansietat, depressió i estrès dels desnonaments.

El seu treball ha demostrat que aquest col·lectiu mostra índexs molt alts d’ansietat i depressió. El 88% de la mostra entrevistada presenta puntuacions patològiques en ansietat i el 91% presenta puntuacions patològiques en depressió.

En tots dos casos s’observen diferències de gènere, i són les dones les que presenten nivells més alts. Els nivells d’estrès percebut també són alts, si bé no existeixen diferències entre homes i dones.

En aquest estudi, publicat recentment en la revista The Spanish Journal of Psychology, van ser entrevistats de forma individualitzada 205 participants voluntaris assistents a la Plataforma Stop Desnonaments de la ciutat de Granada i la seva àrea metropolitana.

Símptomes psicopatològics

Una de les investigadores d’aquest projecte, la professora de la UGR Humbelina Robles Ortega, assenyala que “sens dubte, una de les dades més cridaneres que hem trobat té a veure amb l’alta incidència de simptomatologia d’estrès posttraumàtic en les persones que estan vivint un procés dramàtic com és el dels desnonaments. Des que s’inicia el procés –amb la dificultat per pagar la hipoteca cada mes- fins al moment en què la família és desallotjada de l’habitatge, poden transcórrer anys”.

Es tracta d’un període perllongat d’estrès, “una situació d’amenaça i incertesa dramàtica amb la qual s’aixequen cada matí i es fiquen al llit cada nit, que afecta la seva integritat física i psicològica”. El trastorn d’estrès posttraumàtic es pot desenvolupar quan una persona viu una experiència traumàtica amb por, indefensió i horror.

“És una situació d’amenaça i incertesa dramàtica amb la qual s’aixequen cada matí i es fiquen al llit cada nit”

“Hem trobat una alta proporció de participants que estan vivint l’amenaça de perdre la seva llar amb temor, impotència i horror. En concret, el 72.5% dels entrevistats”, apunta Robles Ortega.

Igual que ocorre amb els nivells d’ansietat i depressió, s’observen diferències de gènere en simptomatologia d’estrès posttraumàtic, sent les dones les que presenten nivells de símptomes d’estrès posttraumàtic més alts.

Aquestes troballes tenen importants implicacions clíniques, socials i polítiques “que exigeixen mesures urgents per atendre la salut mental de les persones afectades”, destaca la investigadora. Al mateix temps, és necessari implementar polítiques efectives per trobar solucions alternatives a l’etapa final del procés de desallotjament d’habitatges.

Font: SINC

(20)

COMENTARIS

Comentaris

guiaderoses







Us de cookies

Aquest lloc web fa servir cookies. Si continúa navegant esta donant el seu consentiment per a l'acceptació de les esmentades cookies i l'acceptació de la nostra política de cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies